El nombre de tords baixa a la meitat en els últims cinc anys a les Terres de l'Ebre

El so repetitiu dels trets d'escopeta retrona pels camps de cultiu i les garrigues de les Terres de l'Ebre durant els caps de setmana de la tardor i l'hivern. Són els prop de 5.000 caçadors –d'entre les 10.000 llicències que hi ha a la zona– que prenen part en la campanya de caça del tord, una au migratòria que passa els hiverns a les Terres de l'Ebre, on troba aliment i bon clima. La caça amb escopeta del tord en més de setanta vedats és, en aquests moments, la modalitat més estesa i l'única autoritzada. Però tot i el retrocés de pràctiques com les barraques de vesc, els filats o els paranys, actualment prohibits, els caçadors han detectat una caiguda a la meitat d'aus i de captures en els últims cinc anys, un fenomen que ja estudia la Federació Catalana de Caça a través d'estudis científics a tot l'Estat.

Tot i la seva joventut, Josep López i Joan Sabaté, del Perelló, es consideren caçadors prou experimentats després de més de quinze anys de pràctica. Recorren, acompanyats dels seus gossos i amb l'escopeta a l'espatlla, les finques del vedat i, al vespre, acudeixen a les barraques o joques habilitades per esperar els tords quan tornen al seus amagatalls nocturns i abatre'ls.

“Podem agafar una dotzena i mitja de tords cada dia de mitjana”, precisa Sabaté. “De vegades vint, de vegades trenta”, l'interromp el seu company. Els mesos de desembre i gener solen ser els de major nombre de captures. “Des de fa uns anys ha canviat molt. Abans, els iaios i els pares en mataven molts més en menys terreny”, assegura Sabaté. Existeix alguna causa probable de tot plegat? “Podria ser el canvi climàtic que fa que no migri tant, se'n maten més i algun depredador”, respon López.

Els caçadors rebutgen haver ocasionat la disminució directament amb la seva activitat. “Potser els corrents migratoris [migra des de l'Europa de l'est i Euràsia fins la zona mediterrània europea i el nord d'Àfrica per passar-hi l'hivern] s'han desplaçat. Enguany, per exemple, n'hi ha molts a la zona de Toledo i al centre d'Espanya”, explica el president de la Federació de Caça de les Terres de l'Ebre, Manolo Royo, que resta transcendència a la qüestió. “La disminució del tord no és tan preocupant com en una altra caça. Cria molt i es reprodueix molt ràpid. Amb poques mesures de regulació es podria tornar a recuperar”, sentencia.