“No és una ‘primavera àrab'!”

“Turquia és una democràcia i el primer ministre Erdogan no dimitirà”, així de contundent es mostra Javier Albarracín, director de l'àrea de desenvolupament socioeconòmic de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). És la resposta a les comparacions que durant l'última setmana posen al mateix nivell les protestes a la plaça Taksim d'Istanbul i les de la plaça Tahrir del Caire. “La gent a Turquia no està demanant un canvi de sistema, l'economia turca està creixent, genera riquesa no només a les ciutats grans, sinó també a les zones rurals”, hi afegeix. “No es pot comparar Turquia amb Tunísia i Egipte, ni tampoc Erdogan amb Mubàrak o Ben Alí”, aclareix Albarracín. Aquests dos últims eren dictadors, i el primer ministre turc ha guanyat les eleccions, les últimes per una amplíssima majoria. Així, com s'expliquen aquestes protestes? El primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan en la primera legislatura va mostrar un perfil pactista. En la segona va saber imposar-se als militars i a l'essència khemalista turca, l'elit que copa l'administració pública. “Es va veure tan fort que va començar a agafar tics. Ha pres decisions sense consens, sense diàleg, ni amb els sindicats ni amb altres poders fàctics”, assegura. Però el que més ha fet enfadar alguns sectors és la deriva islamista del primer ministre. “Turquia o el turcs no són els àrabs. Pels àrabs, l'islam ho envaeix tot. En canvi, els turcs tenen molt interioritzat que la religió és molt important però a casa i a la mesquita”, explica Albarracín. Erdogan ha topat amb la societat turca, més oberta i tolerant –sobretot a Istanbul– que la d'altres països àrabs. Penalitzar l'adulteri, donar títols equivalents als universitaris a joves que estudien l'Alcorà, els rumors de voler prohibir l'alcohol a menys de 100 metres de les mesquites, quan a Turquia la beguda nacional és el raki, un licor d'alta graduació. Aquestes mesures han estat l'espurna que ha encès les protestes d'un país que veu com l'ala més islamista de l'AKP (el partit d'Erdogan) imposa les seves tesis. Tot i això, Albarracín no creu que les manifestacions facin trontollar el govern turc. Fins i tot considera aquestes manifestacions un “signe” de normalitat democràtica. “És un toc d'atenció als tics no democràtics que estava començant a tenir el primer ministre”, hi afegeix. “Erdogan és un animal polític, amb un olfacte i una cintura brutals. No marxarà, farà el possible per mantenir-se.” L'expert de l'IEMed està convençut que des de fora tampoc interessa que caigui Erdogan. De moment, les protestes continuen i la repressió policial ha estat molt dura, “en la línia de la policia turca, que històricament ha actuat amb contundència”. Tot i això, el fet que hi hagi hagut dos morts és el que és més difícil de digerir per al govern. Istanbul lluita per ser capital olímpica en els Jocs del 2020, i els últims esdeveniments que s'han vist per televisió arreu del món no ajuden a transmetre la imatge de tranquil·litat necessària.