Els municipis seguiran cobrant per instal·lacions energètiques
Una sentència del TSJC dona la raó a Batea en un litigi pel parc eòlic Coll del Moro
El nou decret no ho requeria però aquesta resolució podria crear jurisprudència
L’Ajuntament de Batea (Terra Alta) podrà continuar cobrant la compensació pel parc eòlic Coll del Moro en els termes del conveni inicial, signat el 2002, segons la sentència emesa pel Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha avalat la resolució del jutjat contenciós número 2 de Tarragona. D’aquesta manera, la sentència del TSJC podria crear jurisprudència i permetre que els municipis amb instal·lacions energètiques continuïn cobrant les compensacions acordades, tot i que el nou decret de renovables no requereix aquestes compensacions.
La llei estatal 54/1997 del sector elèctric preveia una prima a les promotores energètiques per la construcció de parcs i centrals d’energies renovables. Amb el reial decret 9/2013 es va substituir per una “retribució específica pels costos de la inversió” de la instal·lació elèctrica que no es recuperessin amb la venda d’energia. És per això que la promotora del parc eòlic del Coll del Moro va intentar per la via judicial reduir la compensació que rep l’Ajuntament de Batea, però no se n’ha sortit, de moment. La promotora va voler canviar l’acord per deixar de pagar els 200.000 euros anuals i n’oferia entre 20.000 i 30.000. L’Ajuntament de Batea s’hi va oposar i la promotora va presentar diversos recursos al jutjat contenciós administratiu de Tarragona, i va recórrer contra la sentència del jutjat número 2, del 9 de desembre del 2019, al TSJC, que l’ha avalat fa quinze dies, segons ha recollit l’ACN. Si la sentència no hagués estat favorable, l’Ajuntament de Batea hauria d’haver retornat les compensacions rebudes durant els últims anys.
L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, considera que “és perfectament legal i just que es donin compensacions al territori i no és justa, encara que ho validi la Generalitat, la interpretació que en fan –les promotores–, i que implantin parcs enormes sense pagar al territori”. El TSJC avala que els municipis han de ser compensats “per les molèsties” de ser el territori on s’implanten els parcs energètics perquè “satisfan una demanda d’altres llocs”.
LA XIFRA
LA FRASE
Les patronals de pimes no volen la moratòria
La Pimec i les patronals de pimes del sector fotovoltaic i eòlic Unefcat i EolicCat rebutgen la petició de moratòria del decret llei 16/2019, que regula les energies renovables i que havia de servir per agilitzar la seva implantació. En un comunicat conjunt mantenen que qualsevol canvi de la normativa es pot fer sense la necessitat d’una aturada i denuncien que a hores d’ara ja hi ha una parada de facto, que ha portat Catalunya a la cua de l’Estat en generació d’energies renovables i que la “sensació d’inseguretat” per una possible moratòria té un impacte directe que s’ha notat en “l’alentiment del flux de projectes a tramitar”. Asseguren que “una nova moratòria suposaria una irresponsabilitat política” que allunyaria el país d’assolir els objectius marcats pel govern per lluitar contra l’emergència climàtica. A més, argumenten que la situació ha afavorit l’agrupació de projectes per superar els 50 megawatts, ja que en aquests casos es tramiten a través del Ministeri per a la Transició Ecològica. Per això, insisteixen que es dona “la paradoxa” que “els grans parcs i els seus promotors, quedarien fora de l’abast de la moratòria” que els vol evitar. D’altra banda, el Síndic de Greuges proposa un debat monogràfic al Parlament per tractar el model d’implantació d’infraestructures d’energies renovables i s’ha mostrat partidari de suspendre la tramitació i l’autorització de nous projectes mentre no s’aprovi una planificació general.