Pintures per lluir al món

El romànic és, o més aviat continua sent, l'art més estimat dels catalans. L'absis de Sant Climent de Taüll ha estat l'obra més votada en la campanya que ha dut a terme la Capital de la Cultura Catalana per trobar les deu pintures més icòniques i universals que atresora Barcelona, la ciutat que aquest any exerceix el lideratge cultural. Més de mig miler de ciutadans d'arreu del país han participat en una simpàtica iniciativa per popularitzar el ric patrimoni pictòric barceloní i, a partir d'ara mateix, per projectar-lo tant a casa com internacionalment.

Es pot dir que Taüll ha guanyat per golejada. I, no ens enganyem, era previsible. La segona obra de la llista, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, de Ramon Casas, no li ha pogut fer ombra, per bé que constata que els catalans fan gala de tenir bona sintonia amb el modernisme. Si el debat fos entre romànic i gòtic, els dos estils que a Catalunya es disputen la categoria d'art nacional, no hi hauria color. El Retaule del Conestable, de Jaume Huguet, a la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major, una meravella de la pintura gòtica, ha quedat en el més discret desè lloc.

Però ha estat una de les deu peces seleccionades, cosa que no es pot dir de les pintures murals de la capella de Sant Miquel, de Ferrer Bassa, al monestir de Pedralbes, que s'han quedat just a les portes de les més votades. Ni, també per poc, de La batalla de Tetuan, la immensa empresa de Marià Fortuny, que potser es troba a faltar. O no, perquè els participants en la campanya han preferit, d'aquest mateix autor, La vicaria, instal·lada en un digníssim tercer lloc de la classificació.

Probablement, el fitxatge més sorprenent és La nena obrera, de Joan Planella, que ja pot començar a presumir de quarta posició. Sorprenent, quedi ben clar, no pas per cap signe d'inferioritat artística. Demostra, això sí, que és un llenç que la gent coneix bé. Existeixen dues versions de l'obra, que ha estat molt reproduïda en publicacions i manuals de text d'història. Tot just fa un any, una de les versions es va incorporar a les col·leccions del Museu d'Història de Catalunya, que la va adquirir en una subhasta per un preu gairebé ridícul, 15.000 euros. L'altra és en mans privades.

De totes les obres que llueixen en espais institucionals, els catalans han confessat ara en l'enquesta que n'hi ha dues que tenen al cor: el conjunt de pintures murals del Saló de les Cròniques de l'Ajuntament, ambiciosa intervenció de Josep Maria Sert (cinquena en el rànquing), i les Quatre cròniques, de Tàpies, a la Sala Tarradellas del Palau de la Generalitat (setena).

Ves per on, Tàpies ha guanyat el mestre, Miró, que queda representat en la llista amb una de les seves Constel·lacions: L'Estel matinal (vuitena), que ha superat per quatre vots mal comptats La catedral dels pobres, de Joaquim Mir (novena). Tàpies ha estat a punt de desbancar i tot el Picasso de Las Meninas (sisena).

Obres de tots els temps, excepte del sempre maleït llarg període de decadència, que relleva l'esplendor del gòtic i com aquell qui diu no s'acaba fins al modernisme. Un buit que, tot sigui dit, ho és més per desconeixement que per res. El MNAC és el museu que més obres ha aportat al top ten: quatre. S'entén. Les altres sis estan ben repartides. Hi ha una absència significativa: el Macba. Cap de les peces escollides pertany a les seves col·leccions. Preocupant.

De pintures guanyadores de primer nivell, n'haurien pogut sortir una bona pila més, però els 5.842 participants, amb els seus 15.448 vots –tots emesos per internet: un màxim de deu per persona, i mai més d'un per a la mateixa candidatura–, han decidit el que han decidit. De fet, i com bé assenyalen els organitzadors de la Capital de la Cultura Catalana, de perdedors, no n'hi ha cap ni un. Hi havia 75 pintures candidates triades per ciutadans, però també per especialistes i museus de referència. “Ara, tots junts, tirarem endavant una acció per promocionar les deu pintures universals arreu, aquí i també a fora. Estem pensant en una gran campanya que s'adreçarà a dos milions de persones”, emfasitzava ahir Xavier Tudela, responsable de l'organització de la Capital de la Cultura, satisfet de la resposta de la gent, perquè ha demostrat que té molt més interès per la pintura del que, d'entrada, els tòpics volen fer creure.

L'esperit de la iniciativa no és altre que aquest: “Conèixer el nostre patrimoni artístic, sentir-nos-en orgullosos i compartir-lo amb el món”, exclama Tudela. La pintura és la que hi ha sortit guanyant.