Un altre arbre que cau

A Brus­sel·les enguany no hi haurà arbre de Nadal a la Grand-Place. El subs­ti­tui­ran per una estruc­tura d'acer llu­mi­nosa, un arbre 2.0 en diuen; amb la intenció de “treure-li la pols al Nadal”, ço és de moder­nit­zar-lo. Quan un Ajun­ta­ment fa inno­va­ci­ons artísti­ques, mala­ment rai. Una regi­dora del par­tit demo­cra­ta­cristià fla­menc, després de rela­ci­o­nar-ho amb el canvi de nom del tra­di­ci­o­nal mer­cat de Nadal, que ara es diu “Plai­sirs d'hiver” –sem­bla el títol d'un film eròtic–, denun­cia que hi ha un motiu religiós al dar­rere. Es trac­ta­ria, ras i curt, de no moles­tar els musul­mans. “Què més veu­rem? Supri­mi­ran els ous de Pas­qua perquè es refe­rei­xen a la Pas­qua?”, es pre­gunta la regi­dora. El bat­lle mira de treure ferro a la qüestió par­lant d'“aliar la tra­dició i la moder­ni­tat”, no fal­ta­ria sinó, i de “rellançar el con­cepte de Nadal”, que pot­ser cal?, i en tot cas, és feina de l'Ajun­ta­ment? És clar, molta gent han entès que hi ha un procés de liqui­dació de les tra­di­ci­ons –en aquest cas un antic símbol pagà incor­po­rat al cris­ti­a­nisme– que difícil­ment es pot con­si­de­rar des­con­nec­tat del fet que a hores d'ara uns 300.000 dels poc més d'un milió de brus­sel·lesos són musul­mans, perquè es pot dir que l'ano­me­nada capi­tal d'Europa és la ciu­tat euro­pea més islàmica. La punta de l'ice­berg d'aquest ascens és un par­tit ano­me­nat sim­ple­ment Islam, que en les elec­ci­ons muni­ci­pals de fa un mes
va obte­nir dos regi­dors en sen­gles muni­ci­pis de la regió de Brus­sel·les. Un d'ells, que en públic rebutja encai­xar la mà i man­te­nir con­tacte visual amb cap dona, i que fa nou anys va ser con­dem­nat a presó per apa­llis­sar la muller, ha afir­mat en cam­pa­nya que vol apor­tar ètica, ja que “si no tenim ètica som com els ani­mals”, i parla ober­ta­ment d'ins­tau­rar la llei islàmica, la sha­ria, mit­jançant un referèndum a con­vo­car d'aquí a deu, quinze o vint anys. No falta gaire, doncs; pot­ser encara veu­rem les nos­tres euro­di­pu­ta­des obli­ga­des a por­tar vel per anar al Par­la­ment euro­peu, o veta­des de cir­cu­lar sense com­pa­nyia mas­cu­lina. Si els petits can­vis són pode­ro­sos, més ho deuen ser els grans. La subs­ti­tució demogràfica expe­ri­men­tada les últi­mes dècades a Europa no es farà sense con­seqüències cul­tu­rals ni tras­bal­sos soci­als. L'eurois­lam és una hipòtesi per entre­te­nir assa­gis­tes, només euro­peus per des­comp­tat, i l'islam ano­me­nat mode­rat un desig no cor­res­post. El cas és que la democràcia està amenaçada i les nos­tres tra­di­ci­ons retro­ce­dei­xen a ulls vis­tents.