Europa prioritza el corredor mediterrani
Brussel·les l'aprova fins a Algesires i Sevilla, però inclou una bifurcació per Saragossa i Madrid amb què recupera el corredor central, si bé rebutja foradar els Pirineus
La CE vol que l'eix costaner sigui el primer
El corredor mediterrani és, des d'ahir, oficialment prioritari. La Comissió Europea, això sí, evita pronunciar-se del tot i aposta també per la resta d'eixos ferroviaris de la carta als Reis que el govern espanyol ha promès a un mes de les eleccions. El ministre de Foment, José Blanco, només s'haurà d'empassar un gripau: en plena crisi, Brussel·les no pensa gastar-se ni un euro a foradar els Pirineus, tal com aquest diari havia avançat el 5 d'octubre, tot i la insistència aragonesa. “No tot ha de passar pel centre”, advertia ahir l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, que va descartar la travessia central pirinenca per “poc realista”, “immensament cara” i “preocupant per al medi ambient i la seguretat”. A l'Estat no es van fer esperar les mostres de satisfacció i les curses per penjar-se la medalla, tot i la sospita que Kallas podria estar servint cafè per a tothom.
Resulta, així, que el corredor mediterrani es bifurca a Tarragona. El ramal natural baixa per la costa fins a Almeria (bona notícia: no mor a Cartagena), i d'aquí travessa cap a Sevilla, la gran novetat d'ahir, tot i que no resseguint el litoral, com reivindicava el lobby Ferrmed, sinó desviant-se 120 quilòmetres per l'interior, via Granada. L'altre ramal no és més que el corredor central disfressat –menys la travessia, és clar–, ja que entra cap a Saragossa i Madrid, i arriba a Algesires per Còrdova. Hi ha, doncs, corredor “Madriterrani”, perquè els trens de mercaderies provinents del nord d'Àfrica podran arribar a Barcelona i la frontera passant per Madrid. Brussel·les, que també ha inclòs l'eix atlàntic amb dues línies des de Portugal fins a Irun, fins i tot ha inclòs en la xarxa bàsica (a acabar el 2030) connexions interiors entre Madrid i Gijón i la Corunya, via Valladolid, a més d'una fins a Albacete. També hi ha l'eix cantàbric-mediterrani, amb la connexió entre Pamplona i Sagunt. Tothom content.
De tots, això sí, Brussel·les només esmenta el corredor mediterrani en la llista de deu eixos a prioritzar abans del 2020. Amb diners comunitaris ja reservats fins a aquesta data només hi ha el tram de Barcelona a València, tot i que la CE també inclou la resta (València-Sevilla) en el paquet de trams que es proposa que estiguin fets d'aquí a nou anys. Kallas preveu almenys que les obres hi comencin aquesta dècada, tot i que el seu mapa de prioritats és ple d'equívocs, la presentació va ser un caos i les interpretacions són molt diferents depenent de la font. El tram d'Algesires a Madrid, per exemple, també figura entre els que estaran llestos el 2020 –les obres s'iniciaran el 2015–, però no es diu res del que falta fins a Saragossa i Tarragona.
Brussel·les podria estar passant la patata calenta a Madrid i deixant-li mans lliures per decidir si prioritza les obres a l'àrea mediterrània, a l'atlàntica o a la Meseta, sabent que no tindrà prou diners per acontentar tothom. El pastís dels ajuts europeus representa uns 32.000 milions, a repartir entre tots els corredors de la UE. Aquests fons serviran per pagar un 50% dels estudis de les infraestructures, un 40% dels trams transfronterers i colls d'ampolla, i un 20% de la resta. Kallas admet que ara “serà decisió de les autoritats espanyoles” dir on “posen els diners primer”. Catalunya haurà de barallar-se amb la resta d'autonomies. L'esmena europea a l'Espanya radial i autàrquica és només parcial, perquè els futurs governs espanyols podran decidir que Madrid continuï sent el quilòmetre zero. Kallas ha acceptat gairebé tots els grans eixos proposats per Blanco. Els euròcrates consultats, però, veuen poc menys que impossible que les arques d'un Estat intervingut de facto com l'espanyol, amb el BCE comprant el seu deute, pugui permetre's pagar aquest brindis al sol.
Si l'Estat “es retarda o incompleix” els terminis de construcció dels corredors anunciats ahir, la Comissió li “demanarà explicacions” i, després de consultar-ho amb els altres governs, podria prendre les “mesures adequades”. En principi, però, no preveu castigar Madrid tallant-li l'aixeta dels ajuts.
Blanco promet que és on més invertirà fins al 2020
En l'acte d'ahir a la tarda a Barcelona, el ministre Blanco va concretar el quadre pressupostari que l'Estat ha presentat a la Comissió Europea pel període 2014-2020, per poder acomplir les previsions de la xarxa bàsica. En aquest temps, preveu invertir 49.809 milions, uns 7.000 per any, dels quals el corredor mediterrani s'endurà el tall més gros, 17.167 milions, un 35%. A més, es calcula que Brussel·les subvencionarà, més o menys, una quarta part del total de l'eix –al qual, ara mateix, falta fer obres valorades en uns 40.000 milions, segons el càlcul de Foment–, seguint els criteris de la CE. “L'Estat serà diligent per aconseguir el major nombre de fons per als diferents projectes”, va dir Blanco, que es va comprometre a tenir tot l'eix “completament operatiu a l'entorn del 2020”.
L'Estat, en concret, reserva 5.930 milions per a obra nova al tram de Barcelona a València, i 1.846 més entre València i Almeria. Des d'aquí fins a Sevilla, en l'eix andalús, hi preveu posar 2.885 milions més. Per posar el tercer rail a les vies actuals entre Barcelona i Cartagena, i entre Granada i Sevilla, hi destinarà 3.316 milions. I 1.500 seran per a la connexió entre Antequera i Algesires. Per facilitar l'entrada a les grans zones logístiques, es reserven 2.474 milions, i 513 seran per accedir als vuit ports del corredor, dins dels quals també s'implantarà el tercer rail.
Demanen a l'Estat que hi aposti
Tan bon punt es va fer públic el nou mapa, els presidents de la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana, el de les Illes Balears i el de Múrcia van emetre un comunicat conjunt per manifestar l'“alegria” per la decisió, que consideren un “premi” a la col·laboració entre ells i amb la societat civil, i el desig que el corredor “pugui entrar en servei al més aviat possible”. Per això ja reclamaven a l'Estat “que acompleixi tots els terminis i compromisos d'inversió”. “Per primer cop en la història es trenca l'Espanya radial [...] i convé que el govern de l'Estat sigui coherent amb aquesta aposta”, conclouen.
Els presidents van destacar “l'amplíssim consens” assolit entorn de l'eix, que reivindiquen més que mai com a “fonamental” en l'actual context de crisi. Per això van recordar que el corredor pot crear uns 65.000 llocs de treball anuals als territoris per on passa, i estalviar uns 66.500 milions entre el 2016 i el 2045.
