Cultura

“La política s’està menjant la televisió"

Entrevista: Sandra Barneda, presentadora de 'Vacances pagades' (TV3)

Sandra Barneda ha aterrat aquest estiu a TV3 per posar una mica de calma a l’esbojarrat Vacances pagades. Tot i que es va iniciar en l’entreteniment amb el segon reality estatal, El bus, després es va centrar en la informació en cadenes com Telemadrid, on presentava El diario de la noche i d’on va haver de marxar per “ètica professional”. Ara encara una nova etapa.

Com porta el salt a l’entreteniment?
Per a mi és un repte. La veritat és que he passat d’un extrem a l’altre, sense provar cap punt intermedi tipus magazín, amb un ritme més reposat i certa dosi d’informació. Quan véns d’informatius, una de les màximes és que tu has de ser transparent, perquè el que és important és la notícia, i en un format com el Vacances pagades hi has de posar més coses teves. Sempre diuen que és més difícil fer riure o entretenir que informar. Però sí que tenia ganes de sortir dels 20 segons de la notícia i moure’m una mica. Ens vam plantejar que l’objectiu d’estiu ha de ser que la gent s’ho passi bé i frivolitzar una mica, que després de tanta transcendència, va bé.

Vostè posa una mica de calma entre col·laboradors...
A vegades tinc por de quedar una mica com la senyoreta Rottenmeier. La veritat és que em toca reconduir, perquè és important marcar el camí, sobretot quan la cosa surt de mare, que és part de la gràcia. Amb personatges com el Senyor Monegal, la Yolanda Ramos o l’Olivares tinc una sensació molt bona: no sé mai per on em sortiran. Hi ha un guió, però ells són tan bons que en directe es creixen i sempre passen coses que no estaven previstes.

Què és el més interessant d’aquest format?
El canvi. La veritat és que agraeixo molt a TV3 que hagi acceptat el risc de fer un canvi tan bèstia, d’abandonar una mica el típic magazín de tarda per provar coses noves. Del Vacances pagades m’agrada el dinamisme, el pas immediat d’una secció a una altra sense haver-les d’estirar tant com en un magazín convencional. D’altra banda, el que em faltaria és aquell punt de poder-nos aturar per ocupar-nos de la informació, la gent de l’equip diu que la informació és el meu vici. Però sé que això a l’estiu no es pot fer i penso que ja està bé de tant en tant riure’s de les coses i treure aquesta transcendència. No cal que sempre estiguem parlant de la desacceleració econòmica o dels polítics. La política ha envaït massa la televisió.

¿S’esperaven les crítiques que han rebut del PP perquè fan aparèixer una parella de ciclistes nudistes?
Mai no t’esperes que la política es fiqui en un programa d’entreteniment. Per sort vivim en un país amb llibertat d’expressió i tothom és lliure de dir el que cregui, sense perdre les formes ni el respecte. És només un gag, no crec que fomentem que ara tothom que vagi en bici ho faci despullat. Però no vull entrar en la polèmica, perquè la política no ha d’entrar a l’entreteniment i l’entreteniment ha d’intentar no tenir tanta presència política, perquè si no la vida és molt avorrida. Som massa monotemàtics. De la mateixa manera que jo dic que hem d’evitar la política, els polítics també han de ser al seu lloc, tenen coses més importants de què parlar.

Com a catalana que ha treballat a Telemadrid, com veu els reportatges que han emès sobre la persecució del castellà a Catalunya?
Crec que el més clar ho diu l’estadística: quan jo hi era, Telemadrid parlava més de Catalunya que TV3. Em molesta que utilitzin Catalunya per guanyar vots. Penso que no és la política adequada, no s’ha d’incentivar la por amb missatges com el trencament d’Espanya. Votar per por a alguna cosa no és el camí. A Telemadrid ha desaparegut el que és informació i comença a haver-hi un excés d’opinió venuda com a informació.

Això la va fer marxar?
Vaig marxar per incompatibilitats laborals. Hi havia una ètica personal que em feia mal. No vaig marxar perquè m’obliguessin a res, sinó per tot el del voltant. No m’agrada formar part d’aquest tipus de periodisme. Es van arribar a dir animalades sobre qui érem els catalans i jo marxava del plató per no participar-hi. Això no té sentit. És l’exemple del que no s’ha de fer com a periodista.

¿És on ha vist més intervencionisme polític?
Penso que molta de la informació que donen és un aprofitament per part d’un partit polític a costa d’un poble com el català i espero que en aquesta legislatura canviïn els aires, perquè porten quatre anys mirant només la part negativa; l’oposició no és això, i utilitzar una televisió, tampoc. Crec que és un bon exemple de com la política s’ha menjat una graella.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.