L'obamamania ja és un problema

Efecte bumerang. Això és el que li està passant a Barack Obama amb l'empatia desmesurada que ha aixecat arreu del món i que tan bé ha rendibilitzat en vots. La seva imatge, i la de la seva família, ja no s'utilitza només per expressar adhesió a la causa, sinó que ja és un exitós producte de màrqueting.

L'últim exemple el protagonitzen les nines que l'empresa Ty va anomenar com les seves filles, i que van aixecar les protestes de Michelle Obama -que, d'altra banda, no va dubtar a mostrar les criatures quan li interessava-. Davant la incomoditat de la família, Sweet Sasha i Marvelous Malia han passat a dir-se Sweet Sidney i Marvelous Mariah, però amb el canvi de nom encara ha augmentat l'interès. Les nines originals, que costaven 10 dòlars, ahir ja es venien a internet per 127.

I és que el món de les joguines sembla encaixar amb els Obama, que ja tenen rèplica en Lego al parc de Legoland de Califòrnia, hi ha un Madelman com Barack i ahir mateix la seva imatge apareixia en uns puzles en una fira alemanya de joguines. Però això no és tot. A aquestes altures hi ha qui també utilitza extractes dels seus discursos per potenciar el seu negoci, com una empresa que treballa per millorar l'eficiència energètica a les escoles i que un dia el president va visitar. Continua havent-hi vestits amb la seva foto (la passarel·la de Roma diumenge passat va exhibir-ne l'últim) i una firma de roba a la qual recorre la primera dama habitualment ho fa saber per internet. Fins i tot la seva maquilladora promociona les pinces amb què li depila les celles.

Difícilment es pot trobar un polític que generi aquest fenomen -també potenciat per la passió d'Obama per internet- i per això els advocats de la presidència ja estan treballant "per establir una política que protegeixi la imatge presidencial sense inhibir l'entusiasme popular", ha dit la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki. Quan era un candidat tot era més senzill, però ara no poden admetre que un president recolzi una marca sense autorització prèvia. Amb George Bush ja va passar quan la seva imatge va ser utilitzada el 1989 per anunciar un fàrmac contra el refredat amb el tema de la Guerra Freda.

També el popular yes we can es fa servir per anunciar vols barats i uns gelats d'una gran cadena. Però tot és tan complicat que mentre els lletrats arrufen el nas davant d'una campanya d'Ikea que també utilitza l'eslògan, un dels cotxes presidencials carrega amb caixes de la multinacional del moble barat per redecorar la seva nova llar!

I és que qualsevol detall de la vida d'Obama és seguit amb lupa. Gairebé és una qüestió d'Estat saber quina mascota triarà finalment per a les filles. La sola insinuació que podria ser un gos d'aigües portuguès com el de Ted Kennedy ja ha aixecat furor a zones com l'Algarve, que n'hi volen enviar un per potenciar el turisme.

Tampoc sorprendria que aviat els restaurants es poblessin d'amanides de rucula i d'infusions, presents en la dieta d'un president que, a diferència de Bush, va més enllà dels plats tradicionals. No és l'única diferència. Si el seu predecessor començava la jornada a les 7 del matí i a les 21 hores ja era al llit, Obama s'hi posa a les 9, però treballa fins molt tard. Comença el dia al gimnàs, esmorza en família i ajuda les nenes a preparar-se per a l'escola abans d'anar a l'ala oest, però, un cop hi arriba, el ritme de feina és endiablat. Sopa amb les filles i després torna al Despatx Oval, on li agrada fer reunions prolongades amb els seus col·laboradors. Bush era molt més expeditiu.

Obama també ha relaxat els costums i permet un vestuari menys encarcarat -el cap de setmana, fins i tot d'esport- que els seus treballadors deuen agrair perquè, com bon hawaià, ha apujat la temperatura del despatx. A més ha eliminat himnes militars de les cerimònies, ha convidat de forma distesa un grup de polítics a veure la Super Bowl a l'auditori de la Casa Blanca i ha dit que pensa sortir a sopar amb Michelle un cop per setmana. El que no és clar és si deixarà de fumar, com li va demanar la seva dona a canvi de donar-li el seu suport en la cursa presidencial. Només sabem que, de moment, no ho ha fet dins la seva presó de luxe.