La Fiscalia de Catalunya ja té gairebé enllestida la querella contra Mas per si Torres-Dulce l'obliga a presentar-la
L'opinió unànime dels fiscals catalans és que la denúncia no s'hauria de presentar per manca de fonaments
Previsiblement Eduardo Torres-Dulce ordenarà presentar-la després reunió de la Junta de Fiscals del proper dimecres
La Fiscalia Superior de Catalunya ja té pràcticament acabada la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per haver organitzat el procés participatiu del 9-N malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Així, tot i que l'opinió unànime dels fiscals catalans és la denúncia no té prous fonaments per tirar endavant, el text estarà enllestit en el moment que el fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce, decideixi ordenar que es presenti davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), cosa que previsiblement tindrà lloc després de la reunió d'aquest dimecres amb la Junta de Fiscals de Sala del Suprem.
Segons han explicat fonts de la Fiscalia, la querella que finalment es pugui presentar estarà basada en les diverses indicacions que pugui aportar el fiscal general de l'Estat respecte a l'esborrany que ja va enviar la setmana passada i en la reunió que va mantenir amb els fiscals catalans.
Això no obstant, qui signarà la querella serà el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, o algun altre fiscal adscrit al TSJC, perquè sembla poc probable que ho faci directament Torres-Dulce o algun altre fiscal de Madrid, perquè això evidenciaria encara més el trencament entre la cúpula fiscal de Barcelona i la de la capital espanyola.
Les mateixes fonts han explicat que els fiscals catalans no han canviat de criteri respecte l'assumpte, sinó que en estudiar-lo a fons s'han format la convicció que no hi ha prou arguments jurídics per querellar-se contra el Govern.
Així, tot i que els fiscals de guàrdia el 9 de novembre van pronunciar-se a favor de l'admissió a tràmit de les diverses denúncies presentades en molts jutjats catalans contra el procés participatiu, van oposar-se a la retirada d'urnes per considerar-ho desproporcionat. El que no hauria estat lògic, segons aquestes fonts, és oposar-se a l'admissió a tràmit de les denúncies, perquè si hi ha mínims indicis el ministeri públic sempre aposta per investigar-los.
Dubtes jurídics
Però dies després, i estudiant a fons l'assumpte, van començar a arribar els dubtes. L'esborrany inicial de Torres-Dulce, amb múltiples delictes com prevaricació i malversació de fons públics, a més de desobediència, dirigit contra Mas i diversos consellers, va ser totalment rebutjat pels fiscals catalans. Amb la reunió de dimecres passat el fiscal general de l'Estat ja va deixar a criteri dels fiscals catalans l'orientació de la querella, i fins i tot va obrir la porta a no presentar-la. Semblava que finalment només es presentaria querella contra Mas i la vicepresidenta, Joana Ortega, i pel delicte de desobediència.
Divendres passat, una gran majoria dels nou membres de la junta de fiscals catalans van considerar que no hi havia arguments per presentar la querella, mentre que una minoria encara apostava per presentar-la només contra Mas i pel delicte de desobediència. Durant el cap de setmana, els redactors de la querella s'han trobat amb dificultats per argumentar amb bases jurídiques sòlides la suposada desobediència de Mas, ja que no hi ha cap acte jurídic o administratiu per part del president de la Generalitat, i tampoc hi ha un mandat exprés del TC alertant de les conseqüències d'un possible incompliment.
En aquest sentit, algunes fonts recorden que la prohibició de la consulta, primer, i del procés participatiu després, van ser actes formals automàtics del TC, que, si admet a tràmit qualsevol impugnació per part del govern espanyol contra legislació autonòmica, la suspèn cautelarment de forma automàtica fins que n'estudia el fons. Per això, es recorda que no hi ha cap sentència del TC suspenent la consulta, sinó una resolució admetent a tràmit els recursos del govern espanyol i per tant suspenent provisionalment els plans de la Generalitat.
Els dubtes van augmentar encara més en el moment de redactar el text de la querella i estudiar la jurisprudència sobre la qüestió i, finalment, aquest dilluns els nou fiscals van decidir oposar-se a la interposició de la querella.
De la seva banda, Torres-Dulce va respondre immediatament que la querella es presentaria igualment, fent ús de la seva superioritat jeràrquica. Per reforçar la seva postura, Torres-Dulce ha convocat per aquest dimecres una Junta de Fiscals de Sala del Suprem, la màxima instància de la carrera fiscal, tot i que els seus acords no són vinculants.
Per això, les citades fonts fiscals són de l'opinió que en el moment que arribi l'ordre formal de Torres-Dulce ja es pugui presentar la querella davant del TSJC, sense ajornar-ho gaire més.
Respecte les altres denúncies presentades als jutjats i que ja han arribat al TSJC, previsiblement la fiscalia no s'hi pronunciarà fins que hagi presentat la seva querella i sàpiga si l'alt tribunal català l'admet a tràmit o no.