Sense - Avui

La dona robot reneix

El secretari de Comerç fa front a les acusacions de favoritisme en els premis de moda emergent

Excepcional va resultar el final de festa de la Passarel·la 080, que va obrir de nit la piscina de salts olímpics a la ciutadania no per banyar-s’hi sinó per contemplar la retrospectiva de vestits de la col·lecció de Thierry Mugler, creador fetitxe dels anys 80, que volia París i finalment s’ha quedat Barcelona.

Malgrat que la seva casa pertany a una firma de cosmètics i el seu nom actualment està associat als perfums, la història de la moda guardarà per sempre memòria de les formes sexis i dures d’amplies esquenes i cintures estretes que dibuixaven la seva dona. La cinquantena de vestits que es van veure dimecres, amb l’horitzó de la ciutat al fons i un joc de làsers arran de terra, eren una síntesi del Mugler més arriscat, el que recreava dones robot a l’estil Metropolis de Fritz Lang, les convertia en insectes verinosos o en dominatrix despietades... Hi va haver barreja de materials, des del PVC a la pell sintètica, cotilles metàl·liques i uns biquinis que recreaven el trencadís gaudinià, però res de prêt-à-porter. El homes no surten mai tan ben parats en la fantasia mugliana, tan vigent que fins i tot s’hi poden trobar referències en les col·leccions actuals de Balenciaga o Dolce & Gabbana.

Va valer la pena esperar els 50 minuts que va trigar a començar l’espectacle que clausurava la primera aposta de passarel·la de la conselleria de Josep Huguet, que ha tingut com a centre el Raval. “Estem molt satisfets de com ha anat tot i ja podem avançar que la pròxima serà a Sants” , avançava el secretari de Comerç, Emili Valdero, que afegia que als periodistes estrangers els ha encantat que es fes al juliol i no al setembre, “així que potser ens plantejarem seguir”. O sigui, que ens fan més cas si hi ha sol i platja que no col·locats enmig del calendari oficial.

Valdero també va fer front a les crítiques als premis de moda emergent formulades per cinc escoles que consideraven que se n’afavoria una en concret, vinculada per via familiar al secretari, ja que de 20 finalistes, 11 eren d’aquesta escola. “No em preocupa gens perquè el jurat el formen experts, periodistes i dissenyadors neutrals que ni tan sols sabien els noms de les escoles dels nois, i tot està certificat per notari”. I afegia que tot és imprevisible, ja que la guanyadora del premi ModaFAD i d’un stage amb Gilles Rosier, Montse Liarte –que és d’una de les escoles que firmaven el manifest– “va arribar a la final pels pèls amb els seus dibuixos, però després en veure el seu disseny fet en roba el jurat la va destacar entre tots”.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.