Una societat dèbil i confosa
El teixit politicosocial de Catalunya és dèbil. El poble català és capaç de treure el geni de tant en tant (més d'un milió de persones a la manifestació del 10 de juliol del 2010), però generalment és políticament força conformista. Hi ajuda, sens dubte, tres segles de submissió humiliant als interessos de Castella, dissimulats sota la marca Espanya. La seva debilitat fa la societat catalana vulnerable, de la qual cosa n'abusen tant el partits polítics d'àmbit estatal instal·lats a Catalunya com els que són catalans de soca-rel.
Cal que el poble català es desperti de la letargia que pateix des de fa massa temps i valori la seva força i es faci respectar pels partits polítics, sobretot pels d'àmbit català. O la societat catalana es desperta o el país se'n va en orris, passant a ser víctima de la culminació de l'obra inacabada de Castella: l'homogeneïtzació de l'Estat espanyol amb la unificació de Catalunya, desaparició de l'idioma català inclosa. Aquest és el futur que ens espera si els catalans no reaccionem ara: empobriment i castellanització. Catalanisme és sinònim de conformisme.
Cal dir-ho alt i clar d'una vegada: una de les principals causes de l'ensopiment de la societat catalana és el catalanisme polític, un invent de la burgesia industrial catalana de finals del segle XIX. El catalanisme és un sentiment sincer de defensa dels valors i tradicions catalanes, però no passà d'això, d'un anhel folklòric, ja que al darrere hi havia els interessos econòmics d'una burgesia industrial que tenia a l'Estat espanyol el seu principal mercat. Si bé actualment ja no és així, políticament el catalanisme continua ancorat en la submissió, somiant en un utòpic encaix. Que quedi clar per a qui ho vulgui entendre: catalanisme no és ni ha estat mai sinònim d'independentisme. El catalanisme aspira a una simple descentralització de l'Estat espanyol mitjançant un sistema autonomista o federalista.
Durant massa temps el poble català ha cregut de manera ingènua que el catalanisme polític esdevindria independentista, que era possible fer-lo avançar fins a aquesta fita. Aquest enorme error ens ha fet creure en falsos profetes que crèiem independentistes; però no passaven de catalanistes amb projectes només descentralitzadors. S'ha de ser molt curt de vista per no veure que l'encaix en igualtat de condicions de Catalunya amb l'Espanya d'essència castellana és impossible.
