medi ambient
El PSC veu motius polítics en el cessament en el Consorci de Manel Serra
Ahir es va fer efectiu l'acomiadament del gerent
Els integrants del govern de l'ens valoren la tasca de Serra i discrepen sobre com s'ha pres la decisió
Manel Serra ja no és des d'avui el gerent del Consorci de la Costa Brava, càrrec que ha ocupat els últims 28 anys. Ahir es va fer efectiu l'acomiadament, que el nou president del consorci, Carles Pàramo, havia justificat per la voluntat de tirar endavant un canvi de model i funcionament de l'ens. Serra va confirmar ahir que havia rebut la carta amb la resolució, si bé no va voler afegir-hi més informació. En tot cas, la rescissió no ha estat de mutu acord, i ara el consorci obre un període d'interinitat sense gerència, a l'espera de convocar el concurs per aquesta plaça. Tot i que és renovava cada quatre anys, no es tracta d'un càrrec de confiança, sinó que s'ha d'atorgar per concurs públic.
Les reaccions ahir van ser diverses. Unànimement es va valorar la trajectòria professional de Serra al consorci, destacant-ne l'eficàcia, la disponibilitat i el tracte amb els ajuntaments. Des del PSC es va fer una lectura clarament política del cessament. Malgrat que tant governs de diferents colors l'havien mantingut en el càrrec, no es passa per alt la seva etapa al capdavant de Caixa Girona durant el procés de dissolució. L'anterior presidenta del consorci, l'aleshores alcaldessa de Roses Magda Casamitjana, va recordar que “jo vaig substituir Pàramo, i en entrar no vaig començar cap guerra. Serra és una persona entregada al treball, adequada per al càrrec, i no entenc què ha fet perquè ara es portin així amb ell”. Joan Gea, regidor del PSC de Palamós i membre de la junta del consorci, va reclamar la convocatòria d'una reunió “urgent”, per conèixer “els motius i si la decisió era o no procedent i si s'ha fet amb les formes que toquen”. Gea va dir que “no és una bona notícia perdre una persona com ell”.
Visió des de CiU
Els membres de CiU al govern del consorci tenien ahir diversos punts de vista. L'alcalde de Lloret, Romà Codina, va afirmar que no coneixia la notícia, i va reclamar més informació per valorar-la. El regidor de Sant Feliu de Guíxols Quim Clarà va explicar que “Pàramo ens va comentar que volia fer un gir en el consorci i buscar una manera diferent de fer, i li vam donar confiança perquè fes el que considerés més oportú”, afegint-hi que “Serra ho feia bé, però a vegades cal renovació d'idees i de gent”. Finalment, l'alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, va destacar que la seva relació amb Serra i tot el consorci “no mereix cap queixa, però ara no puc valorar si el canvi serà bo o no”, matisant, però, tot i conèixer la notícia, que “hagués estat desitjable que se n'hagués pogut parlar al consorci”. Finalment, ahir no es va poder contactar amb els alcaldes de Sant Pere Pescador ni de Pals, els altres membres de govern.
Sanejament i abastament d'aigües
o.m
El Consorci de la Costa Brava és un organisme pioner a l'hora de mancomunar serveis, que ha sobreviscut temporals de tota mena, com ara intents d'absorció per part d'administracions superiors. El seu objectiu principal des dels orígens va ser dotar dels sistemes de depuració necessaris els municipis de la Costa Brava. El problema venia perquè el turisme generava una gran quantitat d'aigües brutes que s'abocaven directament al mar, i això repercutia en la qualitat del bany i el mateix turisme. Poc després de l'entrada de Manel Serra, el 1983, el Consorci es va incorporar també en la gestió de l'abastament. L'augment de la demanda, sobretot en època estival, i l'escassetat de recursos van provocar problemes supramunicipals que es van poder resoldre gràcies, en part, a l'existència del consorci: la guerra de l'aigua entre Roses, Cadaqués i Castelló d'Empúries, els anys 80, la portada d'aigües del Ter a la Costa Brava Centre a principis dels 90; i la de la Tordera a Tossa i Lloret. A més, i des dels anys 80, s'ha posat èmfasi en els sistemes de reutilització.