Can Zam, una lluita de 40 anys
Demà farà quatre dècades que va tenir lloc la primera manifestació per demanar el parc per al poble
Encara queden tres hectàrees per desenvolupar
Quaranta anys després de la primera manifestació reivindicativa, Santa Coloma de Gramenet encara no ha culminat el seu gran parc urbà, però tampoc
ha renunciat a tenir-lo. Les entitats que formen part de la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam mantenen viva la flama de la reivindicació encetada a les acaballes del franquisme. Per fer-ho, s'emmirallen en altres grans ciutats de l'entorn metropolità que durant aquests anys han aconseguit tenir grans parcs metropolitans als seus termes municipals.
En aquestes quatre dècades s'han culminat tots els processos expropiatoris i l'any passat es va fer el canvi d'usos dels terrenys de la segona fase, unes tres hectàrees que encara estaven qualificades com a zona d'equipaments i ara ja són zona verda sobre el paper. I és que la lluita pel parc de Can Zam va estar marcada des del primer moment per les necessitats d'una ciutat mancada de tota mena de serveis i per uns polítics que veien en Can Zam el gran espai per poder-los ubicar. Amb l'arribada del primer ajuntament democràtic, encapçalat per Lluís Hernàndez, es va frenar la temptació d'omplir el parc. Jaume Sayrach, primer regidor d'Urbanisme, es va mostrar ferm des del primer moment. “El pla popular definia Can Zam com a zona verda sense cap mena de dubte i el Lluís ho tenia molt clar, per això vam posar una tanca al voltant dels terrenys quan ni tan sols eren de titularitat pública”, recorda Sayrach.
Integrants històrics de la plataforma, com ara Pep Palacio, situen l'ascens del PSC al poder i l'arribada de la Fira d'Abril com a punt d'inflexió en el desenvolupament de Can Zam, a principis de la dècada dels noranta. La fira s'instal·la per primer cop a Can Zam el 1993, mentre que un any abans havia nascut la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina. L'agrupació d'entitats ciutadanes i partits, creada per impedir la construcció d'un camp de golf a l'entorn del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, també va fer seva la reivindicació d'un parc verd a Can Zam i ha seguit lluitant fins avui mantenint una posició crítica contra el govern socialista.
L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, reconeix la lluita de les entitats ciutadanes per reclamar un gran parc a la ciutat, però assegura que aquesta reivindicació “en ocasions s'ha utilitzat en contra de l'equip de govern” i destaca els avenços que ha fet el parc des que ella és al capdavant de l'alcaldia. “En el mandat anterior, el més complicat per a la ciutat des del punt de vista econòmic, és quan més inversió es va destinar a Can Zam”, explica l'alcaldessa.
Acabar la primera fase
Tot i que la primera fase del parc es va inaugurar el 1999, amb Manuela de Madre al capdavant de l'alcaldia, les obres de la línia 9 del metro van hipotecar durant anys 16.000 m² de Can Zam. A hores d'ara s'estan enllestint els treballs i ja s'han començat a retirar part de les tanques que encerclaven la superfície afectada. Les obres, que han tingut un cost d'1,3 milions d'euros, assumits per la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, inclouran la creació de dues noves zones de pícnic i la plantació de 13.323 m² de gespa i
de 1.500 m² d'espècies arbustives per fer que el parc es vegi més verd. També s'hi instal·laran més jocs infantils i vuit aparells de fitnes, s'hi habilitarà un circuit permanent de running i s'ampliarà la concessió del bar perquè estigui obert més dies.
Parlon situa la culminació del parc més enllà d'aquest mandat. “No ens podem permetre hipotecar tot el pressupost d'inversions per acabar Can Zam”, justifica. “Les millores s'han de fer de manera pausada, sense posar en risc les polítiques socials ni tampoc altres actuacions municipals”, remarca l'alcaldessa, que afegeix que aquest serà el mandat de la finalització total de
la primera fase del parc.
La plataforma insisteix en la necessitat de mantenir viu el debat per a la definició del parc, una posició que defensa Jaume Sayrach. “Cal un debat en profunditat per ressituar el tema”, manté, mentre que l'equip de govern aposta per obrir el diàleg més enllà de la plataforma. “La segona fase del parc s'ha
de dissenyar tenint en compte el màxim nombre de propostes ciutadanes”, explica Parlon. D'entrada, la plataforma prepara un primer acte de celebració dels 40 anys de lluita el dia 25 de febrer a la biblioteca de Singuerlín.
“Santa Coloma no renunciarà als actes culturals”
Mentre la segona fase de Can Zam continua sense materialitzar-se, el debat és quins usos s'han de donar a aquest espai ara i en el futur. Esdeveniments massius com ara el Rock Fest, que per a la propera edició ja té confirmada l'actuació dels Iron Maiden com a caps de cartell, han provocat les reticències dels integrants de la plataforma. Aquest és
el darrer any que hi havia el compromís de fer el festival de heavy a Can Zam, segons el contracte signat, però l'alcaldessa manté que “Santa Coloma no renunciarà a fer actes culturals a Can Zam”. Quan se li va preguntar per la continuïtat del Rock Fest, Parlon va lamentar que s'hagi convertit en una qüestió de debat. “És molt trist que es qüestioni un esdeveniment que és bo per a la ciutat”, assegurava, i per confirmar-ho afegia que l'Ajuntament farà públic en breu un estudi econòmic sobre els beneficis que el festival ha aportat a Santa Coloma. “El parc està molt ben comunicat i diversos promotors culturals han mostrat el seu interès a organitzar-hi esdeveniments”, explicava l'alcaldessa, i afegia que el govern municipal no té intenció de “saturar el parc” i que per això treballen “amb molta cura”. Parlon es mostra crítica amb l'actitud de rebuig de la plataforma i els recrimina que “vulguin viure en el segle passat”. Recorda que Barcelona organitza concerts i esdeveniments massius i també ho fa Sant Adrià a la zona de la platja del Fòrum. “No podem pretendre que Santa Coloma sigui diferent.”
