El tram pendent de passeig a Platja d’Aro serà naturalitzat
Un vial tou entre dunes de sorra i la pineda dels Enamorats donarà continuïtat a l’itinerari al sud del Ridaura
L’inici de les obres es preveu la tardor del 2022
Costes de l’Estat i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro tenen força perfilat el disseny del tram que falta de passeig marítim, uns 700 metres al sud de la desembocadura del riu Ridaura i que s’allarguen fins al Club Nàutic Port d’Aro. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Montse Rovira, explica que ja han pogut consultar l’avantprojecte encarregat pel Servei de Costes de l’Estat, “i tindrà caràcter naturalitzat, en contraposició amb el passeig urbà existent, molt més dur”.
La reurbanització, encara que tova, de tot l’àmbit, hi integrarà la pineda dels Enamorats, tot aprofitant l’arbrat ja existent, i el model de passeig consistirà en “un camí sinuós entre un nou sistema dunar”, amb lleus ziga-zagues. Una de les opcions sobre la taula és introduir-hi el sauló compactat amb morter de calç, que entonaria cromàticament amb la sorra.
Les futures dunes disposaran de vegetació per retenir la sorra davant els temporals, a l’estil de les zones recuperades als Griells de Pals i en part de la propera platja guixolenca de Sant Pol. En l’àmbit de la pineda, hi haurà bancs i una renovada zona d’estada, mentre que al tram del càmping la intervenció serà molt més simple, arran de la tanca de l’equipament turístic. Pel que fa a la calçada asfaltada, ara a precari com a accés a l’escola de vela i al club nàutic, es demolirà, ja que l’àmbit serà només per a vianants i, com a molt, per al pas de vehicles de serveis o emergències.
Calendari a mitjà termini
La tramitació d’un projecte reivindicat des de fa dècades finalment s’ha desencallat, però la regidora admet que encara hauran d’esperar fins a l’any vinent per iniciar les obres. “Ara estem pendents, Costes i l’Ajuntament, que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) emeti un informe favorable sobre la passarel·la que permetrà salvar el riu [vegeu informació adjunta].” I, posteriorment, incorporant-hi les modificacions i observacions que pugui expressar l’ens de la Generalitat, la mateixa empresa que ha redactat l’avantprojecte completarà el projecte executiu.
Així doncs, la previsió prudent és que les obres puguin iniciar-se passat l’estiu del 2022 i que el tram es pugui estrenar el 2023. Pel que fa al cost, que acabarà de detallar el projecte d’obres i dependrà del concurs per adjudicar-les, estimen que superarà de molt el milió d’euros, però teòricament serà inferior als 2,5 milions de què es parlava el 2017.
La reforma del que ja hi ha
Malgrat que ara sembli encarat i factible el repte notable de completar el passeig, pel sud, l’impacte devastador del temporal Glòria el gener de l’any passat ha acabat de complicar l’escenari en el quilòmetre i mig de secció existent. Costes va destinar 995.000 euros a la tardor per demolir la part més descalçada i fer-la recular uns metres, amb un mur de contenció de rocalla fins a una profunditat d’un metre sota el nivell mitjà del mar. I el consistori té reservats 750.000 euros per reposar instal·lacions d’enllumenat i aigua, i construir aquest any un muret de protecció davant la diferència de nivell respecte a la sorra.
Però aquesta actuació, limitada als 500 metres urbans més pròxims al riu, haurà de tenir continuïtat en el quilòmetre restant, on el tripartit local –PSC, ERC i comuns– vol anar renovant també la urbanització existent, de lloses de pissarra que s’esquerden i s’aixequen periòdicament. Serà una obra cara, de diversos milions d’euros, que tant Rovira com l’alcalde, Maurici Jiménez, assumeixen per fases, com a mínim, fins al 2026. I la regidora creu que també hauran de demanar recursos a Costes, sobretot perquè podria caldre allargar la solució de l’escullera 250 metres més.
LES XIFRES
Compromís per pagar a tres bandes
El tram sud del passeig ha estat la gran assignatura pendent del litoral de Platja d’Aro, des que va entrar en servei la Marina Port d’Aro, a mitjan dècada dels vuitanta del segle passat. La urbanització havia quedat ajornada per Costes, i també pendent dels plans per ampliar el recinte esportiu, amb nous canals i més amarradors, dels quals fa anys que no hi ha notícies.
Ara fa dos mandats, l’aleshores alcalde, Joan Giraut, va anunciar un compromís amb la junta del club nàutic, en virtut del qual l’entitat es comprometia a aportar part dels diners si el consistori tirava endavant l’obra. En els darrers anys, en un context de crisis econòmiques i les fuetades del canvi climàtic, el projecte s’ha anat simplificant cap a un disseny més auster, amb una passarel·la no transitable i la fesomia naturalitzada que ha d’abaratir costos de construcció i manteniment. I el darrer gir, en els darrers anys, ha estat la implicació de l’Estat, que a més de tirar endavant el projecte ha garantit finançament, com la tercera pota perquè els números s’aguantin.
Passarel·la metàl·lica d’una peça per salvar la desembocadura del Ridaura
E.A
La clau de volta del projecte per allargar el passeig marítim és salvar l’obstacle natural de la desembocadura del riu Ridaura amb una passarel·la. Ara, el curs només es pot superar a peu durant els mesos d’estiu, per la sorra, si no plou fort. La resta de l’any, l’alternativa és fer volta fins al pont de la carretera, fet que dissuadeix la majoria de vianants, que opten per girar cua.
L’enginyeria encarregada de l’avantprojecte proposa la solució d’una passarel·la d’una sola peça, amb una biga de cantell variable d’acer Corten, similar a la que es pot observar a la imatge. Faria uns 70 metres de llum –llargada d’extrem a extrem– i a una altura d’1,80 metres per facilitar el desguàs del riu.
La regidora d’Urbanisme, Montse Rovira, també explica que la zona de pas farà uns 3 metres i mig d’amplada, per a vianants o ciclistes. Però serà prou resistent i practicable per al pas de vehicles lleugers, com ara maquinària de neteja, ambulàncies o la policia en cas d’emergències.
La passarel·la és un dels elements que encareixen més el projecte, però és molt més econòmica i té menys impacte que la construcció d’un pont, descartada perquè el conjunt del passeig, de sempre, ha estat d’ús exclusiu per als vianants. Per pacificar el tram d’accés rodat al club nàutic i l’escola de vela, des de l’avinguda Verona-Terol, ara preveuen també l’obertura d’un nou accés per l’interior de la pineda dels Enamorats, que alliberi de trànsit la primera línia del futur tram de passeig marítim.
Millorar el sector Ridaura
La passarel·la metàl·lica s’instal·larà una mica reculada cap a l’interior respecte al traçat del passeig, tot cercant un subsol més resistent i menys exposat a l’onatge dels temporals, però l’avantprojecte dibuixa un sistema de graons i rampes per encaminar-hi els vianants des del passeig i el tram de l’avinguda Ridaura que ara finalitza en cul-de-sac, a tocar de la caseta de la Creu Roja.
Aquesta darrera avinguda, com la resta del barri Ridaura, s’ha d’acabar d’urbanitzar amb noves instal·lacions de serveis, sanejament i voreres pendents des de la construcció dels habitatges. Però Rovira avança que el tram final quedarà fora de l’àmbit, fet que permetrà integrar-la dins de la fesomia del renovat passeig marítim i la passarel·la, i que podria abaratir les contribucions especials previstes per als veïns.
