Warhol, 'go-gos' i pota negra

En una samarreta penjada hi ha escrita aquesta frase d'Andy Warhol en anglès: "No llegeixo mai, només miro les fotos", i després de sis hores voltant per la gran, elèctrica i poderosa fira de roba casual Bread & Butter a l'esgotat visitant li agafa per pensar que darrere tot aquell enrenou hi ha més d'un Warhol i més de dos, o almenys aprenents de. Si ell era un visionari del món de l'art, aquí el que hi ha són visionaris del món de la moda. Creatius i empresaris capaços d'épater el món assegurant que només miren fotos, quan darrere cada nova col·lecció hi ha hores i hores cremant neurones. Però, a la vegada, la frivolitat i el color que envolta aquesta potentíssima indústria sempre deixa el regust que tot és un gran circ descerebrat...

De fet, també ho era The Factory, el centre del món warholià que la casa Pepe Jeans ha volgut traslladar aquest any, precisament, a l'indret més minimalista de Barcelona, el pavelló Mies Van der Rohe. Vaques grogues i roba amb pistoles o Marylins de tots colors contrastaven ahir amb el gris dur dels texans que es van veure en la desfilada estrella de la jornada, la de G-Star. En una gran carpa a l'aire lliure a la plaça de l'Univers, enmig d'una multitud entusiasta d'espectadors amb copa de cava, es mostraven les noves tendències de la firma, que passen per enaltir el texà en la seva versió més crua, sense desgastats, destenyits o colorins. Música potent i nois testosterònics trepitjant fort amb look de llenyataire urbà, amb botes Hunter, texans negres encerats, jerseis gruixuts, barrets de tota mena i ulleres de sol estil nedador...

Els més agosarats s'atreveixen amb abrics de màniga curta i pantalons curts sobre leggings. Per a elles l'estil és sexi, amb minifaldilles i pantalons estrets sota les botes, que inclouen el cuir. O sigui que no cal patir, ni buidar l'armari. La moda canvia de tendència suaument i si l'any passat semblava que hi havia un intent d'apujar els malucs als texans femenins (que a vegades imitaven cotilles), ara ja gairebé ningú se'n recorda. Ja no s'ensenyen les calces, però la cintura es manté força baixa: "Les nostres clientes ho volen així per sentir-se còmodes", deien a Chevignon, mentre a Colcci asseguraven que a les seves també els agradava la proposta per " veure's sexis", explicaven a l'estand de la firma brasilera, que tenia com a màxim atractiu un tal Piero, un participant de Gran Hermano que té el gust de conèixer la imatge de la casa, la top Gisele Bundchen.

"M'hauria encantat lligar-me-la, però només em va preguntar quin era el meu perfum i em va somriure molt... Està molt enamorada...", deia el seductor italià al costat d'uns maniquins amb vestits i samarretes força amplis. Però ningú pot dictar sentència estètica en una fira que aplega gairebé 1.000 marques. S'hi poden trobar des de vestits de cintura estreta anys 40 a la línia més rockera. A Seal Key, per exemple, han apostat per un texà amb pinces i cama ampla que recorda temps molt passats, que ara són revolucionaris: "Ens agrada sorprendre les nostres clientes", comentaven els italians.

Nova temporada de Custo
Molt a prop seu Custo Dalmau ja tenia a punt la nova temporada -els vestits llargs i els combinats de diferents mides són el que ell més destaca-, de la qual tindrem un tast avui al Palau Nacional. El creador, que està a punt de treure ulleres i perfum femení, mostrava la seva sorpresa per la intenció -de moment només intenció- de Mango d'afegir al seu nom el de Barcelona, com va fer ell. "És curiós que se'n recordin ara de la ciutat a la qual pertanyen", deia amb somriure irònic. Al seu costat, a l'estand d'Armand Basi hi vam trobar Josep Abril, que aquest diumenge desfila amb la línia masculina de la casa a París i que acaba d'anunciar que la seva col·lecció es veurà en 15 dies a Cibeles. És la darrera fuga de catalans que asseguren no trobar el seu espai en la proposta del 080 barceloní, tot i que Abril s'hi sent molt vinculat: "Ja no sóc jove promesa i desfilar a l'off de la 080 em costa 25.000 euros. A Madrid m'han rebut amb els braços oberts, tot és gratis i comercialment ara m'interessa molt".

La seva és una aposta de creador, com la de Jordi Labanda, que avança en el món de la moda al seu ritme, "sense buscar la competència amb ningú, perquè és una prolongació de les coses que faig". Per exemple, espelmes inspirades en la ceràmica dels 50. El kaiser Karl Lagerfeld conserva l'estil que el defineix, hiperestret en blanc i negre, però ara ha incorporat el to albergínia. Els seus dissenys sofisticats no tenen res a veure amb altres propostes comercials, com el que fa Playboy o l'imperi Pachá, que ja exporta cireretes eivissenques fins i tot a l'Est. La firma de les conilletes, que acaba d'obrir la seva primera flagstore europea a Londres, comptava amb la playmate Lauren Anderson com a ham perquè viu aquí amb Matt Walsh, aler nord-americà del Manresa de la Lliga ACB. La seva roba, evidentment, aposta per una dona sexi, que ara no mostrarà tan aparentment el logo de la casa.

Morir d'èxit
Això passa també amb Crocs, la firma que va inventar l'esclop mariner foradat més lleuger del món, que busca nous camins creatius disfressant-se en forma de sabates de cordons safari, i es torna sexi incloent-hi talons topolino. L'èxit és el que defineix la firma, que fins i tot podria morir de tant com en té. "Hem començat a prendre accions legals contra les còpies", expliquen mentre prenen precaucions perquè no es retratin massa els sorprenents nous dissenys. També sorprenent és el que ha aconseguit en pocs anys la catalana Raquel Micola, que fa bosses i sabates -ara amb teixits de roba d'abric i molt retro- que ja ven a 300 botigues del món, i sense cap ajut institucional. "És una feina molt dura, però m'apassiona des dels dies en què veia la meva àvia cosir vestits de torero". El seu estand, amb una cuina de cartró feta per ella, era un dels més originals. I ser original -Warhol ho aprovaria- és requisit indispensable per cridar l'atenció. Ahir ho feien uns malabaristes xinesos, un model en un llit, l'estàtua de la plaça de l'Univers vestida de rei... A l'hora de dinar, però, la fantasia s'apagava ja que del càtering d'El Bulli, preparat en un menjador que semblava tret del 2001 de Kubrick i apte només per als més vip, el que més èxit tenia era l'exquisit pernil pota negra sense desconstruir!

A la sortida, potser per la mesura adoptada per l'Institut Metropolità del Taxi de permetre saltar-se el dia de festa mentre duri la fira, hi havia llums verds. Tot i això, l'STAC afirmava ahir que només un 5% dels que lliuraven, van treballar. I els que tenien forces encara es podien acostar fins a la galeria d'art Hartmann, que ahir i avui fa un recorregut per la història del texà.

Avui, l'estrella serà Heidi Klum, que arriba amb les noies del concurs Supermodel alemany de la mà de la firma Philipp Plein. Actuaran com les go-gos de l'estand dels italoamericans De Puta Madre? O serà tot relaxat i blanc com el local d'El Bulli? Tot hi té lloc. Com deia Warhol, el cel i l'infern estan a un suspir de distància. Ave Warhol.