La indignació catalana
Els moviments socials sobiranistes rebroten amb força i pressionen els partits perquè segueixin la “veu” del poble
L'Assemblea Nacional, la plataforma antipeatges i els insubmisos fiscals denuncien el greuge de Catalunya
L'exlíder d'ERC Joan Puigcercós fa servir una metàfora per explicar el fenomen de les consultes. El volcà. Abans d'aquest moviment, a Catalunya hi havia un magma latent, amagat, una societat sobiranista que no s'expressava, però que hi era. Al final va explotar i va trobar una via de sortida. Primer a Arenys, l'any 2009, i després a més de mig país. Va ser una onada expansiva, que va demostrar la força d'una bona part de la societat que està cansada del tracte injust que rep de l'Estat espanyol.
Els referèndums van ser la punta de llança i les protestes populars van anar continuant amb una intensitat gradual, però els últims mesos han rebrotat amb més força arran de l'ofec asfixiant per part de La Moncloa. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la plataforma antipeatges i els insubmisos fiscals formen part d'aquesta indignació sobiranista, que pretén arrossegar els polítics cap als seus arguments. Una indignació diferent de la del 15-M, que és més transversal i social.
Arenys de Munt
El que va començar com una mera aventura local d'Arenys de Munt preguntant si Catalunya havia de tenir estat propi es va convertir en una acció de gran envergadura. Els atacs furibunds de l'espanyolisme més ranci van donar un sobtat protagonisme a la consulta que es va celebrar el 13 de setembre de 2009. A partir d'aquí el clam es va estendre arreu de Catalunya amb centenars de poblacions que s'hi van adherir.
El punt culminant va ser el 10 d'abril de 2011, quan el referèndum va arribar a Barcelona. Era un repte descomunal, però els resultats van ser excel·lents. En total s'han fet consultes a 554 municipis, hi han votat 885.000 persones i el “sí” ha guanyat amb un 91,74%.
Assemblea catalana
L'energia de les consultes la vol capitalitzar ara l'ANC, una entitat que es va constituir formalment el mes de març en un acte amb més de 7.000 persones al Sant Jordi. L'ANC, que es va començar a gestar a Arenys, treballarà perquè hi hagi una majoria social a favor de la independència. El mes vinent preparen una sèrie d'accions reivindicatives arreu del país i per la Diada, una gran manifestació.
Insubmissió fiscal
Uns restauradors del Priorat, Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, van encendre la metxa. Cansats de l'espoli fiscal van decidir iniciar una campanya perquè els impostos es quedin a Catalunya. Amb el lema Diem prou i amb el suport de diverses associacions, l'abril passat van ingressar l'IVA a l'Agència Tributària de Catalunya i no a la de l'Estat. Una desena d'empresaris més s'hi van afegir. Ara l'Andreu i la Maria volen fer el salt a la política i articular una formació. Mentrestant algunes associacions, com Ara o Mai, pretenen estendre la insubmissió a altres àmbits.
#novullpagar
La protesta d'una sola persona contra els peatges en què denunciava la discriminació de Catalunya va provocar una reacció en cadena. Josep Casadellà va penjar un vídeo a Youtube en què es negava a pagar i milers d'usuaris més s'hi han apuntat. Fins ara s'han organitzat dues jornades de protesta amb un destacat èxit de mobilització i el 17 de juny n'hi ha convocada una tercera. Alguns partits, com ara ERC i SI, hi donen suport i el Parlament ha tornat a sol·licitar que l'Estat espanyol creï un fons de rescat.
Tenen futur?
Aquesta és la pregunta del milió. El doctor en sociologia David Murillo opina que les protestes “guanyaran força” i que avancen en paral·lel a l'evolució del país. Això sí, creu que són poc transversals. L'historiador Xavier Casals també assegura que el “populisme” cada cop envairà més la política. Recorda que a Catalunya s'han barrejat dues desafeccions: contra els polítics i contra Madrid. Segons la seva teoria això ha provocat la irrupció “d'iniciatives polièdriques” com ara les consultes i els “indignats”. I també ha tingut repercussió en la política. En les últimes municipals un 19% dels partits eren de nova creació.
Internet, una de les armes més valuoses
Internet i les xarxes socials s'han convertit en un dels principals aliats per a aquests moviments, perquè els permet arribar a tot arreu d'una manera ràpida i gratuïta. Només s'ha de veure com ha bullit Twitter en les dues jornades reivindicatives que s'han organitzat en el marc de la campanya #novullpagar. Fa poques setmanes també en vam tenir un altre exemple. Més de dues mil persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume després que es fes una crida a través del 2.0: omplir aquest espai públic d'estelades per demostrar que el poble està “prou madur” per avançar cap a l'estat propi.
A internet també hi ha molts altres casos que intenten fer aquesta lluita activista sobiranista i política. Un d'aquests és el lloc web Dóna la Cara per la Independència, en què es demana als usuaris que pengin una foto seva en el portal com a símbol del seu compromís amb Catalunya. La iniciativa va sorgir a Berga i fins ara prop de 23.000 persones ja s'han afegit a aquest projecte. Barcelona, Berga i Girona són les poblacions amb més adherits.
