Mas recepta calma
El president vol reforçar la carta a Rajoy amb l'informe sobre la consulta del Consell Assessor de la Transició Nacional i esperarà a finals de mes
El PP i C's tensen el debat abans de la creació de la comissió pel dret a decidir
El PP i C's censuren les estelades
a les escoles
ERC i la CUP
volen participació i Rigol engega
les converses
El president de la Generalitat no té cap pressa per enviar a Mariano Rajoy la carta amb la petició de la consulta. Prefereix afinar-ne el contingut i, sobretot, administrar amb conveniència el calendari davant de Madrid. En la sessió de control al Parlament, Artur Mas va demanar paciència a ERC i la CUP, que reclamaven concrecions sobre el com i el quan de la missiva. Rajoy ha assegurat que la llegirà “amb atenció”, però és una incògnita si esclafarà la demanda amb la Constitució a la mà o l'epístola obrirà una nova etapa en el procés, en l'equador de l'any en què els nacionalistes i els republicans pretenen enllestir les eines jurídiques i polítiques per tirar endavant la consulta.
Per evitar un senzill bandeig de la proposta, l'executiu vol reforçar de càrrega política la petició formal. Mas va explicar a l'hemicicle que complementarà la demanda amb les primeres conclusions del Pacte Nacional pel Dret a Decidir –l'ens que aglutina els partits, institucions i entitats– i l'informe amb què s'estrenarà
el Consell Assessor per
a la Transició Nacional (CATN). És a dir, s'esperarà a finals de mes.
Aquest darrer estudi avaluarà i podria marcar la prioritat de les cinc vies que, segons l'Institut d'Estudis Autonòmics, emparen jurídicament la consulta dins del marc espanyol. El propòsit del CATN és aprofundir en tots els àmbits de la convocatòria a les urnes, prevista pel 2014. Mas defensa que s'han de “fer les coses bé” i aprofitant el “bagatge” de la feina feta durant els darrers mesos.
ERC i la CUP van coincidir a reivindicar la necessitat d'obrir el procés a la societat civil. Una reivindicació que l'executiu ja dóna per assumida amb la constitució del pacte nacional. De fet, l'expresident del Parlament Joan Rigol, que va rebre l'encàrrec de redactar el manifest fundacional del pacte, va aprofitar ahir el ple de la cambra per intensificar els contactes amb l'executiu i els partits per a la redacció del text.
L'espai parlamentari
Les forces favorables a la consulta prendran avui el següent pas en el procés: la constitució de la comissió pel dret a decidir. Només el PP i Ciutadans n'han quedat fora. El PSC, que no forma part del pacte nacional perquè considera que la transició nacional empresa pel govern vol decantar el resultat de la consulta a favor de l'estat propi, pretén utilitzar aquest espai parlamentari per implicar-s'hi, amb el benentès que no acceptarà una convocatòria unilateral catalana, que no parteixi del pacte amb Madrid. ICV, no obstant això, és qui ha abanderat la reivindicació de la comissió per intentar que el Parlament guanyi protagonisme en el procés. Els ecosocialistes preveuen proposar als grups que el Parlament remeti al Congrés una reforma de la llei de referèndums, encara que CiU i ERC no en són partidàries. Sostenen que la iniciativa quedaria a expenses de la majoria absoluta del PP a la cambra baixa. Està previst que tots els grups intervinguin en la comissió, però fonts parlamentàries descartaven que se n'aprovi avui mateix el pla de treball. D'altra banda, les joventuts de sis partits –incloent-hi la del partit de Navarro– llegiran aquesta tarda el manifest conjunt que han consensuat en defensa de la consulta.
Agror al PP i C's
El PP i Ciutadans, per contra, van accentuar la bel·ligerància contra el dret a decidir. En el torn de preguntes al president, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va acusar el govern de fer “pedagogia de l'odi”. “Jo l'acuso a vostè de tot el que pugui passar a Catalunya en un futur”, li va etzibar. Tant els populars com el partit de Rivera, a més, van criticar que l'executiu permeti que onegin banderes estelades en escoles públiques. Per als d'Alícia Sánchez-Camacho, “adoctrinar els nens des del sistema educatiu és propi de règims autoritaris”.
LES FRASES
Homs xifra els deutes de l'Estat en 8.500 milions
Els deutes del govern en espanyol amb Catalunya augmenten. Així ho va denunciar ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en declaracions a Catalunya Ràdio. El també portaveu del govern va xifrar en 8.576 milions els impagaments de l'Estat. La darrera actualització dels càlculs l'havia feta el maig passat quan, segons l'executiu, els deutes ascendien ja als 8.000 milions.
El gros d'aquests impagaments que, segons la Generalitat, agreugen l'“ofec econòmic” que pateix l'executiu, provenen de la falta d'inversions en infraestructures. Concretament, el gabinet d'Artur Mas denuncia que no ha rebut els 5.227 milions de falta d'inversions reconegut pel mateix Ministeri de Foment. Es tracta d'inversions compromeses i no realitzades. Aquesta xifra, però, està al marge dels recursos que li corresponen d'acord amb la disposició addicional tercera de l'Estatut (2.868 milions), ja que el govern considera que si Madrid hagués invertit el que calia no seria necessària la clàusula compensatòria inclosa en el text estatutari.
La Generalitat també calcula que l'Estat ha reduït 712 milions d'euros en ingressos finalistes i ha pres mesures que l'han obligat a incrementar en 1.762 milions la despesa. També denuncia que no ingressarà 873 milions pels tributs recorreguts per l'Estat, com ara el dels dipòsits bancaris o l'euro per recepta.
