“Depenem massa de les nostres ments racionals i del que pensem”

Que l’autèntica llibertat és la llibertat interior. Repasso què han dit els grans mestres de la psicologia i l’espiritualitat al llarg de la història sobre l’autèntica llibertat, com aconseguir-la i com jo he intentat i intento ser lliure interiorment.

És, sobretot, una experiència, que té diferents passos. Per començar, si volem ser autènticament lliures, hauríem de desaprendre tota una sèrie de mecanismes que ens han inoculat la cultura i la societat. No tots, òbviament, només faltaria. Però sí uns quants. Per exemple, l’excés d’importància que donem al pensament racional. Reconec que la ment racional és un gran tresor perquè, per exemple, gràcies a ella podem estar fent aquesta entrevista telemàticament, però la ment racional també ens impedeix ser lliures perquè el cervell està preparat per sobreviure però no pas ser feliços.

Primer, prendre’n consciència. Si en prenem consciència, si ens adonem del que estem pensant, això vol dir que no som els nostres pensaments.Els pensaments ens xuclen la nostra atenció i ens pensem que són el moll de l’os del nostre ésser i això seria tan surrealista com creure que som el soroll del nostre estómac. Alguns dels nostres pensaments són necessaris i útils. Però la majoria dels pensaments que tenim durant el dia són brossa.

Vivim pensant que si ens passen coses bones serem feliços i que si ens passen coses dolentes serem uns desgraciats. Antoni Blay Fontcuberta deia que el que importa és com reaccionem, les respostes que donem a allò que ens passa, i aquestes respostes sempre depenen de nosaltres.. No és un menfotisme del que passa a l’exterior, però sí que és agafar les regnes del nostre estat d’ànim. Reivindico la llibertat interior de com em vull sentir i què vull pensar en cada moment. No sempre ho aconsegueixo, evidentment, i em queda molt treball per fer, però és un treball apassionat.

La meditació no és per a tothom, ni tothom està fet per a la meditació. Cadascú ha de trobar la manera. Per exemple, a les persones que potser necessiten més treball físic o que arriben al mateix estat amb treball físic, jo els recomanaria el ioga, que és meditació en moviment. L’objectiu és anar més enllà dels pensaments, transcendir-los i instal·lar-nos el màxim temps possible en el moment present. Com explico en el llibre, si volem tenir la llibertat interior no hem d’estar tant en el passat ni el futur: ens hem de centrar més en el moment present.

La situació actual és i pot ser, en el futur, molt complicada per a molt gent, però no l’afrontarem millor des de la preocupació, ni des de l’angoixa, ni des de la por. Per tant, si aconseguim reduir els nivells d’angoixa, de preocupació i de por, que són sensacions ben lògiques d’altra banda, i la meditació pot ser una bona eina per fer-ho, estarem en millors condicions per afrontar els reptes del futur, siguin els que siguin.

Va ser el mestre de molts mestres i referents meus. Va fer una cartografia de la consciència. Va explicar com ningú d’on venen molts dels nostres mals com a persones, en l’aspecte psicològic. Però va anar més enllà i es va endinsar en el terreny de l’espiritualitat. El que he fet, salvant totes les infinites distàncies, és emular-lo en aquest sentit. Començar amb els peus a terra, amb la psicologia pràctica, i anar-me endinsant en l’espiritualitat més profunda.

La consciència, al llarg de la història, en el món espiritual, ha rebut molts noms, entre els quals el de Déu. A mi un que m’agrada especialment és el del Tao, que tot ho abraça, on la consciència seria com una enorme placenta que embolcalla tot. La consciència és el camp on tenen lloc totes les coses, sensacions, percepcions, pensaments, i aquest camp, de moment, és molt desconegut encara, però totes les tradicions espirituals hi han fet referència. La consciència, dit d’una altra manera, és allò que s’adona, ara mateix, que està llegint aquest text.

Els científics estan dividits en dos grans corrents. Hi ha els qui creuen que el cervell genera la consciència, i de fet aquest és el nostre paradigma actual, i després hi ha els que ja han començat a dir que no, que nosaltres som una part, una terminació nerviosa d’una consciència més gran, d’un camp de consciència universal.

No vull convèncer ningú. El que faig és explicar el que han dit grans mestres de l’espiritualitat al llarg de la història i com jo ho processo i com intento viure a partir d’aquestes lliçons de vida. Per a la ment racional hi ha coses que són impossibles d’entendre, com pensar que la nostra consciència va més enllà del nostre cos. He escrit un llibre per explicar-ho, però entenc perfectament aquestes resistències a creure-ho. El que podem fer és experimentar-ho.

Durant el confinament he tingut molta feina perquè L’ofici de viure s’està emetent ara mateix per TV3 i llavors, a través del programa, hem intentat ajudar en relació amb la salut psicològica i emocional. A títol personal, he tingut la sort i el privilegi de viure-ho amb tranquil·litat, fent meditació i, sobretot, amb serenor.