Medi ambient

Gossos que fan de llops

Un grup de gossos salvatges mata un vedell a Almacelles en el que és el cinquè atac al Baix Segrià en un mes

Els alcaldes reclamen mitjans i poder actuar amb més fermesa davant una llei que consideren massa proteccionista

Més trampes per caçar-los vius

Els gossos salvatges són ara un dels pitjors problemes amb què es troben els pobles del Baix Segre. No és nou, perquè des de sempre que a les zones rurals conviuen amb aquests animals ensalvatgits, però és quan ataquen que el problema esdevé tràgic. Al Segrià ja s'han registrat cinc atacs en menys d'un mes. El més destacat va ser a Seròs a mitjan novembre i va comportar la mort de 223 ovelles d'un ramat. El mateix ramader es va trobar amb dos atacs més i després un altre grup de gossos va entrar a una granja d'Alcarràs i va matar cinc vedells; aquest dimarts es va registrar l'últim incident, amb un vedell mort a Almacelles.

Els Agents Rurals calculen que en total, només al Baix Segre, hi hauria una vintena de gossos salvatges repartits en diversos grups. Viuen en manada, amb líders que dirigeixen la canilla, i sobreviuen de la caça. La majoria d'aquests gossos salvatges ja han nascut en llibertat i no coneixen la vida urbana o domèstica. Els seus progenitors sí que serien gossos domèstics que haurien estat abandonats pels seus propietaris i s'haurien tornat salvatges per poder sobreviure. Un altra opció sobre l'origen d'aquests animals és que s'hagin escapat de granges i masies. Hi ha etòlegs i ensinistradors de gossos que creuen que poden reeducar o fer que aquests animals puguin ser adoptats per alguna família. I així es vol intentar amb un gos que els agents rurals van capturar viu a Aitona. No obstant això, el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, va manifestar: “Molts d'aquests animals no coneixen altra cosa i no em fiaria de poder-los reeducar i socialitzar, i menys de situar-los en una família.”

L'activitat i la recerca de menjar es concentra a les nits, mentre que durant el dia es mantenen endormiscats o sota aixoplug als caus. Poden arribar a fer molts quilòmetres en un dia, tenint el cau a la Franja de Ponent, per exemple, però anant a buscar menjar en granges del Segrià. Aquesta és una de les hipòtesis de treball dels Agents Rurals, que fa més d'un mes que patrullen i posen gàbies pels camps a petició dels ajuntaments.

En aquest sentit, són els municipis els responsables dels animals que hi ha al seu terme, tant dels abandonats i salvatges com de fer el control sobre els domèstics. Però els alcaldes amb prou feines tenen mitjans i recursos i, a sobre, es veuen obligats a capturar sense fer-los cap mal els animals que puguin estar desemparats al seu terme, inclosos els que hagin fet mal a bestiar o persones.

Els alcaldes han de recórrer als Agents Rurals per posar gàbies i, en casos més greus d'atacs, demanar al Departament d'Agricultura que permeti batudes. Només en cas de perill s'autoritza l'ús d'armes de foc per matar els gossos salvatges i a determinades persones, ja siguin caçadors a títol individual o als Mossos.

Protectores, caneres i entitats animalistes posen el crit al cel per les batudes i més encara per les caceres. I els alcaldes critiquen que aquestes entitats els demanen molts diners per fer-se càrrec dels animals, “quan tothom sap el que caldria fer per evitar aquests problemes, tots ho pensem, però no queda bé dir-ho”, segons explicava l'alcalde de Seròs, Gabriel Pena. És a dir, el sacrifici dels gossos salvatges. Rosa Pujol, alcaldessa d'Aitona, alertava: “Paguem amb diners de tots i ens diuen que reeducaran el gos, i si no ho fan, què passa amb el gos?” Hi afegia que el problema hi és des de fa temps i que les normes vigents no són efectives, i que potser els alcaldes han de promoure alguna iniciativa que arribi al Parlament. L'alcalde de Soses, Isidre Mesalles, va manifestar: “A sobre que ens imposen una llei de protecció dels animals i que no tenim recursos per actuar, a sobre serem els culpables que un gos mossegui una persona?”

Per tant, malestar entre els alcaldes, resignació entre el cos d'Agents Rurals, que tenen les competències que tenen, i mentrestant, la gent continua abandonant gossos.

LA XIFRA

74
per cent dels gossos que hi ha a Catalunya
no estan censats als ajuntaments corresponents com obliga la llei.

Inspeccions per col·locar xips i registrar els animals

La campanya de conscienciació del govern per censar els animals de companyia a Catalunya ha permès augmentar aquest any les inscripcions en un 60% amb relació al 2013. Les dades indiquen que s'ha passat de 98.787 animals l'agost del 2013 a 157.899 el mateix mes del 2014. Un estudi sobre aquestes dades conclou que un 44% dels gossos porten xip i també que un 74% no estaven censats. Això vol dir que hi ha gossos amb xip que no estan registrats a l'ajuntament. La normativa obliga a posar un xip al gos per poder censar-lo, segons recordava el cap dels Agents Rurals de Lleida, Llorenç Ricou, que recordava als alcaldes la necessitat de fer aquest servei i instal·lar el sistema gratuït Anicom de controls dels animals.

Ricou anunciava a partir del gener una campanya a pobles petits de Lleida, sobretot al Segrià, perquè els propietaris identifiquin i censin els gossos. “És la solució per evitar que hi hagi gossos salvatges, ja que algú amb un gos registrat i identificat amb el xip no l'abandonarà perquè, si aquest animal fa mal a algú, el propietari pot acabar a la presó”, segons l'agent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.