Moldàvia decideix aquest diumenge a les urnes si el seu futur passa per la UE o per Rússia

Moldàvia té aquest diumenge una doble cita electoral que marcarà el futur d’aquest petit país exsoviètic d’uns 2,7 milions d’habitants i situat entre Romania i Ucraïna.

Els moldaus estan cridats a les urnes per elegir el seu pròxim president i decidir en un referèndum constitucional sobre la seva adhesió a la Unió Europea si el futur del país passa per Brussel·les o per reforçar els seus vincles amb Rússia.

La doble votació arriba enmig d’una creixent polarització i entre denúncies per ingerència electoral per part de Moscou. La policia moldava va destapar a principi de mes una organització criminal vinculada al Kremlin que va aconseguir reclutar prop de 130.000 ciutadans a través de suborns per influir en els resultats de les presidencials i del referèndum sobre l’adhesió del país a la Unió Europea. El complot va ser condemnat la setmana passada pel Parlament Europeu, en una resolució en la qual va exigir als estats membres de la UE noves sancions contra Moscou.

La presidenta prooccidental, Maia Sandu, també ha denunciat una “guerra híbrida” contra el país per intentar fer caure el seu govern mitjançant protestes als carrers alimentades pel partit prorús Shor, declarat il·legal el 2023.

Sandu aspira a la reelecció en els comicis de diumenge i que guanyi el “sí” en el referèndum per blindar a la Constitució el procés d’adhesió de Moldàvia a la Unió Europea.

Des de la desintegració de la Unió Soviètica, Moldàvia ha gravitat entre posicions prooccidentals i prorusses, però sota el lideratge de la prooccidental, Maia Sandu, el país ha intensificat els seus esforços per allunyar-se de la influència russa enmig de la invasió russa de la veïna Ucraïna.

Moldàvia, un dels països més afectats per la invasió russa del país veí, perquè ha acollit milers de refugiats ucraïnesos, confia que la seva adhesió a la Unió Europea el tregui de la pobresa, però que també li garanteixi la seva seguretat.

Pel Kremlin, la línia vermella en l’espai postsoviètic sempre ha estat l’entrada a l’OTAN, però ara la integració europea tampoc és benvinguda, ja que els països membres del club comunitari donen suport obertament a Ucraïna amb diners i armes.

Segons un sondeig publicat dijous pels mitjans moldaus, el 54,5% dels votants marcaran la casella del “sí” en el referèndum sobre la integració de Moldàvia a la Unió Europea, un 32,4% la del “no” i el 13,1% restant no va contestar a la pregunta.