L’humor crític, a judici

El dibuixant Guillermo Torres i el guionista Manel Barceló, tots dos d’El Jueves, compareixen avui com a acusats a l’Audiència Nacional. La cita amb la justícia la tenen a les onze del matí en el jutjat central penal. Diuen que hi aniran “ben vestits, ben pentinats i amb les sabates ben cordades per fer cas als consells de les mares i els advocats”.

Tot i que les sales de l’Audiència Nacional s’han fet conegudes com a escenari de judicis de gran volada, vinculats en força casos a accions terroristes, les raons de la presència de Barceló i Torres tenen poc a veure amb les actituds antisocials.

De fet, el judici a què se sotmetran aquest matí esdevindrà, a la vegada, l’avaluació dels límits de la llibertat d’expressió –si és que n’ha de tenir, de límits–: després que la societat va fer escarafalls generalitzats per la condemna del món árab a unes caricatures de Mahoma fetes a l’Europa del nord, els artistes d’El Jueves van haver de veure com el juliol passat un dibuix de portada relacionat amb membres de la monarquia feia ressuscitar les forces de la censura.

El xou del segrest del número 1.573 d’El Jueves el va poder seguir tothom: abans, en l’epoca dels grisos –l’època del blanc i negre generalitzat en un país molt trist que hi ha gent que encara enyora–, la feina de la censura es feia sense gaire enrenou. Avui en dia, amb Internet, ni la censura és el que era.

La flamarada d’indignació es va fer grossa perquè ja se sap que, informativament parlant, a l’estiu tota cuca viu. En un moment en què els bocamolls i els descerebrats es fan d’or davant les càmeres, El Jueves va ser víctima i rei: l’edició qüestionada es va esgotar en un temps rècord i la següent no va desmerèixer les expectatives de venda. Avui, el judici és en fred.