Immersió “peti qui peti”
El govern presenta avui el recurs contra la resolució del TSJC que qüestiona el model escolar
Es basarà en altres sentències del TC que l'avalen
L'executiu reitera que no farà cap pas enrere en la política lingüística
Ni un pas enrere. El govern té clar que la immersió lingüística és un dels nervis de la cultura catalana, un dels “tresors” del nostre país, i que s'ha de defensar amb ungles i dents. Tot continuarà igual “peti qui peti”, com va vaticinar ahir el portaveu, Francesc Homs. En definitiva, diguin el que diguin els jutjats, l'executiu mantindrà aquest model d'èxit i cohesió social.
Però tampoc no es quedarà amb els braços plegats esperant el que pugui passar. Aplicarà la màxima que diu que la millor defensa és un bon atac. Avui mateix, esgotant els límits permesos, presentarà un recurs contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que dóna un termini de dos mesos a Ensenyament perquè compleixi unes sentències del Tribunal Suprem (TS) en què s'instava a fer que el castellà també sigui llengua vehicular en l'educació.
Els serveis jurídics de la Generalitat mantenen que tenen la raó de part seva i ho sustenten, entre altres arguments, en diversos acords del Tribunal Constitucional (TC) que avalen el model català. Per exemple, la sentència del 1994 en què es ratificava la llei de normalització lingüística i, fins i tot, la del 2010, que laminava bona part de l'Estatut. En aquest últim cas, s'interpreta que tampoc no es va alterar el moll de l'os de la immersió.
Seguint amb els mateixos postulats, també fan servir una altra argúcia més tècnica: que el Suprem no pot rectificar el que ha dictat un òrgan superior com és el Constitucional. L'executiu, doncs, s'encomana a les tesis del TC, perquè es ratifica la seva potestat de decidir quina ha de ser la llengua vehicular en l'ensenyament.
I què passa si el TSJC tomba el recurs? La Generalitat continuarà amb la seva batalla legal i després, segurament, recorrerà al TC. Un viarany que, segons l'estratègia de l'executiu, li pot ser més favorable, perquè ara sembla complicat que el TSJC es retracti.
Tot i això, Homs no preveu cap pla B. Simplement va recordar que se senten “forts”, perquè tenen “raons democràtiques, jurídiques i pedagògiques” que juguen a favor seu. En aquest camp s'hi pot situar la major part de la societat civil i educativa, que fa una defensa numantina del model, i els resultats escolars, que demostren que els alumnes acaben el seu cicle amb un alt coneixement del català i el castellà.
Enmig de l'enrenou judicial, Homs va preferir no fer soroll per la rectificació del TJSC, que primer va dir, en boca del seu president, que el dictamen només afectava unes quantes famílies i més tard va alertar que tot el sistema corria perill. El govern prefereix no “enfrontar-se” a aquest organisme, perquè l'únic que pot aconseguir és que se'ls deneguin tots els passos legals. Seria, llavors, quan s'hauria d'aplicar la filosofia d'Homs del “peti qui peti”.
També hi ha una altra qüestió, que podria enrarir més la situació: el recurs d'inconstitucionalitat que el PP va presentar contra la llei d'educació i que encara s'ha de resoldre al TC. Els populars creuen que la normativa “limita” els drets lingüístics dels estudiants i no promou “un model de societat oberta”.
A càrrec de CiU
Però la Generalitat prefereix veure el got mig ple i centrar les mirades en les possibilitats dels recursos actuals. Segons Homs, el més important per contrarestar les andanades del PP i C's és demostrar durant l'inici de curs que tot funciona amb normalitat. També va tranquil·litzar els mestres i els va assegurar que, si hi hagués algun conflicte, la pressió seria per al govern i no per a les escoles.
