Dalí, arquitecte inèdit

El Museu de Cadaqués presenta durant tot l’estiu i fins al gener de l’any que ve una exposició-diàleg entre Salvador Dalí i el seu secretari del 1968 al 1980, Enric Sabater. Divertida i interessant, l’exposició, pensada per Pere Vehí amb l’ajut de Patricia Linares i del mateix Sabater, mostra un gran nombre de llibres i obres dedicades de Dalí a Sabater i fotografies plenes d’anècdotes i de vida de Sabater a Dalí: és tot un diàleg inèdit.

Al mateix temps, cap al final del recorregut, l’exposició lliura gairebé sense voler-ho una primícia mundial. Per primera vegada el públic pot admirar, encara que només sigui a través d’una petita part d’un fons inèdit considerable, el projecte d’una casa amb tot el seu interiorisme. No és freqüent que surtin a la llum creacions de Dalí desconegudes, sobretot en el cas d’un artista sobre qui s’ha estudiat i s’ha publicat tant. Només el mateix Sabater s’hi havia referit en el marc d’un llibre (Las arquitecturas de Dalí) que va acompanyar una exposició a l’Ajuntament d’Oviedo el 1998.
Dalí s’estimava Sabater i un dia va decidir que volia que visqués ben a prop seu a Portlligat. Així ho explica el mateix Sabater: “Un dia va decidir obsequiar-me amb el disseny d’una casa i tots els seus interiors. Amb la facilitat que el caracteritzava, va desenvolupar una sèrie d’esbossos per a espais concrets, apunts i dibuixos per a vaixelles, coberteries, jocs de cafè, banyeres, lavabos, etcètera”.

Maquetes artesanes
Durant les llargues estades de Dalí a Nova York, un jove artesà convertia en maquetes els objectes que apareixien als esbossos: “Dalí feia les correccions oportunes. Els seus suggeriments eren molt precisos, tot i que no sempre podien aplicar-se, no tant per qüestions tècniques, com per motius d’altra mena, aliens a l’artista. Però si l’arquitecte posseïa la capacitat necessària, els projectes de Dalí sí que podien convertir-se en realitat, com va ocórrer amb la meva pròpia casa, els plànols de la qual es van realitzar en un taller d’arquitectura, a partir dels dissenys de Dalí”.

L’exposició de Cadaqués inclou per primera vegada una petita mostra de les realitzacions que Salvador Dalí va fer per a la casa de Sabater. Estem a inicis dels anys 70 i el nom de la casa, Nabuco, abreviació de Nabucodonosor, és el resultat d’una de les fantasies de l’artista, que buscant un nom ben curt li va sortir ben llarg i el va haver d’abreujar.

En tenim un dibuix, a Portlligat, amb la barca que ell volia per a Sabater. La casa no es va construir mai, tot i que un dia hi va haver la temptació de fer-la lluny d’aquí. L’estructura de base estava dominada per un espai central o saló que es podia ampliar a banda i banda a base d’estructures triangulars, segons calgués en funció de les necessitats de la família. Alguns dels dibuixos de Dalí van ser transformats en plànols, ja fora de la Península, per dos companys de Sabater, un jove arquitecte jueu i un amic gironí.

Joc ple de fantasia
Jugant, jugant i divertint-se, Dalí anava posant idees sobre bocins de paper, de tant en tant inspirades en algun vell objecte que corria per l’estudi: taules, cafeteres, ampolles, coberts, lavabos, banyeres, llits, i fins i tot un bidet. El joc va durar tres o quatre anys. Els dibuixos eren molt senzills i gairebé sempre plens de fantasia daliniana, amb dones ajagudes, aparicions, formes toves, erotisme i al·lucinacions. La relació personal amb Sabater explica cada projecte i només així, en funció de cada moment viscut, es pot entendre cada un dels esbossos. Un exemple: la barca que apareix al dibuix general de la casa, una barqueta de vela cadaquesenca, és la resposta de Dalí a un vell debat amb Sabater, que posseïa una barca a la qual el pintor tenia mania perquè la considerava perillosa.

No cal dir que aquest conjunt aporta moltes novetats al coneixement del Dalí més visionari en la darrera etapa de la seva vida. Molts projectes no són a l’exposició, per exemple la proposta de dos rellotges, un de dia i l’altre de nit, en forma de personatges geomètrics ballant flamenc i amb els cossos que porten les hores en una esfera tova.

Molts d’aquests projectes de Dalí no es van quedar només en simples dibuixos. Sovint, durant les llargues estades de Dalí i Gala amb Sabater a Nova York, un jove artesà, Robert D. McCleary, anava a l’hotel i amb pasta d’emmotllar treballava amb ells per transformar els dibuixos en maquetes. Això, per exemple, ho podem veure en el cas del lavabo amb paraigües del 1974 i sobretot en el de la biblioteca, del mateix any, datada erròniament per Dalí el 1980. El dibuix porta la menció explícita Biblioteca Sabater. És una idea singular de biblioteca circular.

Altres dibuixos són veritables obres d’art acabades, com el projecte per a butaques de bar amb una escena bàquica i ovelles vives, una transformació de l’obra Lost, de Karl Schenk (1905-1973), o el projecte per a banyera, un collage sobre fotografia del francès Hervé Donnezan.