medi ambient
La bona salut del riu Tordera
El nivell dels aqüífers que alimenten el riu puja deu metres des que es va posar en marxa la dessalinitzadora de Blanes
Coincideix amb l'anunci que la construcció d'un segon equipament s'ha aturat
El riu Tordera ha estat un dels rius més castigats històricament per l'abocament de materials contaminants d'empreses properes a la zona i per una sobreexplotació intensa, dels municipis del Maresme i la Selva, que va castigar greument el seu cabal subterrani. Segons assegura el Departament de Territori i Sostenibilitat, però, la Tordera ha recuperat la salut. Fa pocs dies va fer públiques les dades que confirmen la recuperació significativa dels aqüífers que, en 9 anys, han pujat 10 metres.
A què és degut el canvi? A una combinació encertada de la posada en marxa de la primera dessalinitzadora de Catalunya, en terrenys de Blanes l'any 2003, i a les mesures de control previstes per la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Marta Lacambra, amb un control més estricte de les extraccions dels diversos col·lectius que se'n nodrien, sobretot en la part mitjana i baixa del riu, un fet que, d'altra banda, va indignar els pagesos que consideraven que calia una actuació global a tota la conca, incloent-hi el tram alt. En qualsevol cas, segons les informacions de la Generalitat, la Tordera torna a disposar d'un nivell en les aigües subterrànies prou satisfactori que no fa témer que hi haurà problemes de subministrament a les diverses poblacions de les dues comarques que s'alimenten dels seus pous. De fet, les comprovacions del nivell dels aqüífers s'han fet en els pous costaners i durant els mesos d'estiu, que és quan es produeix un augment més gran de consum, vinculat sobretot a l'augment de la població en els municipis turístics.
En els últims nou anys, el nivell de l'aqüífer no ha baixat dels 0 metres sobre el nivell del mar. Ha evitat, per tant, la seva salinització i ha garantit la reserva d'aigua. Durant els anys 2000 i 2001, quan en la zona hi va haver una de les pitjors sequeres que es recorden, el nivell de l'aqüífer va arribar en alguns moments a ser inferior als nou metres per sobre del nivell del mar.
LA XIFRA
LA DATA
La resposta a la sobreexplotació
La primera planta dessalinitzadora de Catalunya es va posar en marxa a Blanes al gener del 2003. Va ser la resposta de l'administració a les conseqüències d'una sobreexplotació endèmica del cabal d'un riu que té els recursos hídrics subterranis principals. La demanda d'aigua, tant en la part alta –on hi ha les plantes embotelladores– com en el tram baix –on el creixement poblacional i les puntes de gran ocupació turística en fan disparar el consum– pràcticament havia esgotat un recurs que no donava més de si. A causa de les denúncia de diversos col·lectius sobre l'estat de la Tordera, la Generalitat va decidir tirar endavant un projecte de construcció ambiciós d'una planta capaç d'extreure aigua marina, tractar-la i barrejar-la amb l'aigua del riu perquè se subministrés com a aigua que ja fos potable. La mesura va costar 30 milions d'euros i part d'aquest cost va repercutir en el rebut dels usuaris. La dessalinitzadora de Blanes va començar generant 10 hm³ l'any, i les obres d'ampliació que es van enllestir fa pocs mesos en van doblar la quantitat fins a 20. A causa del deute que arrossega l'ACA, de cap a 1,4 milions d'euros, el govern català ha ajornat la construcció d'una segona dessalinitzadora a Blanes.
