“El pentinat de Meg Ryan va ser alliberador per a la dona”

Amb els nostres equips i la nostra gent, treballant. D'una manera discreta, com som els catalans. Vam fer una festa només per al personal i un recull de tota la nostra imatge des que vam començar fins avui. De fet, cada sis mesos fem un llibre amb totes les tendències estètiques globals (art, moda...) i com es vinculen amb la perruqueria, i després el posem a disposició dels clients.

Moltíssim. És el canvi més gran que hem viscut perquè implica una contínua comunicació amb els clients. L'any 83 no donàvem ni hores concertades! Avui en dia resulten imprescindibles les xarxes socials. Hi hem de ser perquè la nostra clienta és una dona activa que treballa, demana hora via internet, penja fotos, entra a blogs... Nosaltres aquest any hem pensat treballar amb les blogueres que s'ajusten al nostre target perquè ara són les icones de moda de la gent. Les revistes de moda et donen prestigi i credibilitat però no són tan massives perquè s'han de pagar.

Mira, teníem un client que sempre duia impecables americanes de Valentino, i un dia ens va dir: “Aquesta peça té set anys i està perfecta. Jo vaig pel món dient «vent-me car, que sóc pobre»”. I és que la qualitat té un preu però surt a compte. En la nostra professió hi ha qui asseca el cabell amb raspall de ferro i això deixa les puntes obertes i cremades. Nosaltres sempre ho fem amb raspall japonès, que el deixa brillant i saludable. Si busques un servei sense garanties acabaràs tenint a casa un munt de productes i vitamines per compensar el teu cabell. A New Look som honestos. Treballem amb tints de qualitat, marques que no enganyen i no reemplenem cap ampolla de xampú...

Ho entenc, però el que vull dir és que s'ha de saber el que tries. Jo només discuteixo el terme barat i car. Et pots gastar el mateix en una samarreta bona que en tres d'una cadena. No serà la mateixa qualitat però tindràs diversitat. Nosaltres sempre donem al teu cabell el que demana de manera personalitzada.

.
Sí,, això és bàsic. Si tens un quadre molt maco però té un marc apagat potser ningú no se'l mirarà. El marc és el cabell i cada persona l'ha de dur com millor li vagi al seu rostre, a la seva manera de ser, forma de vida... Nosaltres ens adaptem al client. No ens podem deixar portar per la creativitat, per la nostra vena artística sense pensar en la persona que tenim al davant. És la nostra filosofia i no ha canviat mai.

Si no li va gens li explicarem que s'equivoca. Quan passa això normalment és que la persona està malament per algun motiu i ho paga el cabell. Si estàs trist i penses que fent un canvi radical d'estil tot passarà t'equivoques totalment. Els canvis radicals s'han de fer quan estàs bé, perquè ho has pensat i estàs convençuda. Canviar de pentinat quan estàs fatal o desenganyat no et solucionarà la vida perquè el cabell no és el responsable del teu malestar.

El de Meg Ryan a Quan en Harry va trobar la Sally. Aquell pentinat va agradar moltíssim i va ser molt demanat. Però no només és un look que es va posar de moda a principis dels noranta, va marcar un abans i un després. Va introduir la moda despentinada, amb tocs de metxes, amb un modelat molt gros... Va ser molt alliberador per a la dona, que es veia menys encotillada. N'hi ha altres també molt demanats, com el tall bob d'Amelie, però abans de fer un pentinat de moda has de tenir clar que a la clienta li quedarà bé. Madonna, la dona de les mil cares, també és molt seguida, tot i que ara menys.

Ara vivim un moment massa uniforme i avorrit. Tot és cabellera rossa amb planxa i amb una mica d'ones. Falta personalitat i risc. Si vas a París veus moltes dones amb talls agosarats, i totes tenen un estil tremendament chic. Aquí costa molt treure el clixé de la cabellera com a sinònim de bellesa i joventut. A mi m'encanta el cabell curt sobretot a l'hivern quan portem bufandes i colls alts. Aquest estiu proposem cabells d'aparença molt natural i per a la nit recollits. Són preciosos i s'haurien de fer més.

Doncs mira! Ara tots som clònics. L'època de les grans estrelles de Hollywood era genial. Katharine Hepburn, Lauren Bacall, Audrey Hepburn... cadascuna tenia el seu estil únic i personal que s'ha fet etern.

Vam ser-hi amb L'Oréal, sí. Isona Passola és clienta nostra, i tantes altres. Si podem ajudar el cinema i el teatre estem encantades. Vam fer els estilismes de l'obra Charing Cross Road amb Isabel Coixet i Carme Elias, una magnífica experiència.

Sí, la coneixem des que era parella de Lex Barker. Ella es troba bé com va i recorre a la perruqueria per fer-se el color. Té molta personalitat i això està molt bé. Estem molt contents de tenir-la com a clienta. Tenim la sort que aquí les famoses se senten segures. Un dia una senyora molt coneguda em va dir: “Aquí vinc tranquil·la perquè a la sortida mai no m'he de col·locar les ulleres negres”. No avisem els paparazzi. Ni tan sols expliquem qui ve. Quan Judit Mascó es va casar la vam pentinar i mai no ho hem dit. Ho explico ara!

Ara sí que ha arribat, però l'únic que es pot fer és adaptar-s'hi. Sabem que hem de treballar més i guanyar menys perquè no volem rebaixar la qualitat. Ens reinventem i busquem alternatives: coses noves que oferir, fer packs de serveis a millor preu, comunicar a les xarxes socials...

En el 84 no en veiem tants com ara ni gosaven fer-se gaires coses. Ara s'atreveixen a posar-se el cabell al davant, a dur-lo llarg, a lluir tupè. Però també he de dir que en veig massa, de tupès. A diferència de la dona, l'home és més fidel a la seva perruqueria. La dona tendeix a confiar en les amigues i canvia més. Aquí sempre hem estat un saló unisex, hem tingut asseguts dones i homes. Han vingut alcaldes i un president de la Generalitat...

Sí, al 92 pels Jocs li tallàvem el cabell ben tallat. La seva imatge s'havia de cuidar molt bé perquè traspassava fronteres i ens representava a tots.

Hem cuidat molt les campanyes d'imatge de cada temporada, amb models que tenien vida retratades per José Manuel Ferrater. Barcelona té un estil modern i europeu, tot i que encara no som París!