Pla al Bages per endreçar urbanísticament la mineria
El govern enllesteix l'avanç del pla director de l'activitat minera, que confia a aprovar a final d'any
Manté el tancament de Sallent i el trasllat a Súria i redueix en dos terços els residus
Posar ordre a tot el sector miner del Bages. Aquest és l'esperit del pla director de l'activitat minera que ahir va presentar el govern i que, de fet, dóna cos a la part urbanística prevista en el conveni que van signar l'any passat la Generalitat i l'empresa explotadora, Iberpotash. Es culmina així un procés que es va iniciar el 2011 amb la presentació de l'anomenat pla Phoenix de l'empresa, que preveu reactivar l'activitat, en dues fases. La primera, ja en marxa i amb un cost de 170 milions, preveu construir una rampa a la mina de Cabanasses, la millora de la planta de potassa i la construcció d'una nova planta de sal vacuum que està a punt d'inaugurar-se a Súria. La segona fase és la que depèn directament del pla director, i el govern preveu tenir-lo aprovat definitivament a final d'any. Aquesta fase preveu una planta de potassa granulada, una segona planta de sal vacuum i una nova terminal de càrrega al port de Barcelona. També s'està fent una nova rampa d'accés a Súria que tindrà una profunditat de fins a 900 metres i diversos quilòmetres de llargada.
Amb tot això, i amb dues plantes en marxa –la segona es farà al polígon de la Pobla de Súria–, l'objectiu continua sent tancar l'explotació de Sallent i traslladar tota l'activitat a Súria. Això permetrà reduir dos terços la generació de runam salí –és a dir, valoritzar 1,5 milions de tones anuals de la sal que ara va a dipòsit– i donar compliment a la sentència que preveu prohibir els abocaments al Cogolló el 30 de juny del 2017. Però, com que la segona planta no funcionarà fins al gener del 2020, hi haurà el que s'anomena un període transitori. El pla director estableix fins a onze possibilitats per a aquest període, de dos anys i mig: dipositar els materials a la Butjosa, crear serveis llançadora per tren o carretera fins al port o fins a Súria, o la reintroducció del material sobrant a la mina, tot i que tècnicament és molt perillós. Cap de les solucions plantejades és òptima segons el govern, que avança que la solució final podria ser la combinació de diverses opcions. Els suggeriments que es rebin en la fase de consultes als municipis s'incorporaran en certa mesura a l'aprovació inicial del pla, al juny.
De fet, la previsió del govern és que després de la segona planta se'n pugui arribar a fer una tercera, o fins i tot una quarta, que permetria que el nivell de generació de runam fos zero. Una fita que el 2065 garantiria l'eliminació de 45 milions de tones de producte. D'altra banda, el pla director també fa una reserva d'infraestructura que passa per quatre municipis –entre els quals hi ha Manresa– i que serviria per canalitzar una portada d'aigua fins a les mines.
El director general d'Urbanisme, Agustí Serra, va explicar ahir que amb aquesta figura es pretén actuar en tres àmbits. D'una banda, l'ambiental, ja que hi ha diverses sentències disconformes sobretot pel que fa al runam i s'ha d'abordar el que s'anomenen “passius històrics”. De l'altra, el social, ja que la mineria continua sent la principal activitat econòmica del Bages i dóna feina a 4.075 treballadors, que gràcies a aquest pla mantindran la feina. I, finalment, l'econòmic, que dóna viabilitat a l'empresa. “Aquesta és una activitat amb gairebé cent anys i de gran importància, i a la qual cal posar ordre amb l'objectiu d'arribar al residu zero”, va afirmar Serra, que també va insistir en el valor de les trobades amb els agents socials i polítics per explicar la fase preliminar del document i aconseguir noves aportacions. A més, va reconèixer que s'incorporaran totes les consideracions judicials.
LES XIFRES
Una activitat històrica que mira endavant
El 1925 començava l'explotació de la mina de potassa de Súria i el 1932, la de Sallent. Ja hi havia la de Cardona, i
la de Balsareny arribaria el 1972. Es tracta d'un recurs de domini públic que s'explota sota concessió i que amb la crisi dels vuitanta va passar a mans de l'Estat. Fins al 1998, que Iberpotash se'n va fer càrrec –Cardona ja havia tancat–, s'han anat fent “pedaços” en el sector que s'han agreujat amb sentències contràries al llarg del temps, sobretot relacionades amb el medi ambient. Iberpotash va presentar el 2011 l'anomenat pla Phoenix per reactivar el sector i es va fer un conveni amb la Generalitat el novembre del 2015 per posar fi als passius mediambientals que suposa el runam salini i donar sentit global a la mineria al Bages. Aquesta és, de manera molt resumida, la història de l'explotació salina del Bages, que ara fa un segon pas amb la presentació de l'avanç del pla director urbanístic. Una proposta que ahir mateix els responsables del Departament de Territori i Sostenibilitat van presentar en una trobada al Consell Comarcal del Bages i també en reunions més sectoritzades.