Cultura

Woody Allen: "Fa 35 anys que ni llegeixo ni escolto res sobre mi"

Entrevista

Què faria sense els diners europeus?
Faria pel·lícules igualment. Evidentment no seria el mateix. Als Estats Units no em sento gaire confortable. Els que hi posen els cèntims volen controlar el guió, els actors, un munt de detalls, vaja. No m’agrada això.

¿Hi veu alguna diferència entre les seves pel·lícules nord-americanes i les europees?
Em sento igual. Però certament les pel·lícules europees tenen una sensibilitat diferent que em domina, però no en sóc conscient, d’aquest domini.

¿No és gratuït que una de les protagonistes arribi a Barcelona per fer un curs sobre identitat catalana?
Sóc conscient de les diferents realitats de l’Estat. Però no sabia que fos un tema tan candent i intens.

¿Mai no s’ha plantejat rodar en una ciutat que no sigui del Primer Món?
No podria. No m’agrada viatjar. No sóc gaire amic dels viatges. Si ho faig és perquè a la meva dona li encanta. Són tres o quatre mesos fora de casa. Hi ha pocs llocs del món on podria anar. Nova York, Barcelona, Londres o París són ciutats fàcils per viure-hi. No m’imagino tres mesos al desert. No sabria com fer-m’ho.

Vostè ha fet broma sobre quasi tot. ¿Hi ha algun tema tabú?
No, sempre que l’enfocament sigui el correcte. Però en determinats casos, especialment quan s’ha de tractar una tragèdia, s’ha de deixar passar un període de temps. Prenem el cas dels atacs de l’11-S. Quan va passar no es podia tocar, era un tema delicat. Però ara amb perspectiva sí que es pot abordar el fet en clau comèdia, però sempre amb l’enfocament correcte.

Com reacciona davant una mala crítica?
Fa trenta-cinc anys que ni llegeixo ni escolto res sobre mi, ni als mitjans escrits ni a la televisió. I sóc molt disciplinat en aquest afer. Com menys sapiguem de nosaltres mateixos, millor. Si diuen que ets un idiota, es corre el perill de perdre confiança, i si et diuen que ets un geni, es corre el perill de caure en una autoconfiança gens merescuda. A més, en els darrers 35 anys tampoc he llegit les seccions de cultura i oci. Em centro en els editorials o la secció de política.

Parlant de política, quin pronòstic té per a les eleccions del seu país?
Seria una vergonya i una humiliació que no guanyés Obama. Simplement, perquè és infinitament millor que McCain. Seria un enorme pas endavant, la seva victòria. Ja portem vuit anys amb un govern catastròfic, incompetent i deshonest. Seria terrible haver d’acceptar que el poble dels Estats Units no vol un canvi.

Per cert, per què tothom vol treballar amb vostè?
No tenen cap oferta millor. Ells volen guanyar més diners, però si no tenen cap més oferta… A més, nosaltres paguem el mínim interprofessional segons la normativa del sindicat d’actors.

¿Escriu els personatges del guió en funció dels actors?
No. Sempre escric primer el guió, amb l’excepció, en aquesta ocasió, de Penélope Cruz. En saber que jo rodaria una pel·lícula a Barcelona em va trucar a l’oficina i em va dir que volia participar en el projecte. És cert que encara no havia començat el guió, però vaig haver d’inventar el seu personatge, no estava previst en un inici. Jo ja la coneixia a través de les pel·lícules d’Almodóvar i considero que és meravellosa, té un enorme talent.

Bardem sempre ha fet saber que no es considera gaire guapo, però al film forma part d’un trio. Devia estar content.
[Rialles] Encara que no s’ho cregui, ell resulta atractiu a les dones. Està més obsessionat en el que pensen els altres. La seva obsessió és pensar què deuen pensar els altres més sobre ell que no pas sobre els seus propis defectes. Mira, jo durant una setmana vaig estar sortint amb una noia coixa. Jo ni me n’havia adonat, però ella estava obsessionada no tant amb la seva minusvalidesa com amb el fet que ella pensava que jo només estava pendent de la seva coixesa.

La pel·lícula ha tingut una bona entrada als Estats Units.
Sí, però s’ha de relativitzar. És un èxit d’una pel·lícula d’Allen. No es pot ni comparar amb els films que rebenten la taquilla. Hi estic a anys llum. El que passa és que el tema “el nord-americà viatja a Europa” és un subgènere al cinema als Estats Units. Tothom somia anar-hi, perquè es pensen que amb un viatge d’aquest tipus es trobaran ells mateixos, que trobaran coses interiors que fins ara no havien descobert. Per a nosaltres és més lliure, menys repressiva i més avantguardista.

Per què sempre retrata el món burgès?
Perquè és molt fàcil portar-lo al cinema i riure-se’n. No tenen preocupacions gaire complicades. No han d’estar pendents del menjar sinó de mantenir el seu estatus social i de la cita amb el psicòleg.

Senyor Allen. Una última qüestió. Per què no fa una pel·lícula sobre el jazz?
Als Estats Units el jazz no pot ser un tema. No interessa a ningú. No saben què és. Només s’aprecia a Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.