El projecte de miniparcs eòlics a l'Alt Empordà costarà 324 milions
Gamesa vol construir dos molins en una trentena de municipis de la plana interior de la comarca
La creació de miniparcs estarà prevista en el nou decret que elabora la Generalitat per regular la implantació dels parcs eòlics. Aquesta figura vol evitar una gran concentració d'aerogeneradors en un terreny reduït, i per això estableix una capacitat de generació màxima de 10 megawatts i la instal·lació de cinc molins a cada miniparc, que no podran estar a menys de 2 quilòmetres de distància entre ells. A més, no podrien estar a menys de 500 metres de cases o masos, i de 900 metres de nuclis urbans.
La intenció de la companyia és repartir els aerogeneradors per tota la comarca, però sempre a l'interior per no afectar el sector turístic de primera línia de la costa. A més, descarten també col·locar els molins en carenes i se centren només a la plana, perquè, si bé no s'aprofitaria tant el vent, s'aconseguiria reduir l'impacte visual. Com que la llei no permet posar-los en espais d'interès natural, això ha reduït notablement les zones d'estudi, que s'han repartit entre 32 municipis –vegeu la fitxa–. Segons Cayo Fabra, gerent de Gamesa a Catalunya, «d'aquesta manera crearíem com una illa verda, amb un seguit de municipis que serien sostenibles energèticament». De fet, la companyia ha estudiat també la relació entre la producció i el consum d'energia a cada municipi, i Terrades, Riumors i Vilamacolum serien els pobles on es cobriria un percentatge més alt de la demanda, i Figueres, Castelló i Vilamalla on el percentatge seria més baix.
60.000 euros l'any
Els costos de construcció d'aquesta sèrie de parcs eòlics petits seria d'uns 324 milions d'euros, dels quals 305 serien per fer els aerogeneradors, 10 milions per a la connexió amb la subestació de Santa Llogaia –que va inclosa en el projecte de la línia de 400 kV– i 9 milions més per a la xarxa de mitjana tensió per connectar els molins amb la subestació, una xarxa que faria uns 110 quilòmetres en total. En aquest últim cas, Fabra ha assegurat que les línies serien totes soterrades. D'altra banda, hi ha les compensacions econòmiques als ajuntaments, que serien d'uns 60.000 euros cada any de funcionament del parc. De fet, el projecte ja s'ha presentat als ajuntaments implicats i, segons Fabra, una vintena s'han mostrat favorables a la proposta, mentre que la resta o hi són contraris o estan dubtant.
Impacte i llocs de treball
L'impacte visual que podria representar el projecte ha sigut minimitzat per Fabra, ja que considera que en fer-los repartits a la plana quedaran molt més dissimulats i no alteraran el paisatge de l'Albera o la serra de Rodes. Els aerogeneradors tindrien un pal de 120 metres d'alt, on anirien subjectes les pales, de 64 metres de llarg. El fet que es tracti de molins més alts que els actuals no hauria d'influir en aquest impacte, segons Fabra, perquè a partir d'una determinada alçària la perspectiva del camp visual no varia. En canvi, el gerent de Gamesa a Catalunya ha destacat que el projecte permetria estalviar l'emissió de 691 tones de CO2, i comportaria la creació d'uns 500 llocs de treball durant la construcció i un centenar més de fixos per al manteniment i funcionament. Segons el calendari previst, l'objectiu seria començar les obres a finals del 2010.
ELS MUNICIPIS
Medi Ambient ho veu bé
El director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, ha afirmat que veu bé el projecte, ja que segons el seu parer té avantatges respecte a altres projectes de parcs eòlics que també s'han presentat: «Posant els aerogeneradors a la plana en comptes de les carenes s'evita haver de fer més carreteres o línies elèctriques per evacuar l'energia, i l'impacte és més reversible.» Per Santos, però, s'han d'analitzar bé les característiques tant del projecte com dels aerogeneradors, tant per decidir-ne la situació com per garantir l'evacuació de l'energia, si bé va destacar que en última instància seran els ajuntaments els que hi donaran el vistiplau, i també la direcció general d'Energia. Tot i això, va afegir que veuria amb bons ulls que es replantegessin projectes que encara s'han d'aprovar o que tinguin una tramitació més avançada en cas que fructifiqués aquest projecte dels miniparcs.
Altres projectes a la zona
Contínuament van apareixent projectes per construir parcs eòlics a les comarques gironines, gairebé tots a l'Alt Empordà. Fins ara, la Generalitat ha autoritzat a Catalunya la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics, que s'haurien de sumar als disset que ja hi ha en funcionament. Pel que fa als que ja estan en marxa, no n'hi ha cap a les comarques gironines, però sí que hi ha sobre la taula set projectes que han rebut autorització: tres a Capmany, un a Colera, un altre entre Colera i Portbou, un més a Biure i un a la Jonquera. De tots aquests, els de Capmany tindrien poca potència, no superior als 20 megawatts, i el de la Jonquera seria el més important, amb prop de 50 megawatts. La resta estarien entre 20 i 40 megawatts. La majoria d'aquests parcs s'han trobat amb l'oposició de moviments socials i també dels mateixos ajuntaments, que critiquen l'impacte visual que comportaran els aerogeneradors, com ara a Portbou o Ventalló –a la fotografia.
Notícies de ...
- Figueres
- Vilamacolum
- Vilamalla
- Terrades
- Riumors
- Santa Llogaia d'Àlguema
- Avinyonet de Puigventós
- Palau de Santa Eulàlia
- Sant Miquel de Fluvià
- Torroella de Fluvià
- Castelló d'Empúries
- Pont de Molins
- Vilabertran
- Garriguella
- Vila-sacra
- Vilanant
- Vilafant
- Ventalló
- Peralada
- Garrigàs
- Cistella
- Borrassà
- Siurana
- Cabanes
- Pontós
- Navata
- Fortià
- Ordis
- Llers
