medi ambient
La complicitat veïnal és clau per gestionar el vulcanisme
El congrés internacional de vulcanologia d'Olot, el Volcandpark, analitza durant el primer dia diversos exemples de gestió
El Parc Natural de la Garrotxa exposa el seu pla especial
La complicitat amb els habitants de les zones volcàniques protegides és clau per a una bona gestió d'aquests espais. Ho va afirmar ahir en la conferència inaugural el vulcanòleg i divulgador científic islandès Harry Keys en la primera jornada del Volcandpark d'Olot. De fet, la gestió és l'eix d'aquest congrés internacional, en el qual participen 122 vulcanòlegs de més de 40 països d'arreu del planeta. En el cas del National Park Hawaii Volcanoes, aquesta complicitat amb la població autòctona es tradueix en la introducció dels coneixements tradicionals en la gestió. La representant d'aquest parc, Cyntia Orlando, va remarcar la importància que té per als responsables d'aquesta zona protegida incorporar els drets indígenes a la gestió del parc i en la planificació d'estratègies. En la mateixa línia, Thomas Casadevall, del US Geological Survey, de Denver, a l'Estat de Colorado, va dir que els parcs volcànics dels Estats Units estan regulats per lleis federals, estatals, dels governs locals, però també pels usos tradicionals d'aquests espais, concentrats, a part de Hawaii, als estats de l'oest i a Alaska.
Al seu torn, Vázquez Prada, del parc de Laguna de Apoyo, de Nicaragua, va puntualitzar que la implicació de la població i de les autoritats locals també és important per controlar el risc volcànic, i va exposar l'exemple de la mancomunitat Amictlan de set municipis.
El Volcandpark és l'aparador perfecte per a la internacionalització del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa –ho va remarcar el seu director en la inauguració, Xavier Puig–. Quasi la meitat dels pòsters científics que es van presentar eren de tècnics de l'ens amb aspectes com ara la monitorització de les aigües subterrànies que des del 1994 es du a terme per conèixer i incidir, si cal, en la dinàmica dels aqüífers. El primer director del parc, Josep Maria Mallarach, va parlar del continu urbà que s'ha generat, sobretot entre les Preses, Olot i Castellfollit de la Roca, provocat pel creixement dels nuclis urbans i industrials dels municipis, ja amb la llei de creació del parc aprovada –es va promoure per aturar la degradació minera del volcà Croscat–. Per això, hi afegia l'actual director, el pla especial incideix en la preservació de corredors amb zones protegides dels límits exteriors del parc i de corredors interns, com al Boscdetosca.