La qüestió catalana marca la visita dels bisbes a Francesc
L'Església catalana ret comptes al papa pendent del futur de Catalunya i de la successió de Barcelona
El Vaticà està molt interessat en la situació política del país i n'està força informat
de substitut de Martínez Sistach
hi ha dos sectors irreconciliables dins l'Església
El papa Francesc rep avui tots els bisbes de l'Estat espanyol en el marc de la visita ad limina apostolorum (una audiència de treball que se celebra habitualment cada cinc anys i que serveix per “passar comptes”) i divendres al matí, després d'una setmana de trobades amb les diverses conferències estatals, farà una audiència únicament per als bisbes catalans, els de les deu diòcesis que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. El pontífex, que el dia 13 farà un any que va ser escollit, ja s'ha anat reunint en tot aquest temps amb alguns bisbes en privat, però aquest cop, i en el marc d'aquesta visita ad limina apostolorum, acollirà per primer cop els representants de l'Església catalana en bloc.
Serà una trobada important, ja que Catalunya ara mateix està sent analitzada amb lupa pel Vaticà, atès el moment històric que vivim: el debat sobre el dret a decidir, la desafecció vers Espanya i la reclamació d'independència per part d'una gran massa social des de fa uns anys. Roma sap bé el que passa a Catalunya –ho va deixar clar una persona que hi té via directa: l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, en el col·loqui Moment zero, organitzat per aquest diari al gener–, però una visita dels representants de les deu diòcesis catalanes junts, malgrat que cap bisbe s'ha mullat en públic amb el tema del procés, és important per acabar de fer-se una idea del que està passant al país. I més tenint en compte que hi ha en joc un tema cabdal per a l'Església catalana: la successió de Barcelona.
Després que el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i per raons d'edat, ja hagi presentat la seva renúncia, la plaça de bisbe de Barcelona, una de les diòcesis més grans de l'Estat (i d'Europa), queda vacant. És d'especial importància qui l'hagi de substituir.
L'Església catalana ja va entomar un gran revés quan, després de la mort de Narcís Jubany, de perfil catalanista i afí al concili II del Vaticà, és a dir, de tarannà més obert, va ser substituït pel valencià Ricard Maria Carles, un home molt conservador, molt proper a Joan Pau II i que va marginar i arraconar els bisbes més progressistes i identificats amb el país (en va ser un exemple el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera) per posar-hi bisbes més conservadors i dòcils. A Carles es deu, per exemple, la partició de l'arxidiòcesi de Barcelona, que era la més gran d'Europa, en tres: Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, amb la clara voluntat de dividir el territori i fer que perdés força.
A l'Església catalana hi ha dos blocs irreconciliables (de fet, la divisió ja va començar durant la Renaixença). Per un cantó, hi ha el sector moderat, fins i tot qualificat de progressista, que és on s'emmarca l'anomenada Església catalana, hereva de Jubany i propera al catalanisme. Per l'altre cantó, hi ha el sector molt conservador, ara mateix en la mateixa línia que ha marcat els darrers anys la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb el cardenal Rouco Varela al capdavant. Aquest segon sector fa anys que està fent petits passos per arribar a la seu de Barcelona i avui té veritables quotes de poder, sobretot perquè molts dels capellans més progressistes, els del concili II del Vaticà, ja són vells o són morts. El sector més afí al catalanisme intenta pensar que els interessos que mouen aquests ultraconservadors són, ara mateix, totalment oposats a les noves directrius marcades pel papa Francesc. Però ningú n'està segur i, per això, aquesta visita al papa es percep com a molt important, i més tenint en compte que, dos dies després que s'acabi, s'ha de rellevar Rouco Varela al capdavant de la CEE, que ha de tenir molta influència a Catalunya.
Sínode sobre la família
La visita dels bisbes catalans al papa està condicionada, també, per la celebració, el mes d'octubre vinent, del sínode extraordinari de bisbes per tractar el tema de la família, un sínode que Francesc vol aprofitar per canviar qüestions doctrinals de l'Església que han quedat allunyades de la vida real. Entre les modificacions que el nou papa vol dur a terme, destaca la voluntat de posar fi a la discriminació dels divorciats i de fer canvis en la moral sexual, entre altres coses, per integrar els matrimonis homosexuals.
El sant pare sap que a Catalunya, un dels països laics on més ha crescut la desafecció amb la jerarquia eclesial –no pas amb l'Església–, molts fidels de base, però també un sector de preveres i religiosos, troben desfasada la doctrina sexual catòlica i voldrien noves lleis “més properes a la realitat”.
LES XIFRES
LES FRASES
La consagració de la Sagrada Família i l'Atri dels Gentils
L'última visita ad limina dels bisbes de l'Estat es va fer fa nou anys. Dies després va morir Joan Pau II, i el dia que es preveia que es tornés a celebrar va coincidir amb la renúncia de Benet XVI. Per tant, fa nou anys que les diòcesis no “passen comptes” amb Roma. Política a part, el que és fonamental d'aquesta visita és que cada diòcesi entregui al papa (després cada dicasteri analitzarà la part que li toca) un llibre amb tota l'activitat diocesana. En el llibre de Barcelona (“com una guia telefònica”) es recull, doncs, des de la visita de Benet XVI i la consagració de la Sagrada Família fins a la celebració de l'Atri dels Gentils, el punt de trobada entre creients i no creients que va dur com a ponents personatges de la talla del cardenal Ravasi. Però en el llibre es detallen els plans pastorals, la situació dels mitjans de comunicació i la repercussió que hi té l'Església, la situació de les congregacions, les esglésies i els temples i les seves activitats. També s'hi detallen la situació i la tasca de les escoles cristianes (n'hi ha 401) i la memòria del seminari. En el recull que s'entrega al papa s'explica la tasca social de Càritas, que és el moll de l'os de l'Església catalana, i la feina que està fent en aquests moments de llarga crisi econòmica. També hi ha detalls de la Pastoral de la Joventut i de la immensa activitat de la Facultat de Teologia de Catalunya, que dirigeix Armand Puig.
