La mà de Carmen Polo
Amenábar presenta al festival ‘Mientras dure la guerra’, on posa en escena el discurs llegendari d’Unamuno contra els feixistes
Amenábar ha fet una pel·lícula encartonada, tosca, que segueix la llegenda
Eva Green és una astronauta en un film que transita per uns camins més tòpics del que aparenta
No deu importar-li, a Alejandro Amenábar, que s’hagi posat en qüestió el contingut del discurs atribuït a Miguel de Unamuno quan els militars colpistes van ocupar el paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d’octubre de 1936. Així, doncs, el director reconstrueix tal llegenda a Mientras dure la guerra, film presentat ahir a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià i que s’estrenarà divendres vinent, 27 de setembre, a l’Estat espanyol. El cas és que estudis recents han apuntat que l’hipotètic discurs, del qual no hi ha cap gravació, és una construcció literària o, de fet, dramàtica de Luis Portillo. Aquest era un republicà que, havent-se exiliat a Londres després de la Guerra Civil, va tornar a Salamanca l’any 1941 i, a partir del que li van explicar, va escriure un relat per a la BBC (on col·laborava en un programa ideat per Arturo Barea) en què va imaginar que Unamuno va improvisar un clar discurs antifeixista després d’haver donat suport al cop d’estat per les seves desavinences amb el govern republicà. Sí que hi va haver una picabaralla amb Millán-Astray, però potser ni tan sols aquest va cridar Muera la inteligencia.
És possible que amb el seu relat, que s’ha imposat com a veritat, Portillo hagués volgut salvar el vell professor dotant el seu discurs d’una dignitat èpica. El cas és que també ha transcendit que va ser Carmen Polo, admiradora de la poesia religiosa d’Unamuno, qui va salvar-lo de la fúria dels feixistes. Fos o no fos així, la posada en escena del suposat moment posa en evidència Amenábar. N’és conscient, que glorifica el gest (i així l’esposa de Franco) mostrant el braç i la mà allargada com una aparició salvadora que ocupa pràcticament tota la imatge? És un detall que desqualifica una pel·lícula encartonada i formalment tosca que, en tot cas, segueix la llegenda per sobre dels fets, tal com deia John Ford, però sense haver après res de la complexitat del mestre.
Lectura actual
D’altra banda, o potser de la mateixa, el discurs embellit d’Unamuno (interpretat de manera prou convincent per Karra Elejalde, tot i un cert campetxanisme) serveix a Amenábar per apuntar un paral·lelisme amb l’Espanya actual. És, però, una pel·lícula que sorgeix de l’inquietud davant de l’emergència de brots neofeixistes? Més aviat, insisteix en aquell discurs de la reconciliació nacional que parla de les culpes i l’odi dels dos bàndols passant per alt que un d’ells va fer un cop d’estat. Encara que només es mostra la violència dels insurreccionats, allà hi és Miguel de Unamuno com una autoritat per recordar els errors republicans, mentre que també fa dir a l’escriptor que, en lloc d’enfrontar-se, els espanyols (inclosos bascos i catalans) han d’anar tots junts.
Missió a Mart
Ahir en la secció oficial també es va projectar Proxima, film de la francesa Alice Winacour en què Eva Green, present a Sant Sebastià, interpreta una astronauta que, escollida per a una missió a Mart, es debat entre l’entusiasme i la pena d’haver-se de separar de la seva filla petita. Una pel·lícula que transita per uns camins més tòpics dels que aparenta.
