Ruscalleda, amb els seus excadells

Carme Ruscalleda no para mai. La cuina és part intrínseca de la seva vida i quan no és als fogons, idea, dibuixa, llegeix i pensa al voltant d’una feina que l’apassiona “sense límits”. Ahir, però, la cuinera amb més estrelles Michelin del món –tres a Catalunya i dues al Japó– va passar el seu matí lliure setmanal lluny del seu laboratori-restaurant de Sant Pol. Va marxar cap a l’Anoia, a la masia Can Bonastre de Masquefa, per donar suport els xefs que es van fer càrrec del seu Sant Pau de Tòquio els tres primers anys.

Carlos Milán i Esther Bedmar celebraven el primer any del restaurant gastronòmic del Wine Resort, que els va fitxar tot just arribar de l’aventura nipona, i van mostrar les seves delicatessen a l’“encantada” mestra. “No es pot dir que jo els hagi format, tot i que m’agradaria pensar que els he servit d’alguna cosa. Aquesta canalla són molt bons, apassionats per la seva feina, i estava cantat que volarien sols”, deia Ruscalleda dels joves cuiners que ofereixen una carta “senzilla i d’alta qualitat” que entre setmana té un menú bé de preu (25 euros). És clar que ni el dia de festa la Carme s’allunya de la teca, però ahir va poder gaudir d’un extra: les magnífiques vistes del massís de Montserrat que es contemplen des de la masia restaurada, que impressionarien fins i tot un escolanet, especialment si el deixen tombar-se al modern spa amb finestral panoràmic.

Can Bonastre, amb 460 anys d’antiguitat, va ser reformada el 2004 mantenint-ne la base arquitectònica –com la popular la volta catalana–, i ara té un celler a ple funcionament, inclou en la seva oferta 12 habitacions, la zona d’aigües amb viniteràpia i dos restaurants, el gastronòmic i un de nou dedicat a la cuina catalana tradicional. Amb molta clientela de la zona –Martorell, Vilafranca...–, els caps de setmana s’omple de turistes i barcelonins amb ànsies de relaxar la vista mirant vinyes. Ahir, el joc de núvols, aigua i sol amb què ens va obsequiar el dia facilitava asseure’s i fer petar la xerrada amb la cuinera més premiada, que vestia elegant brusa de Lanvin i un colorista collaret. A final de mes marxa tres dies de vacances a Hong Kong i després al Japó, a veure com van les coses al restaurant, malgrat que ja sap que molt bé, que la clientela s’ha multiplicat per mil arran de les estrelles Michelin.

Aquests dies que el govern de Zapatero ha fet sortir de la caverna les veus més masclistes, ella fa un cant feminista: “Estic segura que les ministres són conscients que el món les mira i sabran demostrar que les dones fem la feina com cal i que no som un galliner”. De fet, autodidacta i lluitadora des dels inicis, mai ha consentit cap discriminació. “S’ha de creure en un mateix i no acceptar cap comentari pejoratiu. Als que em diuen que ser dona m’ha afavorit els contesto que sí, que a mi em fan descompte a la plaça, oi?”.

Tota sola va encarar una plaça tradicionalment masclista com Tòquio, i “ni ho sabia”. “Mai m’he sentit discriminada allà. Potser al principi els va sobtar que hi hagués tres dones al restaurant però ningú va fer escarafalls. La cuina, com tot, va per talent, no per gènere”.