El dia del SOS i les samarretes grogues

La d'ahir va ser una jornada de vaga estranya. A les nou del matí, en un mateix barri de Barcelona era possible veure una escola oberta, plena de nens i pares esperant que obrissin les portes per entrar i, a pocs metres, una altra de tancada i barrada on un reduït grup de nens es dirigia cap als mestres que havien decidit treballar o els tocava cobrir els serveis mínims decretats per la Generalitat.

Tot i que les dades del Departament d'Ensenyament indiquen que l'aturada va tenir un seguiment lleugerament superior a les escoles de primària (27,83%) que als centres de secundària (22,23%), en molts instituts es va deixar notar l'absència d'alumnes amb independència que els professors fossin a l'aula. Alguns d'aquests alumnes es van deixar veure al migdia en la manifestació del centre de Barcelona.

Relativa normalitat també als centres de primària i secundària de Tarragona, Girona i Lleida, on la vaga es va notar també més en l'absència d'alumnes que del professorat. “La incidència està sent molt similar a la de les darreres convocatòries”, comentaven a l'escola Pau Delclòs, un dels centres de primària del centre de Tarragona on ahir es va sumar a la vaga el 15% del professorat, mentre que un centenar de famílies van optar per no dur els nens a classe. L'ambient era de molta més tranquil·litat als centres concertats i privats, on ni tan sols s'havien col·locat cartells informatius a les entrades sobre la convocatòria.

Als instituts d'educació secundària els efectes de la protesta es van deixar notar més entre l'alumnat, sobretot a partir de tercer d'ESO. A l'institut Pons d'Icart algunes classes s'impartien ahir amb mitja aula buida, mentre que l'adhesió del professorat va ser menor que durant la vaga general, segons van detallar des de la direcció del centre. Alguns dels docents que ahir van optar per treballar comentaven la seva posició contrària a les noves retallades en ensenyament, però al mateix temps rebutjaven la vaga com a instrument de protesta i criticaven el paper dels sindicats.

Una vaga universitària en la recta final del curs és un clàssic que es repeteix de manera periòdica i que, per la seva coincidència en un moment clau de l'any acadèmic, sempre provoca divisió d'opinions entre la col·lectivitat cridada a cessar la seva activitat normal. Això és el que va passar ahir en l'ensenyament superior de Catalunya, on hi va haver un comportament desigual. Molt debat, molta proclama, molta vaga, però també molta assistència a classe o a les taules de les biblioteques, amb molts estudiants repassant apunts i consultant llibres.

Aquest era, per exemple, el panorama al campus de la Pompeu Fabra al carrer Wellington de Barcelona, on hi ha els estudis d'humanitats, dret, econòmiques, política i la gran biblioteca de l'edifici de les Aigües. A primera hora del matí, un piquet informatiu obligava els que hi accedien a entrar en filera. Amb les classes ja en marxa, el piquet va entrar a diverses aules a informar de la jornada de protesta, “però amb menys rebombori que altres cops, sense crits ni sorolls”, explicaven la Irene i l'Anna, alumnes de la Facultat d'Econòmiques. La mateixa sensació tenien uns alumnes de criminologia que ahir no van poder faltar a classe perquè tenien una conferència d'un expert i certa obligació de no fallar en l'assistència, tal com els havia advertit el seu professor.

A l'interior del campus d'humanitats l'ambient de protesta era més evident, amb aules buides i pissarres plenes de crides a la vaga, amb pancartes, pintades i diverses tendes plantades per joves que han iniciat una protesta permanent, seguint l'estil dels “indignats”. Al bar del campus sí que havien notat la protesta, amb una venda d'entrepans sensiblement inferior a la d'un dia normal. “Hem fet un 60% menys”, reconeixia una cambrera. L'activitat també era insignificant a l'oficina de fotocòpies, on habitualment es treballa de manera ininterrompuda i on ahir l'ambient de feina era molt relaxat. On sí que hi havia molta activitat era a l'àmplia biblioteca del recinte. “No hem notat gaire diferència en relació amb un dia normal”, afirmava una de les responsables del control de préstec dels llibres a última hora del migdia.

El dia va ser més mogut a la Universitat Autònoma, on es van bloquejar els accessos al campus de Bellaterra amb contenidors i altres elements de mobiliari urbà. Hi va haver talls dels estudiants a l'autopista AP-7 i B-30, i els trens tampoc es van aturar a l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat, durant tres hores. Aquesta acció va comportar que en vuit de les tretze facultats no s'hi fes classe.

A la Universitat de Barcelona la situació va ser de “normalitat acadèmica”, a excepció del campus de les llars Mundet, on un grup d'estudiants va saltar a la ronda de Dalt per tallar el trànsit durant una estona. Al costat de la comunitat educativa que es va manifestar s'hi va alinear el rector d'aquesta universitat, Dídac Ramírez, que en una carta va expressar la seva “divergència” amb la manera com s'estan aplicant les retallades socials.

Tant en aquesta com a la resta d'universitats, la protesta va tenir més incidència entre els alumnes que entre els professors i el personal administratiu. A Lleida, la mobilització universitària va implicar unes cinc-centes persones, entre alumnes, personal administratiu i professorat, que es van manifestar pel carrer i va acabar amb una vintena d'estudiants iniciant una acampada indefinida davant el rectorat. A Girona, es va seguir el mateix procés i, després que un grup d'estudiants es reunís amb la rectora, Anna Maria Geli, van decidir acampar al rectorat, on han passat la nit.

A la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona el matí va començar amb alguns incidents al campus Catalunya, on un grup d'estudiants van instal·lar barreres a l'entrada, a més d'informar sobre la convocatòria a aquells que desitjaven entrar. Segons fonts de la universitat, en nou dels dotze centres de la seva xarxa docent es van suspendre algunes de les classes, o bé per falta d'alumnat o bé per decisió o absència del professorat, tot i que en general l'activitat acadèmica es va desenvolupar amb normalitat. En aquelles assignatures en què estava prevista ahir la realització d'un examen, es va mantenir la prova, tot i oferir una altra oportunitat en una data diferent als alumnes que optessin per sumar-se a la protesta.

La protesta contra la retallada del ministre Wert es va seguir a gairebé tot l'Estat. Només la Rioja, el País Basc i les Balears no havien convocat vaga. No hi va haver incidents, excepte l'aparatós assalt al despatx del conseller d'Educació de les Balears per part d'un grup de joves universitaris i de secundària, que es va saldar sense detinguts. Va ser l'única protesta a les Illes.

Al País Valencià, les manifestacions van ser massives. València i Castelló, per exemple, van viure dues manifestacions de més de deu mil persones, que van aprofitar per defensar també la vigència i necessitat de no perdre les línies d'ensenyament en català.