La pròrroga s'allarga
El govern adaptarà les condicions del parèntesi pressupostari a l'objectiu de l'1,2% per als pròxims mesos amb retallades en tots els departaments
Mas-Colell admet que la plantada política accentua la dependència cap a l'Estat
El govern aplana el camí per allargar, si cal, la pròrroga pressupostària per tot l'any. El gabinet d'Artur Mas mou fitxa en espera que Madrid fixi el sostre de dèficit definitiu per a Catalunya i CiU aclareixi si presenta uns nous comptes. Aquesta possibilitat, però, sembla cada vegada més difícil per la plantada política de Mas, enrocat a no tancar un pressupost que estigui per sota d'un objectiu del 2%, per la negativa de l'Estat a flexibilitzar-lo tant i per la deriva d'ERC d'apujar el llistó de condicions per avalar uns nous comptes. D'entrada, el conseller d'Economia adaptarà les condicions de la pròrroga al nou llindar autonòmic de l'1,2%.
El gabinet de Mas compta que Madrid no establirà el sostre de dèficit definitiu fins al juny i es prepara per mantenir-se “uns quants mesos” amb una pròrroga millorada. De fet, és possible que la torni a reformular si el llindar últim que fixi Madrid és inassumible per a Mas. Aquest seria el pla B: no fer pressupost i arribar al desembre amb els comptes prorrogats d'acord amb el sostre que marqui Madrid.
Fonts del govern van indicar que és molt probable que el Consell Executiu, que es reuneix aquest matí, ja doni el vistiplau a l'adaptació del decret de condicions vigent. Ara bé, Mas-Colell va alertar ahir que la plantada política de la pròrroga –defensada des de Presidència com una via per expressar disconformitat i d'incomodar l'Estat– també té efectes negatius: “No hi ha dubte que el funcionament de la Generalitat seria més precari i, això, en les circumstàncies actuals, vol dir més dependent [del govern espanyol].” El conseller d'Economia va deixar clar que és partidari de fer el pressupost i rebutja que la paràlisi dels comptes sigui “un món feliç”.
El “mentrestant”
La reformulació de la pròrroga esmorteirà parcialment els estralls de les retallades actuals, atès que a hores d'ara la disponibilitat de la despesa s'ajusta al dramàtic 0,7%. Però la tragèdia continuarà sent d'una gran magnitud. Adequar aquesta disponibilitat a l'1,2% comporta igualment severes retallades. S'ha de tenir en compte que, si aquest objectiu es mantingués tot l'any, exigiria una tisorada de 3.400 milions d'euros més. Així que, a la pràctica, encara que Mas rebutgi tancar un nou pressupost que atempti contra l'estat del benestar, els ajustos s'executen igualment a l'empara de la pròrroga condicionada dels comptes de l'any passat. Dit d'una altra manera, l'escenificació política no evita el tràngol dels ajustos ni al govern ni a la ciutadania.
“Aquest serà un any terrible, tant si hi ha pressupost com si no”, admetia Mas-Colell en una entrevista a TV3. Això sí, si no hi ha un pressupost nou, no ha de passar pel Parlament i, per tant, el govern no necessita el suport d'ERC. Els republicans avalen la paràlisi pressupostària i, a més, es resisteixen a garantir el seu sí encara que l'objectiu de dèficit definitiu sigui del 2,1% com reclama el govern.
El líder dels republicans, Oriol Junqueras, va ser el primer a treure dramatisme a la pròrroga. En una entrevista a aquest diari, remarcava que “hi ha hagut governs que han prorrogat pressupostos durant anys”. Ahir mateix, el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, no només va condicionar la presentació del pressupost a una flexibilització del dèficit per sobre del 2%, sinó també al fet que CiU en tingui garantit el suport parlamentari.
Negociació feta
Després de la reunió de divendres amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, Mas-Colell dóna per tancada la negociació amb Madrid pel dèficit, encara que “a un nivell més tècnic” hi ha contactes diaris per la gestió de la tresoreria. De fet, la Generalitat depèn cada mes de les transferències de l'Estat, d'acord amb el sistema de finançament, i només pot endeutar-se a través del fons de liquiditat del govern espanyol com a conseqüència del tancament dels mercats. La realitat estructural del govern català explica per què Mas-Colell considera que l'allargament de la pròrroga fa que el funcionament sigui “més precari” i “dependent”. “Operar en pròrroga focalitza l'activitat en la tresoreria. I el nostre banc és el Tresor”, va recordar.
S'estrenin o no uns nous comptes, el govern no nega que hi haurà retallades. Fins i tot amb un 2% de dèficit s'haurien de rebaixar 1.700 milions respecte a l'any passat. El titular d'Economia va advertir que en tots els departaments es faran ajustos. Els únics que no s'aprimen, sinó que s'engreixen, són els interessos del deute. L'executiu preveu pagar-ne 2.200 milions aquest any. L'esforç final, però, depèn de la generositat del govern espanyol amb el repartiment de dèficit asimètric per a les autonomies que tenen una gestió més complicada. La incògnita es resoldrà al juny.
