Cultura

Setembre literari

A l’agost les editorials tanquen la paradeta, però els editors marxen de vacances amb la feina engegada. Al setembre, la roda ha de tornar a girar per portar les novetats a la llibreria i satisfer els lectors que esperen els títols d’escriptors de renom.

Un d’aquests títols és l’últim Paul Auster, que ens presenta un enigmàtic Man in the dark. La nova novel·la de l’escriptor nord-americà sortirà en anglès l’1 de setembre i l’endemà ja serà a les llibreries d’aquí, publicat per Edicions 62 i Anagrama. El mateix autor vindrà a Barcelona a l’octubre per promocionar el nou llibre.
Curiosament, els lectors de danès i neerlandès ja l’han pogut llegir en les seves llengües abans que se’n publiqui l’original. Auster ha decidit així afavorir els editors que es veuen afectats per la competència de l’anglès. Irving, Coetzee i Le Carré també s’han afegit a aquesta pràctica que protegeix les llengües més minoritàries i que en català encara no s’estila. Tot arribarà... o no.

De tota manera, el dia 2 de setembre serà a les llibreries Un home a les fosques. El llibre narra l’insomni productiu d’un home que al llarg d’una nit inventa històries per entretenir-se i oblidar desgràcies com la mort de la dona i la tristesa de la filla per la pèrdua del marit. Una d’aquestes històries és una guerra civil als Estats Units actuals. Pur estil Paul Auster, però feina feta en només tres mesos perquè, segons l’autor, ja feia un parell d’anys que carretejava la novel·la dins del cervell i li va sortir a raig.

L’altre pes pesant internacional que s’espera per a aquest setembre és Salman Rushdie, amb Els fills de la mitjanit. No és una novetat al món, però sí per a molts lectors en català. El llibre estava descatalogat i Bromera el reedita ara. La publicació és oportuna: la novel·la ha estat elegida pels lectors com el millor premi Booker de les quaranta edicions d’aquest guardó de la llengua anglesa, és a dir, que Els fills de la mitjanit és el Booker dels Bookers.

Amb aquest llibre Rushdie explica la història de l’Índia moderna i la seva complexitat a través de la figura d’un personatge nascut el dia de la independència de l’Imperi Britànic. Tal com és marca de la casa, la narració màgica i el realisme més sarcàstic fan un còctel ben genuí. Per al febrer de l’any vinent, Bromera té previst publicar l’última novel·la de l’autor amb el títol L’encantadora Florència. El llibre porta setmanes en les llistes dels més venuts de The New York Times.

Una altra autora que arriba avalada amb premi i que també és a les llistes és Geraldine Brooks, l’últim Pulitzer, amb Els guardians del llibre. La novel·la té tots els components per convertir-se en el bestseller que està sent en el món anglosaxó. Si més no, d’això n’estan convençuts a La Magrana i a RBA, que són els qui la publicaran aquí aquest setembre.

Brooks explica la història d’un còdex real, el Haggadah de Sarajevo, que un bibliotecari bosnià va salvar dels bombardejos de l’any 1940. Les investigacions d’una conservadora de manuscrits ens permetran viatjar per les pàgines d’aquest llibre i per la Viena de finals del segle XIX, la Venècia del 1609, la Barcelona que assisteix a l’expulsió dels jueus a finals del segle XV i la Sevilla de la mateixa època, on s’il·lustra el llibre. Les intrigues religioses no són sinònim de bestseller, però si tenim en compte els precedents, tot sembla indicar que el Sant Ofici i els editors han signat un pacte secret i, en aquesta ocasió, el binomi misteri-religió tornarà a funcionar.

Qui també s’ha inspirat en la història d’un text perdut és Dai Sijie. Després de l’èxit de Balzac i la petita modista xinesa, Edicions 62 publicarà aquest setembre Una nit que no havia sortit la lluna. En aquest cas, la intriga se centra en un manuscrit que Buda va llegar als seus deixebles i que Mao va confiscar durant la Revolució Cultural.

I de textos perduts i no perduts, de llibres per llegir i d’històries inacabades ens parla un altre autor que treu novetat i que cada cop té més relleu internacional, ja que ja l’ha presentada a Mèxic. Enrique Vila-Matas publica Diario voluble, a Anagrama. Els seus lectors habituals podran descobrir un Vila-Matas més pendent d’allò que passa a l’exterior que no pas de les seves cabòries, com ens té més acostumats.

Pel que fa a la literatura en català, cada cop és més habitual que els autors més literaris publiquin durant la temporada de tardor per fugir del soroll mediàtic de Sant Jordi.

Per a aquest setembre, hi haurà novetat de Joan-Lluís Lluís, a La Magrana. L’autor de Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos treu nova novel·la amb títol breu: Aiguafang. En aquesta ocasió l’autor de la Catalunya Nord situa la trama a Barcelona i retrata una societat consumista i decadent.

Un tast de Porcel
Mentre esperem l’últim Porcel, Cada castell i totes les ombres, que sortirà per la temporada de Sant Jordi amb la medalla del premi Sant Joan, Edicions 62 reedita Les pomes d’or. La novel·la va ser publicada el 1980, quan l’escriptor ja va presagiar l’interès per qüestions esotèriques i ens va enviar a una recerca del Sant Grial que ja no es trobava a les llibreries. La novel·la és, fins a aquest setembre, introbable.

Un altre autor literari que té novetat és Julià de Jòdar, amb Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres? Proa publica aquest relat fragmentari de la vida contemporània posat en boca d’un protagonista inquietant.

L’altre nom que podrem trobar al setembre és Lolita Bosch amb La família del meu pare (Empúries), un llibre més gruixut del que ens té acostumats l’autora. Bosch l’inicia amb una frase ben suggerent: “Jo no vaig néixer en un lloc sinó en una història”. Tot indica que aquest setembre se’ns ha girat feina.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.