Temporada Alta tanca amb un malenconiós i crític Carlo Goldoni

Temporada Alta tanca aquesta nit al Municipal de Girona amb un text de Goldoni del 1761: Trilogia della villeggiatura. Al llarg de les tres peces es descriu una tempesta d'amors confosos i es mostra el declivi social i econòmic de la burgesia mercantil veneciana.

Per Servillo, aquella classe s'identifica amb la burgesia actual, encara que no entesa només com una classe d'empresaris, sinó també en un sentit més ampli, que inclou intel·lectuals i jutges. Goldoni escriu una sàtira costumista amb la qual evidencia la seva incapacitat de reemplaçar l'aristocràcia de manera eficaç. Per Servillo, no és necessari un simulacre de la realitat per apropar el text als espectadors contemporanis, perquè aquesta opció limita la lectura que en pugui fer el públic. El director, que intervé en la producció, d'una quinzena d'actors, aposta per suggerir un univers a l'espectador.

El final, en què els protagonistes tornen al seu Livorno natal, suposa un trencament amb la imatge que ells projectaven durant les vacances, s'obstinaven a no ser el que eren. Els temes que han quedat pendents, les seves poques ganes de prendre decisions, ser responsables, el seu desig de viure en els llimbs, els portarà a un final tràgic amb un to malenconiós, lamentant tot allò que han perdut en aquesta aventura llibertina. Aquesta tercera part, comenta Servillo, la podria haver escrit David Mamet perquè parla de conceptes «com els terminis i el crèdit, no calia traslladar-ho a Wall Street perquè el llenguatge ja és d'actualitat». I Berlusconi? «No em preocupa la seva vida privada però sí que és un símbol de gent que privatitza l'aigua, l'escola i que impulsa lleis contra la magistratura.»