Alliberaran un altre ós al Pirineu
La Unió Europa concedeix a la Generalitat un programa Life que inclou la introducció d'un mascle jove durant el 2015
Serà el primer cop que s'allibera un ós des de Catalunya i es fa per millorar l'ADN de la població
El territori ho ha rebut sense oposició però sense entusiasme
La Generalitat alliberarà al Pirineu un nou exemplar d'ós bru. Serà el primer cop que es fa un alliberament d'un ós des de la banda sud pirinenca. Fins ara, els óssos que s'han alliberat al Pirineu central han estat per iniciativa de l'Estat francès i les autoritats catalanes i araneses van ser simples observadores i gestores de l'evolució de la població que s'ha anat formant a una banda i l'altra, formada ja per prop d'una trentena d'exemplars.
Ara, el Departament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat ha pres la iniciativa i farà per primer cop una introducció d'un exemplar. L'objectiu és que un nou mascle jove prengui el relleu del veterà Pyros, introduït el 1997 i que ja ha arribat a una edat molt avançada per a un ós, uns 26 anys, segons els càlculs dels tècnics del departament, quan la majoria d'exemplars en llibertat no sobreviuen més enllà de la franja de 25 a 30 anys.
Segons fonts del departament, l'alliberament es produirà durant el 2015 i serà amb tota probabilitat un exemplar provinent d'Eslovènia, com ho eren també en Pyros i els altres exemplars reintroduïts per l'Estat francès al Pirineu central.
Situació delicada
Ja fa temps que el govern està al darrere d'aquesta introducció d'un nou exemplar. Fa dos anys es va sol·licitar un programa Life que va ser rebutjat per la UE i que ja incloïa la necessitat d'un alliberament per tal de millorar la varietat genètica de la població. Es dóna la circumstància que Pyros és el progenitor de bona part dels óssos que han anat naixent des de la primera reintroducció, quan el 1996 es van alliberar dues femelles (Melba, morta per un caçador un any després, i Giva) i el 1997 el mascle Pyros. El mascle introduït el 2006, Balou, i els nascuts al Pirineu descendent d'en Pyros no han donat el resultat esperat i en Pyros és el progenitor de pràcticament tots els óssos nascuts des de llavors, alguns de femelles descendents del mateix Pyros, de manera que la població (que actualment es mou entre els 25 i els 30 exemplars) té una variabilitat genètica molt baixa i, segons el Departament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat, necessita augmentar amb noves aportacions que enriqueixin la població.
Els experts calculen que la població d'óssos del Pirineu no es podrà donar per estable fins que no arribi als 200 exemplars, de manera que ara, amb només una vintena llarga d'exemplars i amb una escassa varietat genètica, la supervivència de l'ós bru al Pirineu no es pot donar en cap cas per garantida. La introducció d'un nou exemplar no ha despertat cap moviment d'oposició des del territori però tampoc no genera entusiasme. El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient de la Val d'Aran, Jose Enrique Arró, afirma que l'ós bru “ja hi és ens agradi o no, i per tant ja no es pot tirar enrere, sinó aplicar les mesures perquè la seva presència no afecti la ramaderia, ni el turisme ni la seguretat de la muntanya”. Arró afirma que el retorn de l'ós “genera nerviosisme entre els ramaders, i el que cal és potenciar totes les actuacions possibles per minimitzar els riscos. “Cada cop es veuen més óssos, i això genera nerviosisme”, adverteix Arró.
Finançat per la UE
Des del Pallars Sobirà, el president comarcal, Llàtzer Sibis, celebra la concessió del programa Life perquè això garantirà diners per mantenir la vigilància i els ajuts a la ramaderia i iniciatives turístiques com ara la Casa de l'Ós d'Isil.
I és que la introducció d'aquest nou exemplar és només una de les diverses actuacions previstes en el projecte Life aconseguit per la Generalitat. Dotat de 2,5 milions d'euros, dels quals el 75% són finançats per la Unió Europea, el programa inclou diverses actuacions per millorar la connectivitat de la xarxa d'espais de l'ós al Pirineu, impulsar el sector ramader que conviu amb l'ós i minimitzar i compensar els danys que es puguin produir en ramats i en l'apicultura, així com l'impuls de projectes per desenvolupar turísticament el territori aprofitant l'atractiu de l'ós.
Els diners també serviran per consolidar algunes de les actuacions que ja s'estan fent, com les patrulles de vigilància de l'ós i els programes per dotar de gossos de vigilància als ramaders del Pirineu que pasturen a les zones amb presència de l'ós bru.
Actualment, la població d'óssos del Pirineu central es mouen entre el parc d'Ordesa, els departaments occitants d'Arieja i Alts Pirineus, la Val d'Aran, el nord del Pallars Sobirà i fins Andorra.
LES XIFRES
El cadell no ha trobat la mare
La petita óssa ‘Aubèrta', el cadell encara lactant que va aparèixer el 17 d'abril a prop del poble aranès d'Aubèrt, encara no ha pogut tornar amb la seva mare. Els tècnics del Conselh Generau d'Aran l'han intentat reintroduir diverses vegades en un bosc pròxim a on va aparèixer per veure si retroba la mare i marxa amb ella, però encara de moment no hi ha hagut èxit, segons va explicar dilluns el conseller aranès d'Agricultura, Ramaderia i Medi Natural, Jose Enrique Arró. Ara el cadell, que encara no es pot alimentar per ell mateix, es troba en semillibertat dins d'una zona boscosa tancada, tot esperant que en uns mesos sigui independent i sigui alliberada. Mentrestant, s'ha aprofitat per fer-li una anàlisi d'ADN per detectar qui és la seva mare. Els resultats se sabran la setmana vinent.
El cas ha provocat la crítica de l'associació ecologista Depana, que creu del tot improbable que el cadell hagi aparegut per ell mateix en un poble sense intervenció humana i creu que se l'ha tractat com un “animal de circ”.
