Cultura
Comiat a Palau i Fabre
Unes 250 persones han assistit al funeral per Josep Palau i Fabre, celebrat al Palau de la Generalitat i a qui el president català, José Montilla, ha definit com un "príncep de les nostres lletres, encara que alguns l'hagin volgut presentar com un príncep maleït".
Montilla ha recordat que l'escriptor, mort dissabte, "va obrir la cultura catalana als vents que venien de fora i va contribuir al coneixement de la nostra cultura més enllà del nostre país" i que va ser un dels màxims representants de la poesia i la literatura catalana des de la postguerra.
Envoltat per diverses corones de flors, el fèretre amb les restes de l'escriptor ha estat el centre d'una cerimònia laica celebrada al saló Sant Jordi del Palau, en la qual la veu del mateix mort ha acomiadat la seva família, els seus amics i les personalitats de la vida cultural i política catalana que han assistit a aquest homenatge.
Amb la seva veu dient: "No crec en tu Senyor, però si hi ets, treu-me d'aquest engany d'una vegada i fes-me veure la teva cara", ha acabat una cerimònia en la qual la cantant Maria del Mar Bonet ha cantat a cappella Jo em donaria a qui em volgués.
L'actriu Montserrat Carulla ha recitat el text La mort, de Palau i Fabre, imprès en el recordatori lliurat als assistents, i on a l'altra cara s'hi reprodueix la dedicatòria de Picasso a aquest artista català datada el 26 de febrer de 1969, ara fa 39 anys.
La cerimònia ha arrencat amb unes paraules de Tomás Nofre, vicepresident de la Fundació Palau Fabre, que ha llegit alguns fragments de la seva obra, i ha agraït que el comiat es fes al Palau de la Generalitat en remarcar que era un home que cultivava la idea de l'amistat, molt enèrgic i capaç de reinventar-se al llarg de la seva vida.
A més del president Montilla, han acudit a l'acte el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, a més del regidor Jordi Portabella (ERC), el diputat Jordi Vilajoana (CiU), i Perejaume i Mario Gas en representació del món cultural.
En acabar la cerimònia, les restes mortals s'han traslladat a Caldes d'Estrac (Maresme), on unes 200 persones esperaven l'arribada del fèretre, que abans d'arribar al cementiri ha estat conduït fins a la fundació que porta el seu nom, on s'ha fet un minut de silenci.
En aquest acte només ha parlat Joan Rangel, exalcalde de Caldes d'Estrac, que ha recordat que "fa 5 anys inauguràvem la Fundació Palau i 5 anys després acomiadem qui la va fer possible".
Josep Palau i Fabre va ser un dels màxims especialistes en Picasso, pintor a qui va dedicar una monumental biografia, diversos assajos i estudis, una obra de teatre i una pel·lícula. Va ser durant la seva estada a França durant la postguerra que va fer amistat amb Picasso, i el 1946 va escriure Vinyes de Picasso, primer assaig sobre el pintor, al qual van seguir, anys després, Picasso a Catalunya, Picasso per Picasso, Picasso i els seus amics catalans, El Gernika de Picasso i Picasso vivent (1981), primer volum de la biografia del pintor que completaria amb dos més el 1991 i 1999.
De la seva obra poètica cal destacar Poemes de l'Alquimista (1952), formada per cinc poemaris i editat en la clandestinitat, mentre com a narrador va publicar Contes despullats (1982) i Contes de capçalera (1995), entre altres llibres de relats.
Entre els seus assajos destaquen Quaderns de l'Alquimista (1976) i Nous quaderns de l'Alquimista (1983), i en la seva obra teatral figura als seus inicis un cicle al voltant de la figura de Don Joan, i obres com Avui, Romeo i Julieta (1987). El 3 de juny de 1999 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Montilla ha recordat que l'escriptor, mort dissabte, "va obrir la cultura catalana als vents que venien de fora i va contribuir al coneixement de la nostra cultura més enllà del nostre país" i que va ser un dels màxims representants de la poesia i la literatura catalana des de la postguerra.
Envoltat per diverses corones de flors, el fèretre amb les restes de l'escriptor ha estat el centre d'una cerimònia laica celebrada al saló Sant Jordi del Palau, en la qual la veu del mateix mort ha acomiadat la seva família, els seus amics i les personalitats de la vida cultural i política catalana que han assistit a aquest homenatge.
Amb la seva veu dient: "No crec en tu Senyor, però si hi ets, treu-me d'aquest engany d'una vegada i fes-me veure la teva cara", ha acabat una cerimònia en la qual la cantant Maria del Mar Bonet ha cantat a cappella Jo em donaria a qui em volgués.
L'actriu Montserrat Carulla ha recitat el text La mort, de Palau i Fabre, imprès en el recordatori lliurat als assistents, i on a l'altra cara s'hi reprodueix la dedicatòria de Picasso a aquest artista català datada el 26 de febrer de 1969, ara fa 39 anys.
La cerimònia ha arrencat amb unes paraules de Tomás Nofre, vicepresident de la Fundació Palau Fabre, que ha llegit alguns fragments de la seva obra, i ha agraït que el comiat es fes al Palau de la Generalitat en remarcar que era un home que cultivava la idea de l'amistat, molt enèrgic i capaç de reinventar-se al llarg de la seva vida.
A més del president Montilla, han acudit a l'acte el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, a més del regidor Jordi Portabella (ERC), el diputat Jordi Vilajoana (CiU), i Perejaume i Mario Gas en representació del món cultural.
En acabar la cerimònia, les restes mortals s'han traslladat a Caldes d'Estrac (Maresme), on unes 200 persones esperaven l'arribada del fèretre, que abans d'arribar al cementiri ha estat conduït fins a la fundació que porta el seu nom, on s'ha fet un minut de silenci.
En aquest acte només ha parlat Joan Rangel, exalcalde de Caldes d'Estrac, que ha recordat que "fa 5 anys inauguràvem la Fundació Palau i 5 anys després acomiadem qui la va fer possible".
Josep Palau i Fabre va ser un dels màxims especialistes en Picasso, pintor a qui va dedicar una monumental biografia, diversos assajos i estudis, una obra de teatre i una pel·lícula. Va ser durant la seva estada a França durant la postguerra que va fer amistat amb Picasso, i el 1946 va escriure Vinyes de Picasso, primer assaig sobre el pintor, al qual van seguir, anys després, Picasso a Catalunya, Picasso per Picasso, Picasso i els seus amics catalans, El Gernika de Picasso i Picasso vivent (1981), primer volum de la biografia del pintor que completaria amb dos més el 1991 i 1999.
De la seva obra poètica cal destacar Poemes de l'Alquimista (1952), formada per cinc poemaris i editat en la clandestinitat, mentre com a narrador va publicar Contes despullats (1982) i Contes de capçalera (1995), entre altres llibres de relats.
Entre els seus assajos destaquen Quaderns de l'Alquimista (1976) i Nous quaderns de l'Alquimista (1983), i en la seva obra teatral figura als seus inicis un cicle al voltant de la figura de Don Joan, i obres com Avui, Romeo i Julieta (1987). El 3 de juny de 1999 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.