El Maresme exigeix deixar de pagar l'autopista el 2016
Es consensua el manifest que han d'aprovar entitats i ajuntaments per reclamar a la Generalitat l'alliberament del peatge
També es reclama el pla director de mobilitat, pendent des de fa anys
Aquest és el tercer esborrany i ja es compta com el definitiu per fer una reclamació unànime al territori sobre l'alliberament del peatge de l'autopista. La coordinadora Preservem el Maresme ja l'ha començat a distribuir i el farà arribar en les pròximes hores als ajuntaments, partits polítics i entitats perquè hi donin suport. Alguns alcaldes ja han manifestat que tenen previst dur-lo a aprovació del ple.
Aquesta és una reivindicació que ve de lluny, però que posa deures als representants polítics que encapçalin els futurs governs: rescabalar la concessió de la C-32 al Maresme no més enllà del 2016. El portaveu de la plataforma, Antoni Esteban, reconeix una certa “pressió i urgència” amb una data que s'avança a la fi de la concessió el 2021. “Volem que sigui abans perquè el greuge al Maresme fa massa que dura i que se'ns toregen”, afirma.
El document reclama que durant el 2015 es revisin i es negociïn els convenis amb la concessionària de manera transparent amb el territori. Des de la plataforma es critica la falta d'informació i transparència de la Generalitat sobre els acords amb l'empresa d'autopistes. “És irracional que el qui controla les compensacions sigui la mateixa concessionària. Si no passen cotxes, aquí haurem de pagar tots sempre”, denuncia Esteban.
Les declaracions del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, sense descartar que es deixi de pagar l'autopista un cop finalitzi la concessió no van ajudar a tranquil·litzar els ànims. A això, s'hi afegeixen els dubtes sobre les compensacions per la prolongació de l'autopista fins a Lloret a canvi d'allargar la concessió a la comarca, que té “l'honor” de tenir el peatge més antic de l'Estat espanyol.
El Maresme vol que l'autopista es converteixi en una via ràpida comarcal lliure de peatge i que es faci un estudi dels seus accessos per convertir-se en l'alternativa real a la col·lapsada N-II. “Tenim una eina que neix del territori per demostrar que estem d'acord i que ho veiem assumible des de la comarca.” És per això que els representants de la plataforma, acompanyats de l'alcalde de Mataró, Joan Mora, i del president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, faran entrega del document i de les adhesions al conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, en una reunió que mantindran el 8 de maig.
La declaració d'intencions va més enllà de reclamar la gratuïtat del peatge i recorda que hi ha el compromís, des de fa anys, de redactar un pla de mobilitat. Per això es demana que sigui també durant el 2015 que s'elabori aquest treball amb consens amb el territori i posant data i inversions concretes per fer possible un dels objectius principals: acabar de racionalitzar l'N-II i fer el traspàs als ajuntaments perquè la converteixin en una via més del municipi.
Per fer el pla director, des del territori no s'obliden d'assenyalar en el manifest que hi ha pendents 400 milions convinguts amb l'Estat al seu dia per a la construcció dels laterals, projecte que es va aturar pel seu cost i el rebuig del territori.
El model de mobilitat s'ha de basar en el transport públic, la sostenibilitat i l'ordenació del territori. Entre les propostes, hi figura millorar la xarxa actual de carreteres, el servei del ferrocarril, recuperant els trens directes fins a l'aeroport, i a llarg termini la connexió amb tren amb el Vallès. El manifest conclou la voluntat de diàleg amb la Generalitat.
LES FRASES
Estratègia: anar junts i abans de les eleccions
La coordinadora ciutadana Preservem el Maresme fa molts anys que batalla darrere la gratuïtat de l'autopista. Els últims anys, però, ha deixat la lluita més combativa, que portava els ciutadans a tallar l'N-II i reclamar la fi del peatge. “Ara hem canviat d'estratègia”, reconeix el portaveu, Antoni Esteban. L'objectiu és clar: buscar el consens de tot el territori per reclamar amb més força i fer-ho abans de les eleccions. “Per primera vegada treballem en un manifest conjunt que és una declaració de principis que pot assumir tothom”, explica. Ara la voluntat és que s'hi sumin el màxim nombre de partits i entitats per deixar constància de la força que té el territori.
Aquesta no és la primera vegada que la coordinadora pren el pols als representants polítics perquè es pronunciïn abans d'una cita electoral. Ara fa quatre anys que la plataforma va demanar a tots els alcaldables que es pronunciessin sobre la construcció dels laterals de l'autopista. Aleshores un 70% dels caps de llista dels municipis afectats s'hi van mostrar en contra i més de la meitat, un 56%, asseguraven que no pactarien amb cap altra força que hi estigués a favor. Coincidint amb la crisi econòmica, el projecte va quedar enterrat dins un calaix quan CiU va entrar a la Generalitat.
