Cultura

L'embolic de Venècia

Presència catalana a la Biennal de Venècia del 2009

L’eufòria acostuma a ser companya de la precipitació. Mala companya, esclar. El bon resultat de la cultura catalana a Frankfurt va portar diumenge Josep-Lluís Carod-Rovira, conseller de la vicepresidència de la Generalitat, a anunciar la participació de Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia amb un pavelló propi el 2009. La pilota no va trigar a fer-se grossa: al cap de poc, televisions, ràdios i diaris digitals ja parlaven de Catalunya com a convidada d’honor de Venècia. La cerimònia de la confusió estava servida.

La realitat és que ni a la Biennal de Venècia hi ha convidat d’honor ni Catalunya hi tindrà una pavelló nacional, tal com molts mitjans explicaven ahir, pel simple fet que només els Estats amb un lloc a l’ONU en poden tenir. El Llull, que és el que gestiona el projecte, aspira, com ja informava ahir l’AVUI, a un pavelló propi, i prou. I ja és molt. El mateix Llull va sortir ahir al pas del fenomenal embolic amb un comunicat força més precís de les explicacions donades a Frankfurt per Carod i per Josep Bargalló, director del Llull, que va arribar a parlar de la presència de galeristes catalans, quan la Biennal no és una fira de galeristes. En fi, moltes ganes, poc rigor i massa presses: perquè a hores d’ara ni està lligat l’espai ni s’ha cursat oficialment la sol·licitud davant els òrgans directius de la Biennal.
Davide Croff, president de la Fundació de la Biennal, va assegurar ahir que hi ha “un detallat reglament” sobre la participació d’“Estats, ens i organitzacions” i que, quan li arribi “la proposta formal de la regió autònoma de Catalunya, la valorarem”.

Suport de Cacciari
Per la seva banda, el Llull va matisar que, “com és sabut, a la Biennal no existeix la figura de país convidat, sinó que es valora la ideoneïtat artística de les propostes que arriben, a excepció d’aquelles que la Biennal vol fer seves”. Per tant, Catalunya no hi ha estat convidada, sinó que té la voluntat d’anar-hi per iniciativa pròpia i de moment, això sí, compta amb el suport de l’alcalde de Venècia, Massimo Cacciari, que ahir va mostrar-se “totalment a favor que tota nació europea tingui la seva pròpia presència a la Biennal: val per Catalunya, Gal·les, Escòcia o qualsevol altra nació amb una cultura pròpia i un idioma propi, encara que no sigui un Estat”.

El Llull negocia l’adjudicació del Palau Fortuny –on va viure i va tenir el taller l’artista Marià Fortuny Madrazo–, que forma part dels Musei Civici Veneziani. Cacciari també va dir ahir que, “si està lliure”, endavant, però que les despeses hauran d’anar a càrrec de la Generalitat, la qual no només pensa en la Biennal d’Art del 2009, sinó també en la d’Arquitectura del 2010.

La voluntat de l’IRL és que la proposta sigui inclosa en el programa oficial, en principi “dins els esdeveniments col·laterals”, ja que, tal com es reconeix, els pavellons nacionals, repartits entre els Giardini i edificis cèntrics de la ciutat, estan reservats a països “amb representació a l’ONU”. Amb tot, el Llull també recorda que “en alguns casos, la Biennal sí que valora el pes de la cultura d’una determinada zona geogràfica i la incidència del seu art contemporani”, com ha passat amb Escòcia.

Un cop s’aconsegueixi lligar l’espai i un cop s’hagi constituït, el pròxim febrer, el nou patronat de la Biennal de Venècia, el Llull presentarà “formalment la proposta artística i la petició de ser inclosos, com a pavelló català, dins el programa oficial”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.