La magnitud de la consulta
Els eurodiputats catalans consideren que la concreció de la data i la pregunta serà un punt clau en el procés i aposten per les eleccions, com a segona opció
Assenyalen que Europa pot veure el cas català amb “preocupació”
Últim dia de les jornades acadèmiques sobre la formació de nous estats europeus, en què el cas català va centrar una de les darreres taules rodones, que aquesta vegada va ser protagonitzada per polítics. Concretament, hi van ser els eurodiputats Ramon Tremosa (CDC), Raimon Obiols (PSC) i Raül Romeva (ICV), i el diputat Jordi Solé (ERC). D'obligat compliment era informar de la visió europea sobre el procés sobiranista obert a Catalunya. Els eurodiputats van assenyalar que tot i que Brussel·les “pensa” en el cas català, encara no hi ha posicions oficials perquè, de fet, “no hi ha res concret”, explicava Romeva.
Ben diferent serà, però, quan el govern català fixi la data i la pregunta de la consulta, ja que el procés esdevindrà una proposta formal. Romeva considera que la concreció dels dos aspectes serà “fonamental” perquè des de Catalunya es comenci a demanar un pronunciament europeu. A més, el fet d'anar per feina “ens ajudarà a fer-nos creïbles”, afegeix l'ecosocialista. “Nosaltres no preveiem cap escenari que no sigui una consulta”, explicava Solé. L'exemple més clar és el cas escocès, en què la certificació de la consulta ja ha sacsejat la Comissió Europea. Per Tremosa, “el Regne Unit ha donat una lliçó a Espanya”.
Tot just ara s'ha començat a preparar el terreny i els eurodiputats no hi són aliens. En la jornada d'ahir, organitzada pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals, van admetre que són els primers a explicar el procés a Europa, fent onejar la bandera de la “singularitat catalana”. “Hem de deixar molt clara la dimensió cívica del procés”, assenyalava Romeva. “Ens basem en una demanda democràtica que va explotar el 2010, no sorgeix pas del no-res”, indicava Solé.
I en cas que no es pugui fer la consulta? Els eurodiputats es van reafirmar en la importància del vot perquè sigui el ciutadà qui decideixi. Per aquest motiu, tots van apuntar al procés d'eleccions que començarà al maig amb els comicis europeus i acabarà el 2016 amb les eleccions estatals.
A aquesta segona fase es va referir l'eurodiputat socialista Raimon Obiols, que es va atrevir a donar la seva visió personal del que succeirà: “No hi haurà consulta, ni xoc de trens, però s'imposarà una tendència plebiscitària en cada un dels pròxims processos electorals fins al 2016, i no només pel que fa a Catalunya, sinó també pel que fa a la dreta espanyola, que ha trobat un camí rendible per continuar governant”, indicava.
Europa pensa en Catalunya
Tot i que els membres de la Unió Europea a hores d'ara no es pronuncien, Tremosa creu que hi haurà un punt i a part després de les eleccions europees si alça el cap el procés sobiranista català. Actualment del cas català se'n parla en converses privades. Tanmateix, bona part dels eurodiputats van assenyalar la “preocupació” que un procés d'independència pot generar en el si del Consell Europeu, però “no pas per animadversió a Catalunya”, va apuntar Romeva, sinó per “raons funcionals o per les repercussions en el si del govern”. En aquest sentit, Obiols va explicar que el Consell Europeu està format actualment per 28 estats, la qual cosa resta operativitat a l'òrgan. “La complexitat augmentaria si hi ha més estats”, hi va afegir el socialista. Per Romeva, “amb una UE en crisi, Catalunya esdevé un problema”. Segons aquest eurodiputat, Brussel·les intentarà que el problema se solucioni internament a partir del diàleg i el pacte, i en aquest sentit treballaran perquè “res no canviï”. Una aposta “vana”, segons Romeva, que afirma: “Ho hem intentat durant els últims deu anys, i així els ho explico.” I hi ha més coincidències entre els eurodiputats, que preveuen que el procés serà “més llarg” del que esperen, però “serà intens”.