El PSOE es torna a acostar a CiU

José Luis Rodríguez Zapatero durà a terme avui al Congrés una nova exhibició del que el grup socialista anomena geometria variable, que es resumeix en picar una mica d’aquí i una mica d’allà per no quedar-se sol en la votació de resolucions. Zapatero ha de garantir-se que les grans propostes que va llançar en el debat de política general no es quedaran al fons del calaix, i això els ha obligat a buscar aliats per totes bandes, amb una clara predisposició a l’acord amb CiU.

En els darrers temps, el president espanyol ha procurat mostrar el rostre més progressista per afrontar el debat de política general més complex des que va arribar a la Moncloa. En aquesta línia, la direcció del grup socialista ha procurat apropar-se a formacions d’esquerres com ara ICV, IU, BNG o NaBai, però sense perdre de vista el grup de Duran i Lleida.

Ahir a la nit, enmig de la negociació d’esmenes i transaccions a les propostes de resolució que avui es votaran a la cambra, CiU s’erigia com el grup que podrà visualitzar un nombre més alt d’acords amb el PSOE, sobretot en l’àrea de política econòmica, mentre que ERC podria acabar sent un dels grups més damnificats del debat davant la resistència socialista a acceptar les condicions imposades pels republicans en matèria de reivindicacions catalanes i de polítiques socials, segons concloïa el portaveu, Joan Ridao.

L’apropament a CiU inclou un principi d’acord en una matèria tan sensible com la negociació de la reforma del mercat laboral amb els agents socials, de la qual el PSOE fins ara ha fugit com del foc. El text preveu ampliar la cobertura per als desocupats, però també mesures com acabar amb la dualitat de treballadors fixos i temporals, és a dir estudiar un nou contracte per reduir la feblesa dels temporals i les dificultats per acomiadar els indefinits. També s’inclou acabar amb les actuals friccions  en la negociació col·lectiva, sobretot pel que fa a salaris i inflació, i finalment, obrir la porta a la participació del sector privat en els serveis públics d’ocupació.

Els acords amb la federació s’amplien també a les ajudes a l’automoció compromeses per Zapatero, però estenent-les a les motos, així com un nou impuls al Pacte de Toledo, aquest amb tots els grups. On ha estat impossible l’acord és  sobre fiscalitat de pimes i autònoms o sobre el compromís de Zapatero de suprimir la desgravació per habitatge a rendes superiors a 24.000 euros. Aquí el PSOE haurà de fer mans i mànigues per trobar els set vots que li garanteixin que l’oferta estrella del president espanyol no acaba sent un fracàs estrepitós.