Quan María San Gil encara no li havia retirat la salutació, el 15 de setembre del 2007 Mariano Rajoy va viatjar a Bilbao. L'alcaldessa de Lizartza, Regina Otaola (PP), el va convidar a visitar el feu històric de l'esquerra abertzale, però Rajoy va preferir el Guggenheim com a teló de fons. “No hi ha cap país del món on la bandera nacional no onegi a les institucions”, va denunciar l'opositor i líder del PP. L'enuig era per Lizartza, poble guipuscoà de 600 habitants on la bandera espanyola era substituïda sistemàticament per la d'Euskadi, tot i que l'alcaldia –l'única del PP en tot Guipúscoa– era ocupada per Otaola. El motiu: el PP hi havia obtingut 27 vots, davant els 142 vots en blanc (l'opció del PNB) i els 186 vots nuls (el recurs de l'esquerra abertzale en plena il·legalització).

Quatre anys després de la croada per fer onejar la rojigualda als pobles d'Euskadi com a líder de l'oposició, el Rajoy ja governant es disposa a imposar per llei que només pugui ser alcalde el candidat de la llista més votada, i això en un lot que anomena “de regeneració democràtica”. En el cas del País Basc, la reforma premia Bildu, la primera força en regidors des del 2011 (953 per 872 del PNB), i retrata les contradiccions populars, perquè fa quatre anys el PP va votar gratuïtament l'aspirant del PNB per barrar el pas al regidor de Bildu que esdevindria finalment l'alcalde de Sant Sebastià, Juan Karlos Izaguirre. A Elorrio, l'únic edil del PP, Carlos García, va investir un alcalde del PNB tot i que Bildu tenia idèntic nombre de regidors i més vots. Extrapolant les contradiccions més enllà de les municipals, el 2009 el PP va investir el perdedor socialista Patxi López com a lehendakari per desallotjar Juan José Ibarretxe, i Rajoy ho va celebrar in situ, com “una aposta clara per la llibertat”.

Fullejades les paradoxes, què viu ara l'Estat espanyol que forci Rajoy a aprovar una modificació electoral a set mesos de les municipals i al preu d'entregar encara més ajuntaments a Bildu? Si bé ara només té majoria absoluta a Ceuta i Melilla, en el mapa actual, el canvi de les regles regalaria al PP 40 capitals, sis més de les que té ara i que restaria al PSOE. L'alarma és Madrid, on la fulgurant irrupció de Podem pot ser l'embrió d'un front d'esquerres que robi una capital que la dreta governa des del 1989. Com recorda Pablo Santolaya, catedràtic de dret constitucional a la Universitat d'Alcalá de Henares i membre de la junta electoral central des del 2012, la llei electoral (Loreg) ha patit 19 reformes des del 1985, 18 gairebé per unanimitat, i la que fixava la paritat a les llistes, amb l'oposició del PP. Santolaya avisa que l'OSCE aconsella no canviar la llei electoral menys de dos anys abans de la seva aplicació i, en aquest cas, el canvi s'aprovaria in extremis a la primavera. L'únic segur és que Rajoy ja no haurà d'anar a Lizartza a exigir que la rojigualda onegi als balcons, perquè el BOE li haurà regalat a l'esquerra abertzale l'opció de no fer-ho.