Serveis

La Segarra posa fi al model de tarifes irreals de l'aigua

El Consell aprova un nou sistema en què tots els municipis pagaran segons el que consumeixin

Trenca el greuge històric de Cervera i Guissona, però a altres municipis petits amb granges se'ls dispararà la factura

La bata­lla pel preu de l'aigua als muni­ci­pis fa una dècada que es lliura a la Segarra. Aquest dime­cres l'orga­nisme autònom del Con­sell Comar­cal Gestió d'Aigües de la Segarra va apro­var un nou sis­tema de tari­fes que suposa igua­lar el preu per a tots els muni­ci­pis en funció del con­sum, situ­ant-se en els 0,70 cts/m³. A la pràctica, sig­ni­fi­carà que Cer­vera i Guis­sona vegin rebai­xada con­si­de­ra­ble­ment la fac­tura de l'aigua, men­tre que en muni­ci­pis petits amb con­sums ele­vats aquesta se'ls dis­pari.

Fins ara, un con­veni de fa una dècada atorga la gestió i con­ducció de l'aigua del canal d'Urgell fins als muni­ci­pis al Con­sell Comar­cal. El tram fix que en paga cada ajun­ta­ment està cal­cu­lat amb una dotació mit­jana de 300 litres/habi­tant/dia. El con­sum, però, és força dife­rent: men­tre que Cer­vera i Guis­sona en gas­ten uns 100 litres, altres arri­ben als 900 litres. El motiu rau en el con­sum de les gran­ges, en què alguns ajun­ta­ments han optat per equi­pa­rar el tram de tarifa fix amb els con­su­mi­dors domèstics.

A més d'un estalvi con­si­de­ra­ble per als rama­ders, el resul­tat d'aquest sis­tema era que Cer­vera i Guis­sona paga­ven un preu molt per sobre del seu con­sum real (1,20 cèntims/m³), men­tre que altres la paga­ven a 0,40 cèntims/m³. Cer­vera i Guis­sona ja havien recla­mat el canvi de sis­tema, però el govern del Con­sell Comar­cal s'hi havia opo­sat. L'ante­rior pre­si­dent, Adrià Mar­qui­lles (CiU), era alhora alcalde d'uns dels muni­ci­pis més bene­fi­ci­ats –i ara més per­ju­di­cats– per aquell model, Plans de Sió. L'enfron­ta­ment va arri­bar al punt que l'Ajun­ta­ment de Guis­sona el 2012 va dei­xar de pagar les fac­tu­res al Con­sell. L'assumpte es va dei­xar per després de les elec­ci­ons muni­ci­pals.

L'alcalde de Guis­sona i ara pre­si­dent del Con­sell Comar­cal, Xavier Caso­liva, asse­gura: “No volem per­ju­di­car ningú, però el sis­tema ante­rior mal­grat ser legal, no era just, perquè pagàvem per l'aigua que no con­sumíem. Ara tot­hom pagarà igual”. Res­pecte al deute guis­so­nenc amb el Con­sell Comar­cal i l'anunci de demanda judi­cial con­tra el Con­sell, Caso­liva explica: “Pri­mer hem anat a solu­ci­o­nar el sis­tema, de la resta ja en par­la­rem, perquè en el cas de Guis­sona aquest greuge queda arre­glat.” Caso­liva acusa el Con­sell perquè “reve­nia” la dotació sobrera muni­ci­pal a la Cor­po­ració Ali­mentària Guis­sona en una “usur­pació de com­petències muni­ci­pals”.

El nou sis­tema pre­veu fixar un preu únic i cal­cula la dotació de reserva per a cada muni­cipi en el con­sum dels dar­rers tres anys. En el cas de Cer­vera, pot supo­sar uns 100.000 euros d'estalvi a la Pae­ria. “Guis­sona i Cer­vera han estat vícti­mes d'inso­li­da­ri­tat, perquè durant anys altres muni­ci­pis i gran­ges no han pagat pel que con­su­mien”, asse­gura l'alcalde, Ramon Royes. “El nou model fa justícia i mira­rem que aquest estalvi rever­teixi també en la fac­tura del ciu­tadà.”

Aigua del Sol­sonès

Dos muni­ci­pis segar­rencs que­den al marge del nou sis­tema. Torà ha apro­vat el pro­jecte d'abas­ta­ment per con­nec­tar-se a la Man­co­mu­ni­tat d'Aigües del Sol­sonès. Des­carta, així, fer-ho des del dipòsit de Guis­sona, sobre­di­men­si­o­nat per haver d'abas­tir el nord de la comarca. Ara opta per con­nec­tar-se amb la comarca veïna, que li garan­teix aigua també per a les masies sense neces­si­tat de bom­beig. Biosca forma part de la Man­co­mu­ni­tat des de fa un any, i ara ha recla­mat al Con­sell de la Segarra que li retorni la titu­la­ri­tat del dipòsit local. Caso­liva res­pon que “els ho rega­lem, i la com­petència d'abas­ta­ment, també. I quan Torà ho sol·liciti, farem el mateix”.

LES FRASES

No volem perjudicar ningú; el sistema anterior era legal però injust
Xavier Casoliva
ALCALDE DE GUISSONA i PRES. del CONSELL COMARCAL de la segarra
Hem estat víctimes d'insolidaritat. Ara mirarem de revertir l'estalvi en la ciutadania
Ramon Royes
PAER EN CAP DE CErvera
Som una comarca ramadera i tots hem d'aprendre a estalviar aigua
Francesc Lluch
ALCALDE DE SANT GUIM DE FREIXENET

“Repercutirà en els consumidors”

L'actualització de tarifes suposa greus perjudicis per a les finances municipals de, sobretot, Sant Guim de Freixenet, Torrefeta i Florejacs i Plans de Sió. “Calculem un impacte alt, d'entre 45.000 i 50.000 euros, un 30% més de cost aproximadament”, explica el recent escollit alcalde de Sant Guim, Francesc Lluch. El municipi de 1.100 habitants té un pressupost anual d'1,1 milions. Tenia una dotació de 334 litres/habitant/any, però en consumia 488 litres. A més, l'aigua de fins a Sant Guim resulta cara, perquè cal bombar-la fins a 750 metres d'altitud, un cost assumit pel Consell Comarcal. “Som una comarca ramadera, i tots hem d'aprendre a estalviar aigua, perquè és escassa”, diu. L'Ajuntament encarregarà un estudi a l'empresa que gestiona l'aigua dins el municipi per mirar d'estalviar i diferenciar els trams per a les granges i els particulars. “Repercutirà en el consumidor, perquè per llei no podem sufragar el servei. A més, les granges són una activitat econòmica”, apunta.

Com a alternatives al nou model, Sant Guim no es pot plantejar barrejar-la amb la de pou, perquè aquesta té massa nitrats i excavar-ne de nous és força car. Però Lluch planteja estudiar connectar-se, en un futur, al Segarra-Garrigues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia