Joan S. Minguet Pla - ADRALL (ALT URGELL)
La granja lletera inicia l’activitat l’any 2006, quan s’associen les dues ramaderies que havien engegat els seus avis i que havien continuat els seus pares. Avui en dia, hi treballen en Pere i en Xavi i tres empleats més. L’any 2012 van fer una ampliació de les instal·lacions i van incorporar una sala rotativa de 28 punts de munyida. Compten amb capacitat per a 400 animals, dels quals 215 són vaques de llet. Són socis de la Cooperativa Pirenaica, que es dedica principalment a la fabricació conjunta de pinso i barreges per a animals de granja, un equipament col·lectiu clau per a les ramaderies de muntanya.
Com definiríeu el vostre model de producció?
Des de fa quatre anys, per tal de poder millorar la genètica més ràpidament, tenim tots els animals genotipats. A més, fem acoblaments a l’hora d’inseminar per posar semen sexat als animals més selectes, i als altres els posem semen de toro Angus, que estan més valorats a l’hora de vendre’ls per fer-los engreixar. Altres aspectes clau de la granja són la higiene i la desinfecció de les instal·lacions i la maquinària, les eines i vetllar pel bon estat dels animals i la seva alimentació amb productes de la màxima qualitat.
Quina altra activitat destacaríeu de la vostra empresa?
A part de la llet, produïm farratge, i una gran part l’utilitzem per a l’alimentació del bestiar. La major part d’aquest farratge que produïm és per a l’autoconsum a casa nostra i el que ens sobra se’l queda la Cooperativa Pirenaica.
Com ho feu per ser competitius?
La clau de ser competitius és formar part de les dues cooperatives d’aquest àmbit: la Pirenaica per als insums de la producció i la cooperativa Cadí per a la comercialització i la transformació de la llet. Estem contents de la feina que fem i ens considerem una empresa emprenedora, i hem de posar l’èmfasi sobretot en la tecnologia informàtica per obtenir millors dades i adaptar-se al mercat cada vegada més exigent.
Què destacaríeu dels productes que feu?
Un dels punts clau que ens dona competitivitat és formar part de Cadí, que se’ns queda la llet, cosa que ens fa mantenir un nivell molt alt de la seva qualitat. També treballem amb un centre veterinari que assessora per mantenir el bestiar en el seu millor estat.
Creieu que la societat valora prou els vostres productes
Gran part de la societat no és conscient de l’esforç, el treball i les hores de feina que hi ha en el sector primari, i encara més en el cas d’una explotació ramadera. Actualment, creiem que la població està disposada a pagar més per un litre d’aigua que no pas per un litre de llet.
Com veieu el futur del vostre sector a mitjà termini?
El primer aspecte que cal considerar és la zona on ens trobem, on, tot i ser una àrea on hi ha nombroses granges, pràcticament no hi ha relleu agrari, quasi ningú vol seguir treballant en aquest sector agrari, esclau i complicat. És difícil sobreviure. I tampoc hi ajuda l’excés de la burocràcia: cada dia hem d’estar més hores davant l’ordinador fent papers, tràmits, la qual cosa significa tenir menys temps per tenir cura dels animals, el seu benestar, i el control de les finques. I cada cop més ens veiem més afectats per les sequeres, cosa que ens perjudica a l’hora de la producció de farratges per a l’alimentació de les vaques. Tot i els inconvenients, expressem amb optimisme i orgull el fet de ser cooperativistes i donem total suport al futur de la cooperativa Cadí, un dels principals exponents de la llet a Catalunya.