Cimera decisiva pel 9-N

Cop d'efecte d'Artur Mas amb vista a la cimera d'avui dels partits sobiranistes en què s'ha de buscar el desllorigador al vet del TC a la consulta. El president va signar ahir al vespre el decret de nomenament dels set membres de la comissió de control desafiant el govern espanyol i el Tribunal Constitucional, que ha suspès la llei de consultes. Una firma que també pretén ser una demostració de fermesa cap al 9-N després que l'oposició, durant tot el dia, va reclamar a l'executiu més fets i menys paraules i va criticar l'aturada provisional de la logística de la consulta.

Aquesta iniciativa de Mas sortirà publicada en el DOGC avui, però inclou una clàusula que podria salvaguardar el president, ja que remet l'entrada en vigor al terme jurídic “als efectes de la vigència corresponent”. És a dir, cal tenir en compte que la llei de consultes no serà vigent fins que el TC n'aixequi la suspensió cautelar o en dicti una sentència exprés. A hores d'ara hi ha dubtes sobre si, sota l'empara del decret, els membres d'aquest òrgan podrien iniciar les tasques avui mateix de manera preparatòria i cautelar.

El nomenament s'ha fet un dia després que el Parlament designés els components de la comissió, formada pels juristes Mercè Barceló, Joaquim Brugué, Alfons González, Miquel Martín, Marc Marsal, Jordi Matas i Benet Salellas. Paral·lelament, l'advocacia de l'Estat ja ha rebut l'encàrrec d'estudiar aquest ens a petició del govern espanyol i Alícia Sánchez-Camacho també ha deixat clar que Mas comet una il·legalitat amb la signatura del decret.

Ara caldrà veure si el gest del president és suficient per a l'oposició, tot i que fonts d'ERC ja alertaven que no n'hi ha prou i recordaven que els membres de la comissió de control s'han de posar a treballar immediatament per articular la resta de mecanismes que han quedat en suspens, com ara les comissions de seguiment –les juntes electorals territorials– encarregades de validar el vot per als estrangers i l'anticipat. En aquest sentit, la llei de consultes determina que de l'1 al 7 d'octubre els comunitaris amb un any de residència i els extracomunitaris amb tres haurien de presentar-se a aquests organismes per dir explícitament que volen votar. Els terminis, per tant, s'haurien d'ampliar.

L'oposició, però, tem que el bloqueig es perpetuï i no hi hagi temps material per poder articular les estructures necessàries per al 9-N. “És clar que no hi haurà garanties democràtiques si és el mateix govern qui ho impedeix”, assegurava un dirigent d'ERC. Precisament ahir Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA) i David Fernàndez (CUP) es van reunir al Parlament per definir una estratègia comuna per a la cimera, i ERC i la CUP van acordar exigir a Mas que es torni a posar en marxa la campanya i que es desencallin tots els preparatius aturats ja sigui amb mètodes alternatius o preguntant quins funcionaris estan disposats a participar-hi. I és que l'executiu va argumentar que s'obria aquest parèntesi per no perjudicar els treballadors públics davant les amenaces de l'Estat. Per la seva banda, els ecosocialistes no es mostren tan contundents, però sí que consideren que el president ha d'ensenyar les cartes i fixar una data límit per constatar si el referèndum es pot celebrar. Fonts de la CUP comentaven que hi hauria temps fins a l'11 o el 12 d'octubre.

L'oposició també se sent molesta perquè dimarts el govern va decidir unilateralment suspendre temporalment la logística en espera que el Constitucional aixequi la suspensió. Una decisió “sorprenent”, coincideixen ERC, ICV i la CUP, perquè Mas s'havia compromès diverses vegades a no moure fitxa fins que no ho hagués pactat amb els socis pro consulta.

Però aquest no és l'únic punt de discrepància entre tots els implicats. ERC sosté que el govern pensa més en unes eleccions plebiscitàries amb una llista conjunta que no pas en la consulta, una hipòtesi que, segons els republicans, va aparèixer en la reunió que van tenir Mas i Junqueras dimecres al Parlament. Fins i tot, segons les mateixes fonts, Mas va arribar a parlar d'impulsar una reforma constitucional per poder exercir l'autodeterminació, aprofitant que el 2015 hi ha eleccions espanyoles i que la composició de forces pot variar. ERC, però, no vol ni sentir a parlar de comicis avançats i la CUP també avisa que si avui Mas ho planteja s'aixecaran i marxaran.