El paisatge de la Cerdanya ‘passa' de les fronteres
L'Observatori del Paisatge lidera un projecte transfronterer per valorar el paisatge amb diverses administracions catalanes i nord-catalanes
Volen que sigui un motor de desenvolupament comú
La Cerdanya està trossejada administrativament –dos estats i diverses demarcacions provincials–. Això és una peculiaritat que els veïns pateixen, tot i que la tenen assumida. Se senten cerdans i la divisió administrativa només és una molèstia, fins al punt que els veïns del Capcir i Conflent i els de la Cerdanya aviat compartiran un nou hospital transfronterer i la depuradora.
El Consell Comarcal de la Cerdanya, la Comunitat de Comuns Pirineus-Cerdanya, l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial Pirineus-Cerdanya (AECT), el Parc Natural Regional del Pirineu Català i l'Observatori del Paisatge de Catalunya, amb seu a Olot ja volen que el paisatge que els uneix es converteixi en un motor de desenvolupament transfronterer.
Hi ha, per tant, la voluntat de pensar-lo i de planificar-lo conjuntament i, per això, han impulsat el projecte El paisatge transfronterer de la Cerdanya.
Totes aquestes administracions i entitats definiran conjuntament les bases de futur per tal de valorar aquest paisatge transfronterer entès com un element cabdal per al seu desenvolupament. La complicitat dels principals actors socials i econòmics locals és un element indispensable que volen potenciar des del primer moment.
Com a primer pas per materialitzar el projecte, aquestes entitats, amb el suport de l'Ajuntament de Llívia, del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya a través de la Casa de Perpinyà i amb el finançament del projecte Eurocat del programa comunitari Poctefa, han editat un opuscle molt complet en què es destaquen els valors del paisatge de la Cerdanya a banda i banda de la frontera i s'esbossa el pla de treball a seguir.
A partir d'ara la gestió del paisatge s'afegeix a la llista de projectes de cooperació transfronterera de la Cerdanya, un paisatge format per un mosaic agrícola i forestal únic configurat per la closa cerdana, el riu Segre i un patrimoni arquitectònic de masos i pobles antics, així com per algunes dinàmiques urbanístiques vinculades al desenvolupament turístic, tal com recullen els documents elaborats inicialment per l'Observatori del Paisatge i el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
LA XIFRA
LA XIFRA
Sintonia amb el Conveni Europeu del Paisatge
És el primer cop que s'afronta la gestió en sintonia amb el Conveni Europeu del Paisatge. Aquest conveni promou el compromís d'elaborar i aplicar programes comuns de valoració del paisatge.
Conservar i valorar les estructures pròpies
Els principals reptes per al paisatge de la vall cerdana són preservar i valorar les estructures agrícoles i naturals de la plana –tanques, fileres d'arbres de la closa, els masos, l'arquitectura de la pedra seca, els boscos de ribera i la xarxa de canals i camins–. També cal millorar la imatge de l'entorn de les viles; la integració de les noves construccions, la millora de les vistes escèniques i la recuperació d'un territori històricament dividit.
Coneixement, sensibilització, acció i cooperació
Amb el projecte impulsat per l'Observatori del Paisatge es vol crear un instrument de coneixement de la zona, d'acció, de sensibilització i de compromís per mitjà del qual es puguin establir recomanacions i propostes concretes de millora i promoció del paisatge per als ajuntaments i les entitats de la comarca, partint de la base que és un factor clau per al seu desenvolupament i per enfortir la consciència de pertànyer a un lloc i a un paisatge comú.