Els pagesos volen que els camps entrin més tard al parc del Montgrí
CiU ho veu bé, però no els ecologistes, que demanen més ampliacions
Pericay va proposar deixar la incorporació dels conreus en el futur parc per al 2013, que és quan s'acaben els ajuts que reben ara de la política agrària europea pel tema de l'arròs. En aquest sentit, va recordar que ja es va fer per fases el Parc del Delta de l'Ebre. A més, Pericay va explicar que durant aquest temps es podrà veure com evoluciona la proposta de parc, més quan el sector de la pagesia es bastant reticent a l'actual avantprojecte.
«Treballar per fases podria ser una bona manera», va dir el ponent del grup de CiU, Ramon Espadaler. Per això Espadaler va demanar a molts dels altres compareixents què pensaven sobre el desenvolupament del parc en dues fases. L'alcalde de Pals, Joan Silvestre, ja va recordar que la diferència entre espai agrícola i ecològic ha estat una de les grans demandes dels contraris a l'actual proposta del govern.
Però Espadaler no va aconseguir el suport dels representants d'entitats ecologistes o favorables al parc natural. «No és lògic», van dir Albert Albertí, de l'Associació Naturalistes de Girona, i Joan Cuyàs, de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural. Fins i tot aquests i altres anaven més lluny i defensaven l'ampliació dels seus límits i la seva connexió amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. La unió dels dos parcs també la van defensar alcaldes com ara Jaume Gifre, de Bellcaire d'Empordà. I en aquest sentit, l'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig, va defensar la connexió dels dos parcs per Vilanera, sempre que aquest tingui el tractament d'espai agrícola especial, pel fet de ser un connector ecològic entre tots dos parcs, cosa única per ara al país. A més, Puig va dir que té assegurat un centre d'interpretació del parc al municipi.
«Oportunitat»
Una de les paraules més utilitzades pels compareixents en la comissió va ser «oportunitat». La majoria dels ponents van defensar el parc, altres, tot i estar-hi a favor, però, van qüestionar la proposta d'avantprojecte. Fins i tot l'alcalde de Pals, Joan Silvestre, va plantejar deixar-ho sobre la taula, com defensa el seu partit, CiU, per tal de buscar més consens. I un compareixent, Joan Ball-llosera, de la plataforma Defensem Catalunya, que aglutina sectors diversos, va ser l'únic que en va demanar la retirada. Però els ecologistes creuen que no es pot retardar més la seva protecció, i més quan aquest sector dels aiguamolls ja va quedar fora dels Aiguamolls de l'Alt Empordà quan es va convertir en parc natural el 1983. En aquest temps, segons va dir el professor universitari Xavier Quintana, s'han perdut el 40% dels aiguamolls. Per això Quintana va recordar que els límits plantejats era una proposta de mínims.
