Infraestructures

“A sobre hem de perdre 20 minuts pel justificant”

Els trens van trigar dues hores i quart a fer un trajecte que habitualment dura 35 minuts, i una hora i 20 per cobrir un ruta que en condicions normals es fa en 14 minuts

A les estacions de Sants i el Clot es van registrar llargues cues d'usuaris que reclamaven a la finestreta un justificant per a la feina i un nou bitllet

A les estacions del Clot
i Santses on més cues es van viure per reclamar justificants i bitllets

Quan fa tres anys es va implan­tar la devo­lució del bit­llet per retards supe­ri­ors als 15 minuts, els usu­a­ris n'eren cons­ci­ents i exer­cien el seu dret a obte­nir un nou bit­llet. Això va coin­ci­dir amb la pit­jor època que s'ha vis­cut a Roda­lies, arran dels pro­ble­mes de l'arri­bada de l'alta velo­ci­tat a Bar­ce­lona. Un cop va pas­sar la crisi, molts van obli­dar que aquest dret seguia vigent. Ahir molts se'n van recor­dar. O se'n van assa­ben­tar per altres usu­a­ris. I no van dub­tar a recla­mar el seu dret a costa de per­dre encara més temps del que havien per­dut tan­cats als com­bois. Perquè a més del nou bit­llet, el que interes­sava a molts era acon­se­guir un jus­ti­fi­cant del retard per pre­sen­tar-lo a la feina.

A les esta­ci­ons de Sants i el Clot és on més cues es van viure, con­cen­tra­des sobre­tot cap a les onze del matí, l'hora en què les por­tes es van obrir per a molts viat­gers després d'un peri­ple que va superar les dues hores per a tra­jec­tes que, en con­di­ci­ons nor­mals, no arri­ben a una hora. Al Clot la indig­nació es pal­pava en l'ambi­ent. La cua era llarga i se sen­tien quei­xes del tipus: “I a sobre, ara hem de per­dre 20 minuts per recla­mar un jus­ti­fi­cant”. La soli­da­ri­tat entre afec­tats s'impo­sava a l'hora de donar infor­mació. “Si volen un bit­llet no cal que s'espe­rin ara, poden venir en qual­se­vol moment”, adver­tia una viat­gera als seus com­panys d'infor­tuni. “Han obert una segona cua”, aler­tava una altra dona. Efec­ti­va­ment, davant l'allau que hi havia a l'única fines­treta oberta, un tre­ba­lla­dor de Renfe va sor­tir al vestíbul de l'estació a repar­tir bit­llets i jus­ti­fi­cants.

Xavier Nieto tenia un doble mal­de­cap. Les dues hores per­du­des per culpa de l'ava­ria li supo­sa­ran una altra pèrdua, en aquest cas monetària: “Tot i que a la feina no em san­ci­o­na­ran per arri­bar tard, ja que porto el jus­ti­fi­cant, sí que em des­comp­ta­ran les dues hores que no he tre­ba­llat. A 15 euros l'hora, avui perdré 30 euros per culpa de l'ava­ria”, expli­cava. Aquest usu­ari va aga­far el tren a les 9.05 i, en con­di­ci­ons nor­mals, hau­ria arri­bat 35 minuts després al Clot. Ahir va tri­gar dues hores i quart. Nieto es va lamen­tar que, en aques­tes con­di­ci­ons, Renfe només torna un bit­llet per a un tra­jecte –per a qual­se­vol zona i vàlid durant un mes– i no es fa càrrec de qual­se­vol altra des­pesa que puguin tenir els afec­tats.

Ángel Bus­tos es va tro­bar amb una situ­ació simi­lar a la de Nieto, tot i que amb menys reper­cus­si­ons econòmiques. Ell va pujar a Cale­lla a les 9.06 amb la intenció de pas­sar pel cen­tre d'atenció primària pro­per a la feina, a Bar­ce­lona, i reco­llir una docu­men­tació que neces­si­tava. Ho volia fer abans de començar a tre­ba­llar, a les onze. Eren dos quarts de dotze i en comp­tes d'estar a la feina, feia cua per exi­gir el seu jus­ti­fi­cant. “No he pogut fer res del que tenia pre­vist. No he pogut anar a l'ambu­la­tori i, a sobre, arribo tard a tre­ba­llar”, es lamen­tava. També es quei­xava, dar­rere d'ell, Encarna Díaz, que havia vali­dat el seu bit­llet a Canet de Mar a les 9.02 i a les 11.30 con­ver­sava amb altres pas­sat­gers a la cua de recla­ma­ci­ons. Les seves pre­o­cu­pa­ci­ons eren d'un caràcter dife­rent: “Arribo tard per reco­llir la meva néta a l'escola”. El retard del seu tren era simi­lar al dels altres casos: dues hores i mitja per a un tra­jecte que hau­ria d'haver durat una hora. Aquesta dona es va quei­xar de la defi­ci­ent infor­mació apor­tada per Renfe: “A l'estació ens deien que hi havia una mica de retard. Al tren, en canvi, ningú va dir res”. Igual­ment es quei­xava la Bea­triz, que en comp­tes dels 14 minuts habi­tu­als entre Mont­gat i el Clot va tri­gar una hora i 20 minuts.

A l'ofi­cina d'infor­mació de Sants la situ­ació era simi­lar. Molts dels afec­tats es van adreçar als tau­lells infor­ma­tius que s'han ins­tal·lat a l'estació arran de la recent remo­de­lació. Una de les usuàries que recla­ma­ven el bit­llet de com­pen­sació era Maria Rosa­rio Alonso, que va sor­tir de Bla­nes a les 8.10 i va arri­bar a Sants a les 11. “Ens hem parat uns quants cops a diver­ses esta­ci­ons, i hem estat atu­rats més d'una hora al Clot”. Aquesta ava­ria li va supo­sar a Alonso haver per­dut dos auto­bu­sos que l'havien de tras­lla­dar a un bal­ne­ari. “Ara hauré d'espe­rar un altre autobús”, asse­nya­lava. A l'ofi­cina d'atenció al cli­ent es bar­re­ja­ven casos de tot tipus. Una viat­gera es quei­xava del retard. Però no pro­ve­nia de Bla­nes, ni de Mataró, ni de Canet, ni de Mont­gat. Venia de Vigo. “Senyora, el retard del seu tren es deu a les pro­tes­tes dels miners d'Astúries”, li van expli­car al tau­lell. No tots els retards esta­ven pro­vo­cats pels alts i bai­xos de la tensió elèctrica.

Dues hores i quart per fer un trajecte de 35 minuts
La caiguda de la tensió elèctrica va provocar importants retards en la circulació dels trens. Per a un trajecte de 35 minuts van caldre dues hores i quart. Per a un de 14 minuts, 1 hora i 20 minuts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.