Tres quartes parts de les platges gironines retrocedeixen més d'un metre cada any

Un estudi quantifica en 594 milions d'euros anuals el valor econòmic dels serveis ecològics que presta la Costa Brava

Pre­ci­sa­ment les plat­ges i els sis­te­mes dunars, per la seva funció recre­a­tiva i natu­ral per a diver­sos hàbitats, són espais que acon­se­guei­xen tenir un gran valor econòmic pels seus ser­veis ecològics. «Són un exem­ple de la pèrdua d'espais con­crets, sobre­tot les dunes, i per tant d'una sèrie de ser­veis que dóna», ha expli­cat Rafael Sardà, inves­ti­ga­dor del Cen­tre d'Estu­dis Avançats de Bla­nes, un orga­nisme que per­tany al Con­sell Supe­rior d'Inves­ti­ga­ci­ons Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quar­tes parts de les plat­ges giro­ni­nes tenen un com­por­ta­ment «mor­fo­dinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evo­lució de la superfície en funció del man­te­ni­ment del seu equi­li­bri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els tem­po­rals com­pa­rada amb l'arri­bada de nous sedi­ments. Als llocs on aquest com­por­ta­ment és dolent, les plat­ges giro­ni­nes per­den entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent per­den més d'un metre i mig de mit­jana. Les plat­ges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vin­cu­lar a qüesti­ons natu­rals: «El futur és molt negre, perquè els rius no por­ten aigua ni els sedi­ments que per­me­ten for­mar la platja, i no se subs­ti­tu­eix la sorra que s'emporta el tem­po­ral.» Això obliga a rege­ne­rar-les arti­fi­ci­al­ment, amb un cost econòmic molt impor­tant que, evi­dent­ment, no s'hau­ria d'assu­mir si els rius fes­sin la seva funció.

Ser­veis ecològics

Pre­ci­sa­ment, Sardà ha diri­git un estudi sobre el valor econòmic dels ser­veis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests ser­veis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plas­men sobre els hàbitats de la zona, es cal­cula que la Costa Brava té un valor de 594 mili­ons anu­als. «És el rèdit que ens dóna el patri­moni natu­ral, el valor que la gent dóna a la natura», ha expli­cat Sardà, amb paràmetres que inclo­uen per exem­ple la qua­li­tat de l'aigua i de l'aire, el benes­tar indi­vi­dual o l'atracció que genera entre el turisme. Dar­rere les plat­ges i les dunes, els bos­cos i els parcs agra­ris són els espais que tenen més valor.

ELS ESPAIS

Valor econòmic anual dels serveis ecològics dels principals espais de la Costa Brava (en milions d'euros)
Massís de l'Albera: 4,2
Parc agrari de l'Alt Empordà: 44,1
Aspres de l'Albera: 1,1
Cap de Creus: 29,7
Aiguamolls de l'Alt Empordà: 18,9
Boscos de Foixà, Pedrinyà, Vacamorta i plans de Cruïlles i Sies: 17,1
Parc agrari del Baix Empordà: 15,8
El Montgrí i el Baix Ter: 22,3
Connector entre les muntanyes de Quermany i la platja de Pals: 12,5
Plans al·luvials del riu Ter: 12,7
Serra de Valldevià i Ventalló i muntanya de Sant Grau: 25
Gavarres: 10
Pla de Sant Andreu Salou, Esclet i Benaula: 13,5
Massís de les Cadiretes: 26
Muntanya de Can Cabanyes: 11,9
Connector de la Selva Marítima: 9,6

Xarxa de 131 espais naturals

Amb l'objectiu de desenvolupar una gestió integrada de la zona costanera, el CEAB ha identificat 131 elements naturals de conservació a la Costa Brava, entre el litoral i el corredor d'infraestructures. En el marc del projecte Defcon–EEP –que vol dir Delimitació Funcional dels elements de Conservació: l'Estructura Ecològica Principal–, l'organisme científic proposa crear una xarxa dels espais naturals d'aquesta zona, que hauria d'incloure els espais que actualment ja són PEIN o Xarxa Natura 2000; els elements que el pla territorial de les comarques gironines inclou com a sòl de protecció especial; el connector entre Pinya de Rosa, i el cinturó verd de l'àrea urbana de Girona, i els elements restants amb un valor de serveis ecològics superior als 3 milions. El 51% correspon a espais que ja estan protegits, i la resta no tenen cap figura de protecció. Segons Sardà, l'objectiu no ha de ser protegir tot el territori per llei, sinó evitar una transformació dels espais que no ho estan però que també tenen un valor ecològic important: «Han de continuar tenint aquests valors ambientals, i s'ha de tenir consciència que cal preservar-los encara que no entrin dins de cap espai natural», ha afirmat el científic del CSIC. L'estudi proposa crear la figura de l'EEP, amb una gestió i finançament propis.

Manifest crític contra els governs

Coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat, celebrat ahir, diversos científics van donar a conèixer el manifest per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Sorgit arran d'unes jornades a Santa Susanna, el firmen personalitats de la UAB, el CEAB, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, la Institució Catalana d'Història Natural, el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, la UdG, el CREAC i la UPC. Critiquen la contínua pèrdua de biodiversitat a Catalunya i Europa, com ara hàbitats i espècies clau, a causa, per exemple, de la fragmentació del territori entre els diversos espais naturals. Lamenten que encara no es pugui conèixer la magnitud del problema per la falta d'informació de moltes espècies, i l'explotació «irresponsable» de recursos naturals amenaçats. Apunten cap al govern de Catalunya, al qual acusen de ser «incapaç de donar una resposta política adequada i una progressiva desconnexió de Catalunya respecte a les tendències europees» en la protecció del medi. Per això insten el govern a aprovar la llei de biodiversitat i que hi hagi una reorganització administrativa per conservar la biodiversitat. També demanen al govern espanyol que desenvolupi els plans previstos per a la conservació de la biodiversitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.